Va ser escollida paraula de l’any 2.022 per la FundéuRAE i avui continua evolucionant i essent centre de moltes converses, des de les més senzilles a les més complexes. És, a la vegada, tan admirada com temuda i ja és una més en la nostra vida quotidiana. La intel·ligència artificial ha vingut per quedar-s’hi, cada vegada amb més força. Mitjançant gran volum de dades, permet prendre decisions més informades, el que suposa un gran avanç en medicina, finances, màrqueting, predicció del clima, traducció de textos, xarxes socials i un llarguíssim etcètera.
Però no és menys cert que té una cara fosca i és que, a la vegada que ens fa avançar, també ens va empobrint, ens va relegant, ens va enganant, ens va fer més dependents. I cada vegada ens costa més fer una senzilla operació de matemàtiques, escriure sense faltes o raonar una resposta sense acudir a Google, Alexa o al chatGPT. Quantes vegades no ens sorgeixen els dubtes quan veiem un vídeo per Internet si serà real o una manipulació. Igualment passa amb les notícies, les imatges o, fins i tot, les converses telefòniques. Com mantenir, idò, un equilibri i no caure en el mal ús ni en les “trampes” d’aquesta tecnologia?
No oblidem que comptem amb una força que està per damunt de la IA: l’ES (Esperit Sant). Sí, aquesta abreviatura potser no estigui tan de moda ni sigui escollida la paraula més important d’un any en concret perquè totes aquestes coses són mundanals i l’Esperit Sant no és d’aquest món, és, a més, intemporal i etern. Déu ha fet de l’ésser humà la peça més valuosa de la seva Creació, per tant, és insubstituïble i la seva dignitat, inviolable. I tot el que Ell ha creat ens ha estat una donació, un regal per fer-ne, però, bon ús, per fer de tot allò que ens ha estat donat una lloança constant a Déu. I si a la societat del nostres dies comanda allò de “una imatge val més que mil paraules”, la Paraula de Déu val més que mil imatges: disposem els avanços de la humanitat en favor de Déu, guiats per l’Esperit Sant, només així tot té sentit, només així podem avançar cap a la pau, cap a un món on tots tinguem cabuda.
Les noves tecnologies ens han de servir per fer arribar la Bona Nova a tot arreu: el cec hi veu, el sord hi sent, qui resa és escoltat, qui plora és consolat, l’humil és enaltit i els morts tindran vida eterna. Tecnologia i fe, dues forces moltes vegades considerades antagòniques però que poden ser perfectament complementàries: d’aquesta afirmació n’és exemple Carlo Acutis. Carlo va ser un “millennial” (una d’aquestes altres paraules que estan de moda i que s’utilitza per englobar als nascuts entre 1981 i 1996) que va néixer a Londres però va viure entre Milan, d’on és originari el seu pare, i Assís. Tenia una gran afició per tot el relacionat amb el món de la tecnologia, per a la qual tenia un do especial, com també va destacar, des de petit, pel seu amor i connexió a Jesús i a la Mare de Déu. Aquestes dues passions les va saber conjuminar a la perfecció, disposant les xarxes socials com eines per a compartir la fe, promoure el voluntariat i difondre el missatge de Déu. Acutis va partir a la Casa del Pare a l’edat de quinze anys, víctima de leucèmia i serà canonitzat pel Papa Lleó XIV, juntament amb Pier Giorgio Frassati, el proper 7 de setembre demostrant que la santedat no és cosa del passat. Tenir com a “influencer” de referència a Jesús de Natzaret és el camí, és la clau. Per molt que la tecnologia avanci, la veritat la seguim trobant en Déu.
Carmen Sans de la Fuente
