Inici » Homilia del Corpus Christi 2025

Homilia del Corpus Christi 2025

Avui tots nosaltres som més que mai pelegrins d’esperança. Amb motiu de la celebració del Jubileu de Càritas, ens hem trobat amb els voluntaris al Seminari per dirigir-nos fins a la nostra Catedral Basílica, temple jubilar de la nostra Diòcesi. Hem vingut per trobar-nos com a germans amb Jesucrist, realment present a l’Eucaristia que celebram. Després de la Missa seguirem caminant com a deixebles missioners, acompanyant Jesús Sagramentat pels carrers de Ciutadella, donant testimoni públic de la nostra fe.

L’Eucaristia és sagrament de comunió i sagrament de caritat. La litúrgia de la Paraula ens ha presentat el sacrifici de Melquisedec, figura del sacrifici de la Missa. El Salm responsorial ens ha recordat Crist com a únic i etern sacerdot de la Nova Aliança. A la segona lectura se’ns ha recordat que l’Eucaristia és el Memorial de la mort del senyor i a l’Evangeli se’ns ha narrat la multiplicació dels pans, signe profètic del banquet messiànic que és la comunió eucarística. Crist ens alimenta i ens associa a la seva Persona perquè distribuïm el pa a la multitud afamada.

Avui, dia de la Caritat, la presència de Crist a l’Eucaristia ens impulsa a continuar obrint camins d’esperança als més desvalguts. Demanem al Senyor que obri bé els nostres ulls perquè coneguem les necessitats dels germans, que ens inspiri les nostres paraules i obres per confortar els qui estan cansats i afeixugats, i perquè els servim amb sinceritat, seguint l’exemple i el mandat de Crist (Cf Pregària Eucarística per diverses circumstàncies IV).

Com a Bisbe, valor moltíssim aquesta celebració litúrgica arxiprestal que ens ajuda a conèixer-nos millor, a estimar-nos més i a estrènyer els llaços entre nosaltres com a família de Déu que peregrina a Ciutadella. Vull agrair especialment la vostra vida lliurada al servei dels més pobres, els vostres esforços, i la vostra generositat. Com a voluntaris de Càritas -o a títol personal- realitzau serveis diferents, tots preciosos en la concreció del projecte de l’extensió del Regne de Déu.

Tractant-se d’una celebració arxiprestal, m’agradaria que en aquesta Eucaristia d’avui, en línia amb el magisteri papal de Lleó XIV, reflexionéssim, en primer lloc, sobre la unitat i la comunió i que, després, en traguéssim les conseqüències. El Sagrament de l’Eucaristia és un marc incomparable per fer-ho: “Només units a Ell i entre nosaltres podem donar fruit i donar al món un testimoni creïble” (Als sacerdots de Roma, 12 de juny de 2025). Ens convertirem en homes i dones de comunió al voltant de Jesús Eucaristia.

D’aquesta manera, podrem fer front “al clima cultural que afavoreix l’aïllament i l’autoreferencialitat” (Ibídem) i, també, podrem superar alguns obstacles interns que afecten la vida eclesial i entorpeixen la comunió.

Caminar junts, haver pelegrinat a la Catedral i sortir després en processó pels carrers de Ciutadella és un signe de la nostra fidelitat a l’Evangeli: “Junts i en harmonia, tractant d’enriquir l’Església amb el propi carisma, però tenint al cor la consciència ser l’únic cos, del qual Crist és el Cap” (Ibídem).

Però, tot això no es pot quedar en paraules, sinó que s’ha de portar a una vida coherent, que ressalti el valor de l’exemplaritat: “Si junts intentam ser exemplars en una vida humil, aleshores podrem expressar la força renovadora de l’Evangeli per a cada home i cada dona” (Ibídem).

L’Eucaristia ens impulsa cap a la missió, a mirar els desafiaments del nostre temps amb clau profètica: “Esteim preocupats i afligits per tot el que passa cada dia al món: ens fereixen les violències que generen mort, ens interpel·len les desigualtats, les pobreses, tantes formes de marginació social, el sofriment difós que pren les característiques d’un malestar que ja no perdona a ningú” (Ibídem).

No hem de témer. Aquest Jubileu de Càritas reforça aquesta esperança que no defrauda, ​​que no enganya: “Esteim cridats a abraçar aquests desafiaments, a interpretar-los evangèlicament, a viure’ls com a ocasions de testimoniatge” (Ibídem).

Jo us deman a vosaltres, emprant les mateixes paraules del Papa Lleó, dirigides als sacerdots de Roma: “Que creixem en la unitat, en l’exemplaritat i en el compromís profètic per servir en el nostre temps” (Ibídem).

Acudim a Maria, Mare de l’Església, sempre unida a Crist, sempre a prop de tots aquells que la invocam amb confiança.

