Mentre celebram els vuit-cents anys del feliç trànsit de sant Francesc, home evangèlic i artífex de reconciliació, feim la constatació que el món continua esquinçat per guerres, divisions i polaritzacions que semblen buidar de sentit l’autèntic significat de la Bona Nova de la pau. Podem sentir aquesta realitat amb gran dolor, i ens qüestiona sense embuts com a cristians i religiosos.
Cerquem, per tant, un punt de referència, una paraula de llum que ens ajudi a superar aquest moment. En la commemoració anual de Santa Clara, que torni a resplendir com una profecia lluminosa: dona d’unitat i pau, generadora de reconciliació en temps de conflicte.
L’Evangeli d’avui proclama que no podem concebre les rames separades del tronc. No podem pensar en las germanes clarisses, sense Santa Clara i St. Francesc. No podem concebre els deixebles sense el Mestre.
La paràbola del cep i les sarments és el teló de fons de la festivitat de Santa Clara d’enguany i ens ajuda a viure aquest misteri de comunió i d’amor aquest any en el que celebram els 800 anys del traspàs de Sant Francesc d’Assís a la Casa del Pare.
Santa Clara demana amb insistència que les Germanes siguin sempre sol·lícites en conservar entre elles la unitat de l’amor fratern, que és considerat com el vincle de la perfecció. Ho fa a través de tres paraules dirigides a les germanes pobres: vigilància, sol·licitud i voluntat de caminar juntes, per tal de veure créixer en elles i entre elles la pau vertadera. Aquesta pau revela la comunió amb Déu, manifestada en la comunió entre les germanes, que és la meta d’aquesta manera de viure.
Santa Clara anomena aquest camí “l’honestedat de la santa convivència”, que consisteix precisament en una vida unificada en aquesta caritat i obediència recíproques, que habiten dins d’un cor en pau, perquè viu confiat i és humil.
Abans de morir, la santa en obre el seu cor, ple de pau: “Ja pots marxar en pau”. D’aquesta manera, expressa la confiança interior d’aquella que es sent mirada amb amor per Déu. I aquesta confiança filial en Déu és la font de la pau interior.
Aquesta és l’arrel de la santa unitat de les germanes, que no és fruit de pactes estratègics ni de compromisos humans, sinó que és expressió d’aquest camí de transformació. Així, la vida en comunitat es converteix en una proposta alternativa en una època marcada per l’afany de poder i la distracció que oblida Déu i el proïsme, que ens aïlla i ens torna desconfiats.
Santa Clara ens ensenya que una vida pacífica no s’improvisa ni s’imposa, sinó que neix d’una decisió radical: la de la santíssima pobresa que allibera el cor de tota apropiació i possessió. Allà on no hi ha res que defensar, acumular o controlar, pot florir una profunda comprensió.
En la nostra societat actual, marcada per divisions i polaritzacions, les filles pobres de Santa Clara heu de donar testimoni que hi ha un camí alternatiu: el de la unitat en la diversitat, el del perdó que reconcilia i el de la pregària que transforma.
Acabaré amb unes paraules de Santa Clara en forma de benedicció: “Que el Senyor us beneeixi i us guardi. Que us faci veure el seu rostre i tengui misericòrdia de vosaltres. Que giri vers vosaltres la seva mirada i us concedeixi la pau a vosaltres i a totes aquelles dones que hi perseveraran al llarg dels temps. Que el Senyor sigui sempre amb vosaltres i, tant de bo, que vosaltres sigueu sempre amb Ell. Amén”.
Que aquesta benedicció de pau de Santa Clara ens acompanyi en el nostres camí i que sapiguem irradiar que el Pare ens estima i ens vol salvar.
Que així sigui!
+ Gerard Villalonga Hellín, Bisbe de Menorca