Celebram aquesta solemnitat de la Mare de Déu del Toro immediatament després de la celebració del Conclave que ha escollit al Cardenal Robert Francis Prevost com el 267 Successor de Sant Pere al capdavant de l’Església, després dels dotze anys de pontificat del Papa Francesc, el qual ha pres el nom de Lleó XIV per al seu pontificat. Aquest és el rerefons d’aquesta festa d’avui.
La primera lectura dels Fets (1, 12-14), ens comunica que la primera preocupació del Apòstols va ser recompondre el grup dels dotze, després de la mort de Judes. És important, perquè els Dotze són les columnes de l’Església, tal com les dotze tribus eren el fonament d’Israel.
Fent un paral·lelisme, avui els Cardenals han fet un treball semblant. Ells tenien confiada la missió d’elegir el Successor de Pere: El Papa, bisbe de Roma i Successor de Sant Pere, “és el principi perpetu i fonament visible de la unitat, tant dels bisbes, com de la multitud dels fidels” ((LG 23). Som conscients dels moments històrics que vivim.
Els Dotze seran els testimonis de Jesús a Jerusalem i aniran confirmant l’avanç del testimoni fora de la ciutat. L’elecció de Sant Matías es porta a terme en un clima de d’harmonia i de pregària, com ara s’està vivint a tota l’Església.
Seguint el paral·lelisme: Crist quan instituí els Dotze, “els va constituir a manera de col·legi o grup permanent, al davant del qual va posar Pere, escollit d’entre ells mateixos: Així com, per disposició del Senyor, Sant Pere i els altres apòstols formen un sol col·legi apostòlic, de manera semblant el Romà Pontífex, successor de Pere, i els bisbes, successors dels apòstols, es troben units ells amb ells” (CEC 880).
La nostra Eucaristia és un acte eclesial. Però a aquesta celebració mancava alguna cosa important. Som la família de Déu que peregrina a Menorca. Fins fa unes hores teníem una sensació d’orfandat, perquè encara no podíem citar el nom del Papa a la pregària eucarística. Ara s’ha acabat aquest període d’interinitat amb la feliç elecció del nou Pastor de l’Església universal, Lleó XIV.
A la segona lectura, es parla de la presència de Maria i d’algunes dones, cosa impensable entre els jueus de la sinagoga. Aquest fet aporta al grup cristià una peculiaritat, d’acord amb l’estil de Jesús.
Nosaltres som part important de la família de Jesús a Menorca i la Mare, ens convoca avui als aquí presents que, amb molt de goig, hem acudit a aquesta convocatòria.
A Gal. 4, 4-7 es parla del misteri de Déu, que es fa present en Jesucrist i se’ns revela com a Trinitat de Persones: El Pare, el Fill i l’Esperit. Al Pare se’l nomena “Abbà” per primera vegada al Nou Testament. És una paraula afectuosa i familiar que Jesús adoptà amb tota espontaneïtat per expressar la seva confiança filial en Déu i la seva entrega total a la missió que li havia estat encomanada.
Aquest Text, en primer lloc, com a referència al Jubileu d’aquest any. expressa la Centralitat de Jesucrist, Déu i Home vertader, que té com a Pare a Déu i com a Mare a Maria, que concebé per obra i gràcia de l’Esperit Sant.
En aquest text, és l’única vegada que Sant Pau parla de la Mare de Jesús, i l’Apòstol vol destacar a través d’Eva i de la seva descendència, la solidaritat alliberadora de Crist amb tot el gènere humà.
Al baptisme s’expressa aquesta igualtat radical de tots els cristians: “Tots els qui heu estat batejats en Crist, us heu revestit de Crist: Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un en Jesucrist” (Gal 27-28).
La nostra Església de Menorca ha donat passes importants en aquest camí durant el procés sinodal i moltes dones ocupen llocs de responsabilitat en la pastoral diocesana.
M’encanta contemplar aquesta bella imatge de la Mare de Déu del Toro i veure com Maria assenyala a Jesús, perquè nosaltres contemplem el Fill de Déu i el Fill de Maria, de manera que creixi sempre la nostra confiança en Déu i que obrim les nostres vides a l’acció de l’Esperit, imitant així a Maria.
A l’Evangeli de Lluc (1, 39-55), a través de la trobada de les dues mares, contemplam l’encontre dels dos fills. Joan inaugura la seva missió, anunciant per boca de la seva mare la superioritat de Jesús, que manifesta el seu messianisme i la profunda relació amb Déu: “Però, com és possible que la mare del meu Senyor vengui a visitar-me?’” (v. 43).
La resposta de Maria a la salutació d’Isabel, el Magnificat, és un salm d’acció de gràcies, a partir de cites de l’Antic Testament. Es canta l’agraïment de Maria i de tot el poble de Déu pel compliment de les promeses divines.
Aquí, tot el poble de Déu amb el Bisbe també volem donar gràcies a Déu, pels dotze anys del Pontificat de Papa Francesc i pel seu magisteri sobre la Sinodalitat, que es fa present en aquesta celebració, caminant junts, amb corresponsabilitat diferenciada. A la vegada que donam gràcies a la Santíssima Trinitat per la ràpida elecció del nou Successor de Pere, el Papa Lleó XIV, en el dia de la solemnitat de la Mare de Déu de Toro, la nostra Patrona.
Finalment, a través del Magnificat, es posa de manifest que Déu s’apiada del pobres i dels desvalguts. Tots nosaltres també portam aquest amor molt endinsat en els nostres cors i aquest amor preferencial és la verificació de la sinceritat de la nostra fe i amor al Déu U i Tri i a Maria santíssima. Que així sigui!
+ Gerard Villalonga Hellín,
Bisbe de Menorca