Aquesta celebració té un marcat caràcter eclesial. En contemplar la nostra Assemblea, rememor aquells mateixos sentiments que vaig experimentar en la meva ordenació episcopal, ara fa quasi tres anys, quan a l’al·locució final vaig exclamar: “¡Aquí hi ha l’Església, el “poble de Déu”, la “família de Déu”, el “Cos de Crist”, amb el seu Cap i els seus membres!”.
I, per extensió, la nostra reunió d’avui també té un marcat caràcter vocacional. El Papa Lleó XIV ens recorda que els fidels, units a Jesucrist en la pregària i la celebració “coneixeran el Senyor i, en la intimitat pròpia de l’amistat, descobriran com lliurar-se als altres, en el camí del matrimoni, del sacerdoci, del diaconat permanent, o en la vida consagrada, religiosa o seglar” (Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions 2026).
Aquí i ara, des d’aquesta talaia de la Càtedra del Bisbe Sever, contemplant aquesta unitat i varietat puc afirmar amb el Sant Pare que “tota vocació és un do immens per a l’Església i per a aquells que l’han acollida amb alegria. Conèixer el Senyor significa, sobretot, aprendre a confiar en Ell i en la seva Providència, que sobreabunda en tota vocació” (Ibídem).
Per açò, des del primer moment, vull estendre aquesta acció de gràcies a Déu Pare a tots vosaltres, l’Església de Déu que peregrina a Menorca, perquè heu obert els vostres cors a l’acció de l’Esperit, us heu identificat amb Jesucrist i heu respost amb generositat a la crida personal que cadascú ha rebut en favor de la comunitat i de l’extensió de l’Evangeli.
Feta aquesta introducció contextual, concentrem-nos ara en la celebració d’aquest capvespre del Dimecres Sant, abans de començar el Tridu Pasqual. Es tracta d’una de les principals manifestacions de la plenitud sacerdotal del bisbe i és un signe de la seva unió especial amb vosaltres, els preveres, que avui renovareu les promeses sacerdotals, reafirmant els vostres compromisos amb la meva persona i amb el vostre ministeri, exercit sempre a favor del poble.
Per a fer visible aquesta connexió entre els pastors i el poble, també es consagrarà el Sant Crisma i es beneiran els Olis dels catecúmens i dels malalts que després portareu a las parròquies per l’administració dels sagraments.
Repassant breument la Paraula de Déu, en la primera lectura, el profeta Isaïes proclama l’acció de l’Esperit sobre l’Enviat del Senyor, cridat a anunciar la bona notícia, a embenar els cors ferits i a proclamar l’alliberació. Aquesta missió profètica, nascuda de la Unció, es la que Jesús assumeix a l’Evangeli de Lluc, quan declara en la Sinagoga de Natzaret que “avui es compleix aquesta Escriptura”. I la segona lectura, de l’Apocalipsi, ens recorda que Jesús ens estima i ens ha constituït “una casa reial, un sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare”.
D’aquesta manera, tenint en compte allò que hem explicat al principi, es posa en relleu la unitat i la diversitat dins del Poble de Déu en la renovació de les promeses sacerdotals i en la consagració del crisma i la benedicció dels olis.
Aquesta és una celebració d’identitat per a tots: “L’Esperit que ungeix, ens envia. Per a tots, aquesta missa és una crida a viure des de la unció baptismal, com a testimonis de l’evangeli enmig del món i a sostenir a aquells que han estat cridats a servir com a pastors del ramat” (Calendari-Directori de l’any litúrgic 2026. Fundació Pedro Farnés, 2026, p. 222).
Aquest any pens que aquesta celebració és un moment de gràcia per aprofundir sobre la dimensió interior de la vocació, entesa com a “descobriment del do gratuït de Déu que floreix al fons del cor de cadascú de nosaltres” (Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions 2026).
El Papa Lleó ens recorda que “la característica que distingeix els sants, a més de la bondat, és la bellesa espiritual enlluernadora que irradia la persona que viu en Crist. Així, la vocació cristiana es revela en tota la seva profunditat: participant de la seva vida, compartint-ne la missió i resplendint la seva mateixa bellesa” (Ibídem).
I, per aquest motiu, és necessari que els processos vocacionals vagin acompanyats sempre de la contemplació i de la interioritat. El Papa ens convida “a tots —famílies, parròquies, comunitats religioses, bisbes, sacerdots, diaques, catequistes, educadors i fidels laics— a comprometre’s cada vegada més a crear contextos favorables per tal que aquest do pugui ser acollit, alimentat, custodiat i acompanyat per donar fruit abundant” (Ibídem).
A aquesta Església sinodal i missionera no li faltaran ni els carismes ni els ministeris i, des de l’experiència de la contemplació i de la interioritat, no mancaran tampoc entre nosaltres les vocacions al sacerdoci ministerial. Hi veig ja brots tendres a punt d’esclatar amb una nova primavera eclesial.
I acabaré amb unes paraules del Papa Francesc que sintetitzen allò que avui us he volgut comunicar: «Això és valuós, perquè situa tota la nostra vida de cara al Déu que ens estima, i ens permet entendre que res no és fruit d’un caos sense sentit, sinó que tot es pot integrar en un camí de resposta al Senyor, que té un preciós pla per a nosaltres». (Francesc, Exhort. Ap. Postsinodal . Christus vivit (25 març 2019), 248).
Maria, Mare de l’Església de Menorca, ajudeu-nos en aquest camí de renovació i aconseguiu del vostre Fill, Jesús, que continuï enviant operaris generosos i alegres als seus camps, segons la vocació i la missió assignada a cadascú, al servei de l’extensió de l’Evangeli. Amén.
+ Gerard Villalonga Hellín, Bisbe de Menorca.