(Fets 10, 34-43 – Salm 22 -Joan 21, 15-19)
Catedral Basílica de Menorca, 29 d’abril de 2025
Estimats germans preveres, diaques, membres de la vida consagrada, germans i germanes tots. Vull agrair la nombrosa presència del poble de Déu que peregrina a Menorca, així com també de les autoritats que han volgut també fer-se presents i d’altres persones que han sentit una especial atracció per la figura del Papa difunt i volen manifestar el seu condol.
Una homilia no és ni una biografia, ni un panegíric, sinó l’actualització de la Paraula de Déu per part del celebrant aplicada al fet que ens convoca; en aquest cas, el funeral diocesà per la persona del Papa Francesc.
Hem escoltat a la primera lectura un discurs de l’apòstol Pere. En connexió amb els versets anteriors, ens vol comunicar que Déu no fa distincions: “Ara veig ben clar que Déu no fa distinció de persones, sinó que es complau en els qui creuen en ell i obren en rectitud, de qualsevol nació que siguin” (v 34-35).
Acomiadam en aquesta celebració al Papa Francesc, successor de Pere. El seus dotze anys de pontificat han estat una actualització d’aquest passatge dels Fets dels Apòstols. Posant la fe en Jesucrist al centre de la seva predicació, tractant que el missatge arribés íntegre als seus interlocutors, i no excloent ningú de l’anunci de l’Evangeli: “¡Tots, tots, tots!”. En línia de continuïtat amb el Concili Vaticà II, el Papa Francesc destacà la igualtat radical de tots els batiats i va impulsar la seva participació en la vida de l’Església. El redescobriment de la Sinodalitat en la vida de l’Església ha ajudat a superar el clericalisme multisecular i que cadascú prengui consciència i actuï assumint la seva corresponsabilitat, dins d’una Església missionera i servidora.
Sant Pere, en l’escena comentada, resumeix l’anunci cristià, però en lloc de trobar una invitació a la conversió, es proclama ara el perdó dels pecats: “Tothom qui creu en ell obté el perdó dels pecats, gràcies al seu nom” (v 43).
Les persones que durant aquests últims dotze anys hem escoltat la predicació de Francesc, ens hem sentit “misericordiades”, com deia ell amb aquest original neologisme, és a dir, hem experimentat de prop la misericòrdia del Senyor. Els oients que escoltàvem al Papa no ens sentíem de cap manera jutjats, sinó estimats i perdonats per Jesús a través del ministeri de l’Església, de manera que hem recuperat l’alegria, posant les nostres vides al servei de l’Evangeli
Aquest ha estat el Papa que ha encarnat les figures del Pare misericordiós i del bon Pastor al llarg de la seva vida i del seu magisteri. I, per açò, avui demanam per ell “que frueixi eternament en el cel d’aquells misteris de gràcia i de perdó que Vós volguéreu que administrés a la terra” (or col·lecta).
Per aquest Bisbe que us predica, el Papa Francesc ha estat semblant a un bon director d’exercicis espirituals, seguint la seva vocació jesuítica, i transparentant al Pastor que se’ns ha descrit al Salm 22: un cant de confiança que transmet sentiments de seguretat, pau i calma: ”Em fa descansar en prats deliciosos, em mena al repòs vora l’aigua i allà em reanima” (v 2). Aquest salm té un sentit genuïnament Cristià, perquè evoca a Jesucrist que dona la vida per les ovelles: “El Senyor és el meu Pastor, no em manca res”. (v 1). Per amor, ens ha estimat fins a l’extrem: recordam la seva malaltia final i amb agraïment els darrers dies de la seva vida, després de sortir de l’hospital: la seva benedicció a la Plaça el dia de Pasqua i el seu passeig enmig del seu ramat a la plaça del Sant Pere. Ara, després de la seva mort sentim una mena d’orfandat, però, per damunt d’aquest sentiment, hi ha una forta esperança que el Papa Francesc ens va transmetre fins al final de la seva vida: Jesucrist ressuscitat és la porta oberta de l’esperança. Tots hem de travessar per aquesta porta per entrar al Regne de la Vida: “Ni que passi per la vall tenebrosa, no tenc por de cap mal. Tu, senyor, ets vora meu: la teva vara i el teu bastó em donen confiança” (v. 4).
I així arribam al text central de l’Evangeli. I aquí trobam la clau d’interpretació de la vida i del magisteri del Papa Francesc. Pere confessa tres vegades el seu amor al Senyor, com a reparació de la seva triple negació i el Senyor li concedeix la suprema cura sobre el seu ramat: “Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava i li respongué_ – Senyor, tu ho saps tot: ja ho saps que t’estim. Li diu Jesús: Pastura les meves ovelles” (v 17).
I tant Pere, com els seus successors, ho hauran de fer a l’estil de Jesús, que lliurà la vida per les seves ovelles, com a conseqüència de l’amor viscut fins a les últimes conseqüències. El Papa Francesc ha desbordat aquesta caritat pastoral cap als de dins i cap als de fora, però d’una manera especial els més pobres i descartats de la nostra societat han rebut el seu amor. Un amor sense fronteres ni exclusions, un amor que lluitava per la fraternitat, per una societat més justa i per la cura de la casa comuna del nostre planeta.
Arribat aquest moment, és precís posar de manifest l’amor del poble cristià pel Papa, com a una de les seves característiques principals, perquè, sigui qui sigui, és el successor de Pere. I aquesta fe està per damunt de les consideracions humanes.
Avui celebram la festa de Santa Caterina de Siena, Verge, Doctora de l’Església. Ella quan parlava del Papa, l’anomenava amb emoció com “e l dolç Crist a la terra”. No hi tenc cap dubte i voldria transmetre a tots els cristians de Menorca aquesta convicció. Hem tingut la sort de viure una època de Papes vertaderament sants, alguns dels quals ja han estat canonitzats.
Ara Francesc ens ha deixat i crec que tots podríem fer nostres les paraules finals de l’homilia del Cardenal Re al funeral de Roma:
“Benvolgut Papa Francesc, ara et demanam a tu que preguis per nosaltres i que des del cel beneeixis l’Església, beneeixis Roma, beneeixis tot el món, tal i com vas fer diumenge passat des del balcó d’aquesta Basílica en una darrera abraçada amb tot el poble de Déu, però idealment també amb tota la humanitat que cerca la veritat amb cor sincer i manté alçada la torxa de l’esperança”.
Que la Verge Maria en la seva advocació de Mare de l’Església intercedeixi perquè Déu acolli al seu si misericordiós l’ànima del Papa Francesc i a nosaltres ens impulsi a continuar tots junts aquest esforç de renovar-nos per a ser una Església vertaderament missionera i de portes obertes que, enamorada de Jesucrist, surt amb goig a anunciar l’Evangeli de l’esperança i de la pau. Que així sigui.
+ Gerard Villalonga Hellín,
Bisbe de Menorca