“Sentir la necessitat de comptar amb els altres”
Enmig d’una societat fragmentada i polaritzada, celebrar la festa de Sant Antoni, aprofundint en la nostra identitat, amb motiu del 739 aniversari de la restauració del cristianisme a Menorca, ens pot ajudar a recuperar la serenitat en contemplar a través de les nostres conviccions, que formam part d’un projecte viu que il·lumina el present i el futur.
El papa Lleó XIV, convocant tots els cardenals del món, el dies 7 i 8 d’aquest mes, ens ha donat una clau d’actuació que es pot aplicar a la vida de l’Església local i, també, extrapolar-se a la societat civil: un moment de diàleg profund i discerniment per orientar els nostres passos, d’acord amb la missió que cadascú té assignada.
El servei de l’escolta i la comunió col·legial van ser a la base de la reunió dels Cardenals amb el Papa, que els hi va dir “estic aquí per escoltar” i va destacar que es tractava de “mantenir una conversa que m’ajudi en el meu servei a la missió de l’Església”.
El Papa actual, en línia de continuïtat amb el pontificat anterior del Papa Francesc, vol que caminem junts (sinodalment) i vol implicar-nos a tots en els processos de presa de decisions, no només seguint els ensenyaments teològics del Concili Vaticà II, sinó també inspirant-se en un principi del dret romà contingut al Codi de Justinià, reinterpretat en el dret medieval i estès a altres àmbits, en allò que s’ha considerat l’inici del dret constitucional: allò que afecta a tots, ha de ser decidit per tots, principi que s’aplica en el dret canònic clàssic a les decisions dels òrgans col·legiats: Quod omnes tangit ab òmnibus approbari debet” (Summa Decretalium, 75. CIC, c. 119 § 3). I que també forma part del Dret Constitucional i posa en relleu la necessitat de participació i de consens en les decisions que no són individuals, sinó col·lectives, cercant la legitimitat a través de l’aprovació de la majoria afectada, o inclús de tots, en els assumptes de la màxima importància.
Tenint com a rerefons tant la tradició teològica com a canònica, el Papa fa una crida a la unitat que atreu, en contra de la divisió que dispersa. Ja el Papa Francesc rebutjava el proselitisme i la propaganda com a formes d’apostolat, indicant que la missió de l’Església neix de la caritat de Crist, que il·lumina amb la seva resplendor i suscita atracció al seu entorn.
Com a cristians de la Menorca del segle XXI, consideram avui la grandesa humana i espiritual d’aquest deixeble de Jesucrist que fou Sant Antoni Abat, el nostre Patró, que visqué també en una època de grans convulsions socials, polítiques i religioses. A través de la seva participació al Concili de Nicea i a altres moments de la seva vida, va promoure la unitat i el testimoni de fe enmig d’un món fragmentat.
Les lectures d’aquesta missa de Sant Antoni Abat es centren en l’autenticitat de l’Evangeli, cridant a viure radicalment la fe com ell, deixant-ho tot per Crist, i destacant la importància de la pregària i la lluita espiritual contra el mal, essent un exemple de vida ascètica, fidelitat a l’Església i servei als altres, amb un fort missatge d’alegria i d’optimisme cristià.
Inspirat per Jesús (“Ven tot, dona-ho als pobres“), Antoni va abandonar els seus béns per seguir Crist, vivint una vida de pobresa i servei.
La vida del nostre Sant subratlla la batalla constant contra el dimoni i les temptacions del món (riqueses, plaers), vencent amb pregària, humilitat i austeritat. Sobretot hem de destacar la pregària com a font de la seva força, preparant-se per a la trobada amb Déu, i no com un refugi, sinó com un camí per lliurar-se als altres.
Tot i la seva vida d’ermità, Antoni va sortir per ensenyar i enfortir els cristians, mostrant la necessitat d’una fe viva i comunitària. Tot i la seva duresa ascètica, promou una profunda alegria espiritual (la laetitia) i un optimisme sobre la bondat de l’ànima donada per Déu.
La seva vida com a fundador del monacat, el seu exemple de desaferrament i la seva relació amb els animals (patronatge) es ressalten, amb històries d’animals beneïts i la imatge del porc.
En resum, la litúrgia de Sant Antoni Abat ens convida a ser com ell: radicals en el seguiment de Jesús, forts en la pregària, valents en la lluita espiritual i alegres en la fe, sempre al servei de Déu, de l´Església i de la societat.
El Papa Lleó, Sant Antoni Abat, i les generacions cristianes que ens han precedit, ens animen a promoure la unitat i el testimoni de fe enmig de les circumstàncies actuals, per superar la polarització i la fragmentació que contemplam al nostre voltant.
En la meditació que va precedir el Consistori dels dies 7 i 8 de gener, el Cardenal Timothy Radcliffe va destacar que el món i l’Església s’enfronten a tempestes terribles, que s’han d’afrontar amb veritat i valentia, confiant que “Jesús ens cuida i s’acostarà a nosaltres més que mai”.
En definitiva, que la festa d’aquest any 2026 pot ser de gran ajuda, tant per a l’Església com per a la societat, si som capaços d’unir tradició, escolta i corresponsabilitat.
+ Gerard Villalonga Hellín, Bisbe de Menorca.