Celebrem una festa essencial com a comunitat i, tradicionalment, fem catifes de flors per embellir la sortida al carrer. Els creients volem dir al món que tenim en nosaltres la presència de Jesús en les nostres vides, comunitats i feines.
Però, és així? La festa, si és comunitària, ha de ser recíproca, solidària i
compartida, no pot quedar en el món exclusiu dels creients. Jesús parla de donar-se al món sense exclusions, i fa servir el cos com a signe d’integració perquè s’entengui que tots els membres són importants i necessaris i queda clar si agafem el cos com a exemple més proper. Tots sabem que si qualsevol membre pateix tot el cos se’n ressent.
És bo celebrar amb alegria aquest dia de participació com és el de l’Eucaristia, el Corpus Christi, sempre que no oblidem el seu significat de servei comunitari que, com diu un sermó que tinc a mà: “L’Eucaristia significa treballar perquè la vida, la cultura, el treball arribin a tots i tots visquem amb dignitat. Si no ho fem així no tenim cap dret a celebrar ni combregar. No pot haver-hi Eucaristia sinó
hi ha autèntic esperit de servei”…. Aquest és el missatge de Jesús i del seu compromís amb la vida dels més desposseïts i anul·lats”.
L’Eucaristia és el record del sopar compromès o, més ben dit, del sopar d’amics on Jesús va donar exemple de compromís i els va esperonar en el servei vers els altres com els havia ensenyat a fer mentre era amb ells.
El món ha canviat moltíssim i correm el risc de quedar-nos amb exemples que ens sonen a obsolets. Però la necessitat d’ajuda i el deure d’ajudar segueix tant o més vigent. Ens cal recordar que no som amos de res. Que el que ens cal és ser bons administradors del poc o molt que tenim. Qui ens havia de dir que l’acumulació de riqueses en poques mans havia de ser una amenaça tan gran per la humanitat?
L’Eucaristia, aquest sopar d’amics com a lliçó de comunitat, ens ha de servir per recordar-nos i comunicar als companys de viatge no creients, també còmplices amb els creients del futur de la humanitat, que: “És, doncs, urgent, urgentíssim, que entre tots renovem i actualitzem l’experiència del sopar de Jesús, és a dir, donar i donar-se per poder compartir el poc o molt que tinguem”.
Tots sabem que seria un miracle que no hi hagués tercer ni quart món, que no hi hagués racisme, ni rebuig als pobres, venda de drogues i armes, guerres i exilis, però això no exclou la necessitat d’alçar la mirada més enllà i ser més fraternals amb tot el que estigui a les nostres mans…, i no deixar-nos enlluernar per falses promeses dels qui avui estan trobant noves formes de domini oferint-
nos l’ajuda d’intel·ligències artificials, que uns pocs dominen i que caldria que fossin una ajuda per millorar la vida de la humanitat i no per tenir-la subjectada als seus desitjos. És per això que cal recordar-nos el que deia més amunt: no som amos de res i sí compromesos a administrar el poc o molt que tenim i que és de tots.
Pere Fàbregues i Morlà
