En aquest context de violència i desordre, de corrupció i destrucció de les normes més elementals de convivència entre les nacions, des de la Pastoral del treball de Menorca volem alçar la nostra veu per clamar per la pau. Tots els treballadors i treballadores del món som germans i germanes, i tots som víctimes d’un sistema global voraç, i d’un poder en mans de dirigents polítics despietats i grans magnats sense escrúpols, contraris al pla de Déu.
El treball digne i la pau són dues cares de la mateixa moneda, i des de Menorca no podem mirar cap a una altra banda. L’encariment del petroli com a conseqüència de la guerra, que fa pujar tots els preus i empitjora els costos de l’habitatge, l’alimentació i els serveis essencials, cada vegada és més difícil d’assumir per una part creixent de persones i famílies.
Per altra banda, hi ha factors del món del treball a Menorca que no tenen a veure amb el context internacional d’ara mateix, sinó que tenen causes i característiques pròpies que ens interpel·len. La temporada turística ja ha començat, i prest tornarem a veure els visitants omplint les platges, ocupant les terrasses de bars i restaurants i passejant pels nostres pobles. Açò és feina per a molta gent, però aquesta façana d’èxit amaga problemes que la dignitat de les persones que els pateixen converteix en invisibles. La precarietat ha entrat en moltes llars. Avui tenir un treball assalariat ja no és garantia de sortir de la pobresa. Els baixos salaris de certes feines, la temporalitat extrema de la nostra economia estacional i la manca de reconeixement de les feines de cura estan creant una classe treballadora esgotada, vulnerable i amb baixes expectatives de prosperitat futura.
El problema de l’habitatge és, sens dubte, la ferida més oberta. L’accés a una llar s’ha convertit en una bretxa de desigualtat que trenca qualsevol perspectiva de vida independent, sobretot per als joves i per a les famílies immigrades. L’habitatge convertit en un bé de consum especulatiu és un pecat estructural que clama al cel. No podem acceptar com a inevitable que els nostres treballadors i treballadores no puguin viure a l’illa que fan funcionar.
Com a cristians, ens refermam en el compromís amb el treball digne i en pau per a tothom. El papa Lleó XIV ha advertit que els llocs de treball, que han de ser espais de vida, amb freqüència es transformen en llocs de mort i desolació. L’actuació dels qui alimenten les guerres en curs no pot ser qualificada de treball, perquè no crea vida, sinó mort. I nosaltres, cristians i cristianes de Menorca, com responem a aquests reptes? Som sempre coherents amb allò que creim i defensam? Si tenim un habitatge llogat, sabem renunciar als lloguers abusius? En la nostra feina, com tractam els nostres companys i companyes, especialment els qui tenen qualsevol tipus de dificultat o mancança?
Aquest Primer de Maig, celebrem la solidaritat i la germanor entre les persones treballadores de tot el món, les de més a prop i les de més enfora. En lloc de la guerra, construïm la pau. Enfront de l’exclusió, bastim la fraternitat.
Cristina Manrique Sintes
Pastoral del Treball Menorca
