Nomenat prevere l’any 1967, ha recorregut un llarg camí de servei a l’Església i a la societat, des de parròquies com la de Sant Bartomeu, on va tornar l’any 2003.
El model triat va ser el d’un relat autobiogràfic pels seus 82 anys de vida, sempre lligats a Ferreries (encara que durant molts anys va viure fora del poble natal) amb l’acompanyament de material fotogràfic. «La meva petita història no és res més que un fil al ric teixit de la història d’aquest poble nostre», va confessar.
Des de la seva infància a la finca de Ruma Nou i el trasllat de la seva família al poble fins al seu ingrés al Seminari, passant per la seva formació a Roma i els trenta anys a Maó, el pregoner va reviure els moments decisius d’una vida marcada per la fe, el compromís social i el sentit de pertinença. També va parlar de la seva vocació sacerdotal: «Dins meu sentia una crida a viure per als altres, optant pels més pobres des d’una església senzilla i amable (…) Vaig comprendre que triar significava sacrificar i vaig triar continuar».
El relat va combinar humor, nostàlgia i episodis dolorosos, com la mort de la seva mare quan només tenia dotze anys. Va parlar també de les experiències viscudes durant el Concili Vaticà II, la seva implicació als barris de Maó, la defensa de la pau i els drets humans i els seus nombrosos viatges solidaris a Nicaragua.
A la part final del pregó, va passar de la memòria individual a la reflexió col·lectiva. Febrer va reivindicar els valors heretats, com la família, l’esforç, la solidaritat o la religiositat, i va llançar un consell: «Als avis i àvies us recoman que expliqueu la vostra història perquè els nets i netes es sentin part d’una cadena de generacions, dins d’una història que ha de seguir avançant com en una».
Va parlar també dels interrogants que planteja el futur, com ara la pressió turística, la integració dels nouvinguts, la manca de relleu generacional, la baixa natalitat o el futur de la comunitat cristiana. «Que els habitants del Ferreries d’avui i de demà no perdin mai de vista el campanar de Sant Bartomeu, que apunta cap al cel, i el rellotge de l’Ajuntament, que mira cap a la terra», va dir al tram final d’un relat que va portar per títol «Us contaré un poc de la meva vida fins ara».
(Font: Diari Menorca).
