El passat 23 de gener, la visita a l’illa d’Àlex Hinno, portaveu de la Comunitat Palestina de Catalunya, convidat per la Comissió Diocesana de Justícia i Pau, va connectar la societat menorquina amb la realitat d’un poble que, segons el ponent, “pateix el genocidi més documentat i televisat de la història”. Àlex Hinno és fill de pare palestí musulmà, mare catalana cristiana, i la seva parella és colombiana d’origen jueu sefardí, de manera que la seva identitat és com una síntesi de les identitats en conflicte a Palestina.
La jornada va començar amb una trobada al Toro amb el bisbe Gerard i els capellans, diaques i comunitats de vida consagrada de l’illa. Hinno va analitzar el conflicte des d’una perspectiva històrica i humanista, i va respondre els dubtes i les qüestions plantejades pels assistents.
Al vespre, la sala d’actes del Centre Sociocultural de Ferreries es va omplir per escoltar la conferència “Gaza després del genocidi, i els altres conflictes oblidats”. L’acte es va obrir amb un muntatge de fotografies i textos extrets del missatge del Papa Lleó XIV per a la Jornada Mundial de la Pau del passat 1 de gener, recordant la responsabilitat global de protegir la dignitat humana. Seguidament, Àlex Hinno va exposar gràficament la pressió i la fragmentació que pateixen els palestins en el seu territori, iniciada l’any 1948 amb la Nakba (la desgràcia) i que fins avui no ha fet més que emìtjorar. Hinno va parlar de la seva família, que viu a les terres ocupades de Cisjordània, i va desgranar els mecanismes que permeten la continuïtat de l’ocupació israeliana contravenint múltiples resolucions de les Nacions Unides. Va citar més de trenta lleis i polítiques discriminatòries que l’Estat d’Israel aplica als palestins, com la Llei del Retorn, que només s’aplica als jueus de qualsevol lloc del món, però no als palestins que han nascut a Palestina, i encara menys als seus descendents. Tota aquesta situació s’ha vist agreujada els darrers tres anys amb les massacres a Gaza i les restriccions imposades pel govern israelià a la distribució d’ajuda humanitària per part de la UNRWA (l’agència de l’ONU per als refugiats, que ha estat expulsada del país) i d’ONGs com Metges Sense Fronteres o Intermón Oxfam.
Hinno va remarcar en diverses ocasions que el conflicte de Palestina no és un conflicte religiós sinó polític, diferenciant el judaisme com a religió, que ha de ser estimat i respectat com una tradició religiosa viscuda per milions de fidels, del sionisme, que és una ideologia racista. Una cosa és el judaisme, i una altra l’Estat d’Israel i la política que duu a terme el seu govern.
El ponent va mostrar, amb dos mapes, la comparació entre Menorca i Gaza: mentre que Menorca té una superfície de 701 quilòmetres quadrats per a uns cent mil habitants, la franja de Gaza, amb només 365 quilòmetres quadrats, n’allotja 2,3 milions. Aquesta densitat, sumada al bloqueig total, converteix aquest territori en una presó a cel obert, amb les infraestructures pràcticament destruïdes en la seva totalitat, inclosos hospitals, escoles i espais públics.
L’acte va acabar amb una crida a l’esperança basada en l’acció civil. Hinno va instar els assistents a posar el seu granet d’arena mitjançant el boicot a productes israelians i la pressió institucional. “No deixeu mai de preguntar què succeeix”, va concloure, recordant que la solidaritat de Menorca és una eina més per trencar la impunitat que permet aquesta barbàrie.
Miquel Àngel Maria Ballester
Delegat diocesà de Justícia i Pau
Podeu veure la conferència completa al canal de YouTube del Bisbat de Menorca:
