Aquesta decisió del govern central respon a una iniciativa legislativa popular (ILP) que, en una campanya engegada fa 4 anys, aconseguí més del mig milió de signatures (unes 160 van sortir només de Ferreries) requerit per poder ser admesa al parlament. Aquesta resposta del govern farà que uns quants milenars de persones il·legals, sense papers, passin a ser conciutadans nostres compartint drets i deures. Al cap i a la fi, de regularitzacions massives n’hi ha hagut recentment tant amb governs del PP com del PSOE.
Davant la situació dels mal-anomenats il·legals, què ha de fer un govern? ¿Expulsar-los a tots com volen alguns? ¿Deixar-los estar fora de la llei esperant uns tràmits llargs i insegurs? La solució donada creim que és la més humanitària i la més convenient des del punt de vista laboral, econòmic i polític.
Açò no lleva que els serveis públics s’hagin d’adaptar a una població que no creix per la baixa natalitat general però sí per l’arribada d’immigrants. No exclou tampoc que el fenomen de la immigració (d’empobrits i refugiats, que no de rics milionaris) s’hagi de controlar d’una manera justa i humanitària. A la societat ens toca, en relació amb els nou-vinguts, acollir, integrar i promoure en pla d’igualtat amb els altres ciutadans. I als menorquins ens seria bo recordar que també en la nostra història moderna hem conegut el fenomen de les migracions d’aquí cap a d’altres terres tot cercant un millor benestar que no trobaven a la pròpia terra (La Florida, Alger, Cuba, Argentina…).
Volem fer-los arribar el missatge que sant Pau, en un altre context, deia a la comunitat d’Efes integrada per jueus i gentils: «Ja no sou estrangers o forasters sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu».
Joan Febrer/ Justícia i Pau Menorca
