HOMILIA MARE DE DÉU DEL TORO 2026
POBLE DE DÉU
Ens hem reunit aquí per a celebrar la Solemnitat de la nostra Patrona, la Mare de Déu del Toro. Han pujat un número considerable de persones procedents de tota Menorca. Pelegrins de totes les edats i estats de vida, juntament amb el Bisbe, veneram la seva imatge sagrada i demanam la protecció de Maria per a tots els menorquins i per a tots els qui, al llarg del any, acudeixen a aquest Santuari per donar gràcies o demanar algun favor.
La lectura dels Fets (1, 12-14) ens comunica que la primera preocupació del Apòstols va ser recompondre el grup dels dotze, després de la mort de Judes. És important, perquè els Dotze són les columnes de l’Església, tal com les dotze tribus eren el fonament d’Israel. Nosaltres som un “petit ramat”, l’Església de Déu que peregrina a Menorca.
També, es parla de la presència de Maria i d’algunes dones, cosa impensable entre els jueus de la sinagoga. Aquest fet aporta al grup cristià una peculiaritat, d’acord amb l’estil de Jesús. La Mare de Déu del Toro presideix la nostra celebració.
A Gal. 4, 4-7 es parla del misteri de Déu, que es fa present en Jesucrist i se’ns revela com a Trinitat de Persones: el Pare, el Fill i l’Esperit. Al Pare se’l nomena “Abba” per primera vegada al Nou Testament. És una paraula afectuosa i familiar que Jesús adoptà amb tota espontaneïtat per expressar la seva confiança filial en Déu i la seva entrega total a la missió que li havia estat encomanada.
En aquest text, Sant Pau parla de la Mare de Jesús; l’Apòstol vol destacar a través d’Eva i de la seva descendència, la solidaritat alliberadora de Crist amb tot el gènere humà. Aquí ens sentim família i som convidats a viure fortament la filiació i la fraternitat. La Mare ens cuida.
A l’Evangeli de Lluc (1, 39-55), a través de la trobada de les dues mares, contemplam l’encontre dels dos fills. Joan inaugura la seva missió, anunciant per boca de la seva mare la superioritat de Jesús, que manifesta el seu messianisme i la profunda relació amb Déu: “Però com és possible que la mare del meu Senyor vengui a visitar-me?’” (v. 43).
La resposta de Maria a la salutació d’Isabel, el Magnificat, és un salm d’acció de gràcies, a partir de cites de l’Antic Testament. Es canta l’agraïment de Maria i de tot el poble de Déu pel compliment de les promeses divines.
D’aquesta manera, la Paraula de Déu il·lumina el nostre encontre, que és una festa de família. Per la fe i el baptisme hem estat constituïts fills de Déu i hereus de la vida eterna.
Per tant, és important reforçar el llaços que ens uneixen. Aquesta reunió entorn del Bisbe en aquest Santuari marià és com un petit Cenacle. La lectura dels Fets dels Apòstols és avui per a nosaltres un referent i allò que ells van viure en aquell moment no queda molt enfora del que esteim experimentant.
La importància de la Mare dins del grup també queda prou destacada. Ella sempre uneix en el seu entorn i facilita la unitat. Ella, unida sempre al seu Fill, és aquest pont que ens connecta amb Déu i amb els germans. Aquí en aquest Santuari i, especialment, en aquesta celebració convergeixen en el nostre cor sentiments d’acció de gràcies que perllonguen el Magnificat de Maria.
La fe i la humilitat de Maria han de ser sempre per a nosaltres un referent i un camí que guiï els nostres passos.
La peculiaritat de la festa d’aquest any és la coincidència amb el primer aniversari de l’elecció del Papa Lleó XIV, que va tenir lloc el 8 de maig de 2025.
Per aquesta raó, i en previsió de la seva pròxima visita a Espanya del 6 al 12 de juny, volem que aquests dies la família diocesana pregui especialment pels fruits espirituals d’aquest viatge apostòlic, perquè la nostra fe sigui confirmada per la presència i per la paraula del Successor de Pere, que ens convoca insistentment a la unitat.
El Papa parla sovint de la unitat i la defineix com a condició per a la missió i per a l’evangelització. Vol “una església missionera oberta a tots”, superant la polarització interna. Vol que cessin les divisions sense anular les diferències, perquè unitat no és uniformitat.
D’aquesta manera, la primera responsabilitat missionera és mantenir viva la unitat espiritual per tal d’evitar que es debiliti el testimoni de l’Església.
Seguint el magisteri del Papa, tota l’Església, també la que peregrina a Menorca, ha de presentar-se com a llevat d’unitat enmig del món.
El Papa no és un polític i no vol entrar en confrontacions partidistes. Les seves fons de predicació les trobam a l’Evangeli i les seves paraules donen llum als creients en el seu discerniment de la realitat i en la manera concreta de comportar-se. Lleó XIV va pronunciar aquestes paraules durant l’Audiència General del dimecres passat: “L’Església custodia una esperança que il·lumina el camí, i té també la missió de pronunciar paraules clares per rebutjar tot allò que mortifica la vida i impedeix el seu desenvolupament, i per prendre posició a favor dels pobres, els explotats, les víctimes de la violència i de la guerra i de tots els qui pateixen en el cos i en l’esperit” (cf. Compendi de la Doctrina Social de l’Església, n.159).
Demanem que per intercessió de la Mare de Déu del Toro, acollint aquestes paraules del Papa, donem un testimoni creïble i valent de la nostra fe, acollint i transmetent l’Evangeli de Crist en la seva totalitat i sense reduccionismes.
+ Gerard Villalonga Hellín, Bisbe de Menorca.