Els joves universitaris a Barcelona reflexionen sobre l’ansietat

L’ansietat: un crit d’alerta de l’organisme 

Amb l’inici d’any els universitaris a Barcelona, que es retroben dissabte 12 de gener, es desitgen ànims en un parèntesi entre tandes d’estudi i exàmens. Na Maria Dolors Amat descriu amb les següents paraules la reunió, en la qual van compartir vivències sobre l’estrés i l’ansietat que causa l’excés de treball.

Barcelona, dissabte 12 de gener de 2019

Ens retrobem després de les festes nadalenques tan esperades per tots. Hem començat un Nou Any i ens desitgem ànims per anar avançant en els projectes que volem portar a bon terme. Alguns membres del grup es trobem en mig d’exàmens, hi ha qui s’ha pogut permetre unes hores de desconnexió, però d’altres s’han trobat atrapats en la immediatesa del control i els ha tocat quedar a estudiar de valent.

La companya animadora, amb la carrera acabada,ens presenta una dura vivència dels  primers mesos de treball. Les persones no som màquines de feina, i necessitem un horari raonable que permeti la cura personal i les mínimes hores de decans. Aquesta manca de respecte a la dignitat de tota persona, tenint en compte la seva alta qualificació professional i els seus valors personals, li va produint cert desequilibri emocional i un estat d’ansietat que s’ha vist obligada a tractar.

El patiment d’un membre del grup que valorem i estimem, ens ha colpit a tots. Immediatament  expressem uns quants fets viscuts en els que, el qui el poder, s’aprofita de la preparació i el sentit de responsabilitat, així com del nostre interès  per mantenir el lloc de treball a partir de l’eficàcia en la feina. Una exigència fora lloc va creant ansietat i baixa autoestima. Sempre ha d’estar en primer lloc la salut física i mental.

L’ansietat és un crit d’alerta que fa l’organisme davant situacions desconcertants. Es desperta a totes les edats i a tothom. Per controlar l’ansietat, ens cal reflexió i anar aprenent a gestionar les pròpies emocions. Davant dels fets, hem de distingir entre patologies, i la necessitat d’acompanyament que tots tenim en qualsevol etapa de la vida, en siguem o no, conscients. En aquest punt valorem la importància de compartir en grup tota mena de vivències, en un clima de confiança i amistat  que ens conviden a comunicar-nos sincerament.

El que avui hem reflexionat en el grup marcarà  el camí de la vida adulta que just ara estem començant.

Hits: 81