L’octubre de 2022, el Govern va aprovar la Llei de Memòria Democràtica. Creada com a mecanisme de reparació per a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, va recollir (en el punt primer de la disposició addicional vuitena) el dret a obtenir la nacionalitat espanyola dels «nascuts fora d’Espanya de mare o pare, avi o àvia que originàriament haguessin estat espanyols i que, com a conseqüència d’haver patit l’exili per raons polítiques, ideològiques, de creença o d’orientació i identitat sexual», haguessin perdut aquesta condició. El termini per formalitzar la petició era de tres anys, de manera que va finalitzar l’octubre passat, tot i que el procés continua vigent per a aquells que van presentar la sol·licitud abans d’aquest venciment.
Coneguda com la ‘llei de nets’, el Ministeri d’Afers Exteriors informa que, des que va entrar en vigor i fins al passat 31 de maig, es van rebre 1.225.188 sol·licituds a les oficines consulars i s’han aprovat 571.761 expedients.
Avantpassats menorquins
Les persones que volen obtenir la nacionalitat espanyola per la via de la ‘llei de nets’ necessiten presentar documents que demostrin la seva filiació amb un espanyol o una espanyola d’origen. En aquest punt tenen un paper fonamental els arxius parroquials, especialment si es té en compte que el Registre Civil es va crear l’any 1981.
En el cas de Menorca, l’auxiliar de l’Arxiu Diocesà, Josep Gornés, explica que des de l’entrada en vigor de la llei han rebut «unes 500 sol·licituds de documentació», el 95 per cent per internet. Tots sol·liciten certificats de partides de baptisme o de matrimoni, i també de defunció, d’entre «la primera meitat del segle XIX i principis del XX». Aquests documents estan signats pel director de l’Arxiu Diocesà i pel vicari general de Menorca; «de fet, molts de sol·licitants ens demanen específicament la signatura del vicari general», especifica Gornés.
Sobre l’efectivitat de les recerques, l’auxiliar de l’arxiu concreta que el 80 per cent dels casos es resolen de manera positiva, amb la troballa d’evidències documentals als arxius de l’Església de Menorca. Però, per poder obtenir la certificació desitjada, sovint resulta imprescindible que l’interessat no només faciliti el nom i els llinatges de la persona sobre la qual es cerca informació, sinó també els dels seus progenitors, així com les dates (encara que siguin aproximades) de la informació requerida. I és que, sovint, un dels problemes que impedeixen localitzar el rastre d’una persona concreta a l’Arxiu Diocesà és la coincidència de llinatges de diferents persones. «En aquest cas no li pots certificar que la persona que cerques sigui, realment, el seu avantpassat. Però, quan això succeeix, normalment ens demanen que els remetem certificacions de tots els documents que coincideixen amb els llinatges que ens han facilitat».
Argentina, Uruguai i Cuba
Gornés també detalla que la majoria de sol·licituds de persones que cerquen els seus avantpassats a Menorca provenen de Llatinoamèrica, concretament de l’Argentina, l’Uruguai i Cuba; i, pel que fa als llinatges d’aquests ascendents, recorda haver cercat Pons, Anglada, Tudurí, Carreras, Orfila o Bagur.
Finalment, quan l’arxiver troba la informació sol·licitada, envia un correu electrònic a l’interessat amb una fotografia del document i «paral·lelament els enviam un certificat que corrobora les dades, i el llibre en què apareixen, amb les signatures corresponents».
Però, per presentar la documentació als consolats, és imprescindible disposar d’una còpia física, de manera que l’han de fer arribar a l’interessat. De vegades ho fan per correu (certificat, si així se sol·licita i es paga) o a través d’alguna altra persona que es trobi a Espanya i que la hi pugui lliurar personalment.
(Font: Diari Menorca).
