Ha pronunciat dues xerrades, organitzades per La Plataforma Menorca per la Pau i la Comissió Diocesana de Justícia i Pau, el dimecres 8 d’abril al Cercle Artístic de Ciutadella, i l’endemà a l’Ateneu de Maó.
La seva aportació ha servit per posar xifres i context a una realitat que no és prou coneguda: l’accelerada militarització d’Europa. Tica Font, referent de l’activisme per la pau, ha exposat un panorama preocupant on la preparació per al conflicte ja impregna la política i l’economia del continent.
Xifres contra el relat de la por
Font ha qüestionat obertament la justificació del Pla de Rearmament Europeu per al període 2025-2029. Malgrat el relat hegemònic que presenta Rússia com una amenaça existencial imminent, les dades del SIPRI (Institut Internacional d’Estudis per la Pau d’Estocolm) mostren que la UE gasta anualment uns 445.804 milions de dòlars en defensa, gairebé el triple que Rússia (150.534 milions). «¿Com pot ser que amb aquest nivell de despesa ens diguin que no estem preparats?», es demana Tica Font, tot apuntant a ineficiències estructurals i a la pressió dels EUA perquè Europa sufragui la seva pròpia seguretat comprant armament nord-americà.
L’economia de guerra i el cost social
El perill més immediat, segons Font, és la imposició d’una «economia de guerra». Açò implica redirigir fons públics cap a la indústria militar, mentre s’intenta convèncer la ciutadania perquè accepti retallades en l’estat del benestar i sacrificis personals, inclosa “la vida dels vostres fills”, com va demanar recentment un alt militar francès. La presidenta del Centre Delàs ha revelat que la Unió Europa permet als estats membres que fins i tot els fons Next Generation, concebuts per recuperar el camí de la prosperitat a Europa després de la pandèmia de la Covid, ara es puguin gastar en el pla de rearmament, un contrasentit sense justificació possible.
Font també ha volgut desmuntar el relat segons el qual la inversió en defensa generarà llocs de treball i noves oportunitats. Amb xifres a la mà, ha demostrat que un milió de dòlars invertit en sanitat crea 19,2 llocs de treball, la mateixa inversió en educació en crea 14,3 llocs de treball, i en canvi una inversió equivalent en la indústria militar només genera 6,9 llocs de treball. La conclusió cau pel seu propi pes: la despesa militar no és riquesa, sinó un buidament dels sistemes de protecció social.
Sintonia amb el papa Lleó XIV
Un dels punts centrals de les xerrades de Tica Font ha estat la crida a oposar-se a qualsevol guerra com a imperatiu ètic i vital. Aquesta posició està en plena sintonia amb les crides constants del papa Lleó XIV, qui des de la seva elecció el 2025 ha estat la veu més alta a l’escena internacional reclamant el silenci de les armes i la tornada a la diplomàcia. Font i el papa Lleó coincideixen que la guerra és un trencament de relacions humanes i una catàstrofe que colpeja especialment els més vulnerables.
Tica Font ha volgut respondre també a la crítica que reben les denúncies del militarisme, que sovint són titllades d’ingènues o emocionals. Ella considera, per contra, que defensar la pau i el desarmament és, en realitat, l’única via racional per evitar la destrucció del teixit social i garantir un futur on la resolució de conflictes no passi per la violència, sinó per la taula de negociacions i l’establiment d’acords de llarga durada.
La xerrada de Tica Font a l’Ateneu de Maó es pot recuperar íntegrament en diferit des del canal de Youtube d’aquesta entitat:
Article de Miquel Àngel Maria Ballester,
Delegat diocesà de Justícia i Pau
