Imatge portada generada amb IA
Si sabéssim llegir els missatges sense prejudicis, moltes vegades en trauríem conclusions més adients i profitoses. Avui se’ns ofereix una reflexió sobre les Benaurances i, pel sol fet de ser un text que ens ve dins un concepte religiós, pot passar que no s’hi vegi que el contingut és, eminentment, un projecte de conducta ètica.
Si parlem de felicitat, ens cal puntualitzar que la felicitat que cerquem és la interior i, per arribar-hi, cal ser generosos i honestos. Només així gaudirem amb serenor d’una vida en pau, sobretot amb nosaltres mateixos.
Avui per avui, se’ns ofereix una pseudofelicitat a base de comprar i vendre, i aquest sistema ens ha ficat en la crisi que vivim dia a dia, on l’ètica queda bandejada pel sistema abusiu de qui té més poder i l’exhibeix com a fita per aconseguir ser feliçment poderós, on l’ètica no hi té cabuda. Aquesta carència d’ètica els permet «un sistema totalment abusiu, pensat i gestionat per enriquir uns quants bandarres a costa del sofriment i de la mort prematura de la immensa majoria. I el mateix hem de dir de la violència i de les guerres, de la intolerància, de les agressions que cometen uns contra els altres». El problema afegit és que ens volen convèncer que ells són l’exemple a seguir per ser més feliços!
Tenim en la història models millors de bones persones que, dedicant la vida al servei dels altres, fan aflorar felicitat i pau en els seus rostres. Gent que ha lluitat pels més desvalguts, per la justícia i les relacions humanes, i ho ha fet amb netedat de cor, evitant la violència i cercant la pau o treballant per resoldre injustícies que han fet patir molta gent. De fet, la seva filosofia de vida, conseqüent amb les Benaurances, els ha donat un benestar interior que és, o pot ser, el reflex autèntic de la felicitat.
Això val per a tots, creients i no creients. En tenim exemples arreu, de persones no creients que s’esforcen generosament a ajudar els altres i, en fer-ho, ja en tenen la recompensa de saber que han fet i fan el millor que poden i són veritablement mereixedores de felicitat interior i autèntica. També és cert que els creients esperen el que se’ls anuncia al final de les Benaurances: «Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
Així doncs, de què depèn la nostra felicitat? «Depèn del nostre ésser interior i de la nostra filosofia de vida. Podem, doncs, assegurar que la religiositat, ben integrada en la nostra pròpia humanitat, és una font inexhaurible de gaudi, de pau i de serenor».
Com a bones persones que tenim dret a cercar la felicitat «autèntica», ens cal reflexionar per viure i actuar d’acord amb el que ens aconsellen les Benaurances i la seva lliçó d’ètica. I això val per a creients i no creients, perquè va d’honestedat i de compromís social.
Ningú ens pot exigir ser herois, però tothom pot millorar l’entorn comú.
Pere Fàbregues i Morlà
