Ha estat cridat a la Casa del Pare el dia 10 d’abril, a l’edat de 87 anys, després de 59 anys de sacerdoci al servei de l’Església de Déu
Nasqué a Ferreries el dia 16 de març de 1933 en el si d’una família pagesa. Va descobrir la seva voació als 16 anys i va entrar al Seminari Diocesà. Després de realitzar els estudis sacerdotals, va ser ordenat prevere el dia 19 de juny de 1960, als 27 anys, començant el seu ministeri com a formador del Seminari menor. Després fou nomenat vicari de la parròquia de St. Batomeu, ofici en el que romangué fins a finals de 1964. Els darreres mesos a Ferreries fou encarregat de la parròquia per la mort inesperada del seu titular.
Després, va ser destinat a la parròquia de St. Antoni de Fornells, on exercí com a rector fins l’any 2002. Des de Fornells va passar a exercir com a vicari de la parròquia de St. Bartomeu, on ha viscut els darrers anys de la seva vida. Ha mort a la matinada del Divendres Sant, dos dies després de la seva germana Àngela, que l’havia acompanyat sempre durant tota la seva vida sacerdotal. Darrerament vivia a la Residència Geriàtrica as Mercadal i morí a l’Hopital Mateu Orfila de Maó.
Durant els 38 anys que romangué a Fornells va viure el període més fecund de la seva vida sacerdotal amb un sentit molt marcat de compromís humà, cristià i eclesial. En un principi va ser un destí dur i difícil d’acceptar, però amb el temps es va identificar totalment amb l’ànima d’aquest poble, període que ha evocat amb nostàlgia els darrers anys de la seva vida.
Per descriure el seu sacerdoci ens hem de sortir dels estereotips, perquè els trets de la seva personalitat desborden els esquemes preconcebuts. Si volguéssim resumir-ho podríem dir que va intentar viure molt a prop de Déu i també del poble, en un temps difícil de canvis profunds tant a l’Església com a la societat, mantenint sempre un tracte amable i afable amb tothom. A la seva parròquia va portar a terme la implantació de les directrius del Concili Vaticà II d’una manera molt avançada, suscitant diverses reaccions segons el tarannà de les persones. La seva implicació també va anar més enllà del ministeri, exercint com a capellà obrer durant alguns anys i participant també en la vida cultural, social i política del poble.
Mai va perdre la seva vinculació i arrels pageses. En tornar a Ferreries va compatibilitzar la seva col·laboració amb la parròquia amb la cura d’un hort prop de St. Antoni de S’Aranjassa. També va participar amb goig del bullici de les festes de poble com a caixer capellà moltes vegades. A continuació, us deixem un vídeo en record de Mn.Enric i la seva germana Àngela, qui va deixar aquest món un dia abans que el seu germà. Dos germans que tota la vida han caminat junts.