L’any 2025 l’Església celebrarà un nou Jubileu, en aquesta ocasió sota el lema «Pelegrins d’esperança».
A MENORCA
Aquest diumenge 29 de desembre tindrà lloc la inauguració de l’Any Jubilar 2025. A les 17 h trobada a la parròquia de Sant Francesc, a Ciutadella. Tot seguit, ritus inicials, peregrinació a la Catedral i celebració de l’Eucaristia presidida pel bisbe Gerard.
A Maó s’ha habilitat un autobús, amb servei d’anada i tornada. Les persones interessades es poden apuntar a les parròquies. El preu total és de 8.50 euros. L’hora de sortida cap a Ciutadella serà, des de l’estació d’autobusos, a les 15.30 h.
QUÈ ÉS UN JUBILEU?
“És un dels elements més importants de la tradició catòlica. Un moment especial en el qual se’ns convida a la renovació espiritual. Simbolitza un període de perdó i reconciliació amb Déu a través del sagrament de la Reconciliació. És una tradició que té les seves arrels a l’Antic Testament, aquí se’l menciona com un any especial per a perdonar deutes, alliberar-se de l’esclavitud, i retornar les terres als seus amos originals.
Durant la història, Roma ha estat el centre d’aquest esdeveniment. Un dels elements més esperats és l’obertura de la Porta Santa de la Basílica de Sant Pere que anuncia l’inici del Jubileu. El simbolisme -abatre la porta amb l’esforç- significa la dificultat del camí cristià però, al mateix temps, subratlla que una vegada traslladat l’ingrés es troba la grandesa extraordinària de l’amor i misericòrdia de Déu.
La paraula “Jubileu” sembla que deriva de l’instrument utilitzat per a indicar el seu inici; es tracta del yobel, el corn de marrà, el so del qual anuncia el Dia de l’expiació (Yom Kippur). Citant el profeta Isaïes, l’evangeli segons sant Lluc descriu d’aquesta mateixa manera la missió de Jesús: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19; cf. Is 61,1-2).
El papa Bonifaci VIII, l’any 1300, va convocar el primer Jubileu, anomenat també “Any Sant”, perquè és un temps en el qual s’experimenta que la santedat de Déu ens transforma. Amb el temps, la freqüència ha anat canviant: al principi era cada cent anys; el 1343 Climent VI ho va re-duir a cinquanta anys i el 1470 Pau II ho va reduir a vint-i-cinc anys. També hi ha moments “extraordinaris”: per exemple, el 1933, Pius XI va voler commemorar l’aniversari de la Redempció, i el 2015 el papa Francesc va convocar l’Any de la Misericòrdia. També ha estat diferent la manera de celebrar aquest any: en l’origen coincidia amb les visites a les basíliques romanes de Sant Pere i Sant Pau, per tant, amb el pelegrinatge, posteriorment es van afegir altres símbols, com la Porta Santa. En participar de l’Any Sant s’obté la indulgència plenària.”
Escrit de J.Bosco Faner
DECRET DEL JUBILEU
El bisbe Gerard ha firmat el decret pel qual s’estableix la celebració del Jubileu a la Diòcesi de Menorca i en el qual ha establert que el temple jubilar serà la Catedral. Al Decret que el Bisbe ha signat també s’expliquen les maneres de rebre el do de la indulgència.
Clica l’enllaç per llegir el document: DECRET DEL JUBILEU 2025
LA BUTLLA
La tradició dicta que cada Jubileu es proclami a través de la publicació d’una butlla papal (o butlla pontifícia) de convocatòria. Per butlla s’entén un document oficial, generalment escrit en llatí, amb el segell del Papa.
LLEGEIX LA BUTLLA SPES NON CONFUNDIT
LOGOTIP DEL JUBILEU
El logotip representa quatre figures estilitzades que indiquen la humanitat provinent dels quatre racons de la terra. Abraçades entre elles, indiquen la solidaritat i la fraternitat que uneix els pobles. La primera figura està aferrada a la creu. És el signe no sols de la fe que abraça, sinó també de l’esperança que mai no pot ser abandonada, perquè sempre la necessitem, sobretot en els moments de més necessitat. Convé observar les ones que tenen a sota i que estan en moviment, perquè mostren que la peregrinació de la vida no sempre passa per aigües tranquil·les. Moltes vegades les experiències personals i els esdeveniments del món exigeixen amb més intensitat la crida a l’esperança. És per això que s’ha de subratllar la part inferior de la creu que s’allarga i es transforma en una àncora i que s’imposa per damunt del moviment de les ones.
Com bé sabem l’àncora ha estat utilitzada com a metàfora de l’esperança. De fet, l’àncora de l’esperança és el nom que en argot mariner es dona a l’àncora de reserva usada per les embarcacions per a fer maniobres d’emergència que permetin estabilitzar la barca durant les tempestes. Cal no oblidar el fet que la imatge mostra que el camí del pelegrí no és un fet individual, sinó comunitari amb l’empremta d’un dinamisme en creixement que tendeix cada vegada més cap a la creu. La creu no és estàtica, sinó dinàmica i s’encorba cap a la humanitat, sortint al seu encontre i no deixant-la sola, oferint la certesa de la presència i la seguretat de l’esperança. Es destaca, finalment, amb color verd el lema del jubileu 2025: Peregrinantes in spem.
PREGÀRIA DEL JUBILEU