Gràcies, Arcadi Oliveras

En una de les seves vingudes a Menorca, a punt de marxar cap a casa, n’Arcadi anà a comprar a un supermercat de Maó unes sobrassades i formatges per a la seva família. Mentre sortia carregat amb la compra, repassà el tiquet i comprovà que li havien donat el canvi malament; tot d’una girà arrere a tornar els doblers que li havien donat de més. N’ Arcadi no solament sabia explicar economia sinó que era escrupolosament coherent en la petita economia domèstica, i en les seves compres de comerç just, alliberat de la pressió de marques i etiquetes lluentes.

 Amb ell ha mort no solament un expert en «economia aplicada», professor d’universitat, sinó sobretot un home íntegre, humil i accessible. La televisió de Catalunya ens l’ha apropat en la seva dimensió personal i familiar: junt amb la seva esposa Janine Künzi (suïssa), formà una família de 4 fills, un dels quals morí als 28 anys d’edat, i ara darrer el vèiem un avi feliç amb els seus netets a qui sabia com iniciar-los en la contemplació de la bola del món enlletgida per injustes desigualtats.

 N’Arcadi s’havia fet com a cristià adult i compromès militant en l’organització pacifista catòlica Pax Christi, des del 1974, en la qual va conèixer la qui seria la seva esposa Janine; i des del 1981, com a membre actiu en l’organització creada pel Papa Pau VIè «Justícia i pau», de la qual en va ser president a Catalunya els anys 2001-2014. Com economista, era professor a l’Autònoma de Barcelona, expert en relacions Nord-Sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa.

No estava mai en posa: corria d’aquí d’allà a donar xerrades posant a l’abast de qualsevol públic (li agradava parlar a les escoles d’adults i a les associacions de veïns com ho va fer a Ferreries) aquelles dades que evidenciaven les greus injustícies ocultes darrera els grans titulars de la macroeconomia. La seva intenció era conscienciar, mobilitzar, provocar la revolta contra la injustícia i en favor dels drets humans. Amb aquest esperit impulsà l’economia solidària i la banca ètica, així com l’objecció fiscal contra la despesa militar, i el 0’7 % dels pressupostos en favor dels empobrits, i el recolzament dels indignats. Renuncià a la militància política de partit, gelós com estava de la seva llibertat. Si una cosa li sabia greu, tal com manifestà en una entrevista, era no haver provocat més esperança d’una sortida al mal del nostre món, o no haver pogut atendre prou bé la seva família i amics.

 És poc el que podem dir en quatre retxes. N’ Arcadi morí als 75 anys d’edat, a St. Cugat del Vallès, on vivia amb la seva família. El nostre comiat el volem resumir en un sincer: «gràcies, Arcadi! i, de rebot, gràcies també, a la teva dona Janine que et recolzà i t’acompanyà. Tu, Arcadi, has posat lletra i música contemporània a la dita del teu i nostre mestre Jesús de Natzaret: «ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels altres». Descansa en pau. A nosaltres ens queda la responsabilitat de continuar la tasca, ferms i esperançats,  en el solc que tu has llaurat

 JUSTÍCIA I PAU-MENORCA

 

 

Hits: 35