Barri sevillà de Las Tres Mil Viviendas, una de les zones més deprimides de la ciutat, Maria Moses, dona nigeriana, cuinera i mare de quatre fills, ha vist com el foc devorava sa casa el passat 20 de març.
Ella, bona feligresa de la parròquia salesiana de Jesús Obrero, no ha perdut el somriure: el pare Sergio Codera, rector i director de la casa salesiana, @sercode per als molts amics i seguidors digitals que té, ha organitzat la solidaritat mitjançant un petit exèrcit de voluntaris per a netejar l’habitatge, llevar-ne el sutge i coordinar les ajudes: la parròquia, Càritas, el centre juvenil El Cotarro i més gent s’han sumat per a ajudar; “també hi han estat netejant joves als qui estem ajudant en pisos d’acolliment i d’altres voluntaris”, afirma Codera.
És un bon exemple, però un entre tants; pot ser no serà el més cridaner, però és valuós en si mateix. En aquest moment em venen al cap tants voluntaris joves de moviments i grups cristians participant en campaments sota un sol canicular, animant esplais i casals d’estiu en barris de ciutats com ara Ciutadella, en classes de reforç o alfabetització i, els més preparats i convençuts, prenent part en experiències de voluntariat internacional solidari i missioner en diversos països d’Amèrica Llatina i, fins i tot, d’Àfrica. I tot el meu respecte, faltaria més, per altres tants joves voluntaris en entitats laiques que donen el millor d’ells per ajudar la gent.
No vull oblidar-me dels milers de voluntaris i voluntàries que es deixaren la pell perquè l’inoblidable viatge apostòlic del papa Lleó fos també un èxit de primer nivell en quant a l’ordre i l’organització.
Fa ja uns quants anys, un bon amic meu, LuisMi, aleshores jove periodista i professor a València, em comentava la seva experiència de voluntariat salesià al barri del Bronx, a Nova York, treballant junt a la comunitat salesiana d’aquell indret, amb joves i adolescents en situació de risc. I em confessava alhora la seva estranyesa perquè havia sentit repetidament en aquell barri l’estranyesa de fer totes aquestes feines educatives d’una forma desinteressada i absolutament gratuïta, dedicant-hi una bona part de les seves vacances d’estiu. Aquella estranyesa deixava ben palesa una mentalitat mercantilista neoliberal que, amb els anys, hem comprovat com ha anat a pitjor en molts indrets.
Però la realitat del voluntariat juvenil cristià, i també laic, és una llavor d’esperança. Lluny de mi fer política de campanar! Hi ha milers de joves que dediquen part del seu lleure a educar i dedicar temps a altres fillets, al·lots i joves, i d’altres que també ajuden en residències de gent gran, acompanyant persones que pateixen de solitud, participant en camps de treball o deixant-se la pell cuidant la natura i -trista realitat actual- lluitant contra el foc al costat de professionals competents.
“Els cristians estan cridats a portar al món el llevat de la gratuïtat”, deia el papa Lleó als voluntaris i voluntàries que van oferir el seu servei “per amor al Senyor, a l’Església i al papa”, en un acte d’agraïment que va tenir lloc el passat 9 de juny al pavelló de l’IFEMA, a Madrid. “Cadascú de vosaltres ha donat el que ha pogut, lliurant cor, mans, idees, talents i somriures; que Déu vos el pagui”, va concloure el papa.
El treball de tants i tants voluntaris cristians en les més diverses circumstàncies és signe del Regne de Déu que està arribant i ho és per un aspecte essencial: la gratuïtat, “un llevat que fa créixer la qualitat humana, ètica i espiritual de la societat, vivint segons la lògica més vertadera d’un creixement humà integral”, va dir el papa en aquella al·locució.
El voluntariat cristià forja un estil de vida, una forma de pensar i comportar-se que és la de l’Evangeli. I un tret essencial d’aquest estil és la gratuïtat.
Sense dubte, on hi un voluntari o una voluntària en acte, hi ha llavors d’esperança.
Josep Lluís Burguera, sdb.