+ Gerard Villalonga Hellín,
Bisbe de Menorca


Homilia del Corpus Christi 2025

Hoy, los que estamos aquí somos más que nunca peregrinos de esperanza. Con motivo de la celebración del Jubileo de Caritas, nos hemos encontrado con los voluntarios en el Seminario para dirigirnos hasta nuestra Catedral Basílica, templo jubilar de nuestra Diócesis. Hemos venido para encontrarnos como hermanos con Jesucristo, realmente presente en la Eucaristía que celebramos. Después de la Misa, como discípulos misioneros, seguiremos caminando, acompañando a Jesús Sacramentado por las calles de Ciutadella, dando testimonio público de nuestra fe.

La Eucaristía es sacramento de comunión y sacramento de caridad. La liturgia de la Palabra nos ha presentado el sacrificio de Melquisedec, anticipo del sacrificio de la Misa. El Salmo responsorial nos ha recordado a Cristo como único y eterno sacerdote de la Nueva Alianza. En la segunda lectura se nos ha recordado que la Eucaristía es el Memorial de la muerte del señor y en el Evangelio se nos ha narrado la multiplicación de los panes, signo profético del banquete mesiánico que es la comunión eucarística. Cristo nos alimenta y nos asocia a su Persona para que distribuyamos el pan a la multitud hambrienta.

Hoy, día de la Caridad, la presencia de Cristo en la Eucaristía nos impulsa a continuar abriendo caminos de esperanza a los más necesitados. Le pedimos al Señor que abra bien nuestros ojos para que conozcamos las necesidades de los hermanos, que nos inspire en nuestras palabras y obras para confortar a los que están cansados y agobiados y para que los sirvamos con sinceridad, siguiendo el ejemplo y el mandato de Cristo (Cf Plegaria Eucarística por diversas circunstancias IV).

Como Obispo, valoro muchísimo esta celebración litúrgica arciprestal que nos ayuda a conocernos mejor, a querernos más y a estrechar los lazos entre nosotros. Quiero agradecer especialmente vuestra vida entregada al servicio de los más pobres vuestros esfuerzos, y vuestra generosidad. Como voluntarios de Caritas -o a título personal- realizáis servicios diferentes, todos ellos preciosos en la realización del proyecto de la extensión del Reino de Dios.

Tratándose de una celebración arciprestal, me gustaría que esta celebración de hoy, en línea con el recién inaugurado magisterio papal de León XIV, reflexionásemos sobre la unidad y la comunión. El Sacramento de la Eucaristía es un marco incomparable para hacerlo: “Solo unidos a Él y entre nosotros podemos dar fruto y dar al mundo un testimonio creíble” (A los sacerdotes de Roma, 12 de junio de 2025). Nos convertiremos en hombres y mujeres de comunión en torno a Jesús Eucaristía.

Sólo de esta manera podremos hacer frente “al clima cultural que favorece el aislamiento y la autorreferencialidad” (Ibidem) y, también, podremos superar algunos obstáculos internos que afectan a la vida eclesial y entorpecen la comunión.

Caminar juntos, haber peregrinado a la Catedral y salir después en procesión por las calles de Ciutadella es un signo de nuestra fidelidad al Evangelio: “Juntos y en armonía, tratando de enriquecer a la Iglesia con el propio carisma, pero teniendo en el corazón el ser el único cuerpo del que Cristo es la Cabeza” (Ibidem).

Pero, todo esto no puede quedarse en palabras, sino que debe llevarse a la vida. Por esta razón quiero resaltar el valor de la ejemplaridad: “Si juntos intentamos ser ejemplares en una vida humilde, entonces podremos expresar la fuerza renovadora del Evangelio para cada hombre y cada mujer” (Ibidem).

La Eucaristía nos impulsa hacia la misión, a mirar los desafíos de nuestro tiempo con clave profética: “Estamos preocupados y afligidos por todo lo que sucede cada día en el mundo: nos hieren las violencias que generan muerte, nos interpelan las desigualdades, las pobrezas, tantas formas de marginación social, el sufrimiento difundido que toma los rasgos de un malestar que ya no perdona a nadie” (Ibidem).

No hemos de temer. Este Jubileo de Càritas refuerza esta esperanza que no defrauda, que no engaña: “Estamos llamados a abrazar estos desafíos, a interpretarlos evangélicamente, a vivirlos como ocasiones de testimonio” (Ibidem).

Yo me dirijo a vosotros con las mismas palabras que el Papa León: “Que crezcamos en la unidad, en la ejemplaridad y en el compromiso profético para servir en nuestro tiempo” (Ibidem).

Acudimos a María, Madre de la Iglesia, siempre unida a Cristo, siempre cerca de todos aquellos que la invocamos con confianza.

+ Gerard Villalonga Hellín,
Obispo de Menorca.