Nova trobada del grup de joves: “Un any sense cantar”

Ens retrobem amb la motivació de sempre, tot i que encara no pot ser presencial. En contrast, la tecnologia ens permet la presència de companys que estan lluny i altrament no seria possible veure’ns. El fet viscut que ens presenta el company animador, té continuïtat amb el tema anterior. Havíem reflexionat sobre un conjunt d’aspectes a causa de la pandèmia, avui en el cas que ens ocupa, aterrem en un dol i, al mateix temps, una esperança.

«Aquesta setmana s’ha complert 1 any de l’inici del confinament que encara estem suportant i, si tot va com ha d’anar, el proper dijous  25 de març tornarem a engegar els assajos amb la coral. Del març de l’any passat  no assagem a causa de la pandèmia,  fa més  d’un any. Us preguntareu perquè començo el text amb aquesta efemèride, doncs  perquè per mi és com recuperar un tros de vida.

Faig la proposta de reflexionar  sobre tot allò que teníem fa 1 any i que ara podrem recuperar. I també, perquè no dir-ho, sobre tot allò que teníem i que ja no tenim. La pandèmia ha estat molt dura, hem hagut de fer molts sacrificis, ha estat un any de moments  difícils i poques satisfaccions. Però ara,  sembla que la cosa comença a canviar, i el fet més important és la possibilitat de la vacuna.

Els últims 20 anys de la meva vida, mai havia estat més d’un any sense anar a cantar, per mi era  hàbit molt important, era de les poques activitats socials que solia fer.   Participació de tot el grup amb les següents reflexions:

-Una part positiva d’haver de deixar una activitat, m’ha fet valorar el que tenia. No estic segur si podré tornar a l’esport. Ara m’adono de l’important que era per mi el bàsquet, el que em donava de goig i de relació aquella activitat. La vivència del bàsquet  afecta a d’altres companys del grup.

-Amb la vida més sedentària em vaig tancar força i vaig aumentar pes. Però com a positiu, he recuperat l’autocontrol,  he après a organitzar-me millor i, fins i tot, he aconseguit un poc de feina remunerada.

-Enmig de la tristor de les feines que han anat a menys, tenim l’esperança de començar a posar en pràctica els nostres estudis.

-No sé si hi ha creixement personal. El que tinc i faig és molt forçat per les circumstàncies. Conservar les amistats ha estat difícil. Tal vegada faré amistats noves. El missatge positiu que vull expressar és intentar no viure en negatiu, procurar descobrir el positiu que hi ha en tota situació.

-Penso que desprès de la pandèmia tot seguirà igual que abans. Sóc escèptic amb la millora, el que veig és que els pobres cada vegada seran més pobres, i els rics es faran més rics.

-Els canvis personals seran els més importants, però no els podem fer sols, ens hem d’unir per ser solidaris i canviar estructures.

-El fet d’avui ens situa davant dos tipus de dol:  Quan has d’acceptar una pèrdua total, o quan hi ha una esperança de recuperació.

-Aquests dies he escoltat una família que en dos mesos el pare ha perdut un germà, la parella han perdut un fill i un avi. Es trobem enmig d’un dol amb una llum al fons: «Si no creguessim en el sentit transcendent de la vida, ara mateix no em valdria la pena viure»

El debat ens situa ara entre el més enllà i l’absurd. Necessitem la llum de la Paraula de Déu.

Sovint hem constatat que Jesús no estava sol, tenia com tots nosaltres molts amics. L’evangelista Joan ens explica que es trobava molt bé a casa de Llàtzer, Marta i Maria, una família de Betània. Davant la mort del seu amic Llàtzer, Jesús va plorar juntament amb les germanes: «Senyor si haguéssiu estat aquí, no s’hauria mort el meu germà; (…) Jesús li diu:»Jo sóc la resurrecció; qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà. ¿Ho creus això?»» (Jo 11, 1-45). En un altre fragment, davant la proximitat de la Passió, Jesús diu: «…si el gra de blat que cau a la terra no mor, resta ell tot sol; en canvi, si mor, dóna molt de fruit». (Jo 12,  20-28). Ens trobem en el temps de Quaresma, fent camí vers les celebracions de Pasqua. La natura ressorgeix i ens mostra que la duresa de l’hivern ens mena a l’esclat de la primavera. Tenim l’esperança que tot el negatiu que ens toca viure, ens fa intuir canvis positius en nosaltres i en el nostre món. Demanem la fe, necessitem creure que Jesús és el nostre company en les preocupacions, en l’amistat i la festa. Segur que de tot això en sortirem millors.

Molt bona Pasqua amics!

 

 

Hits: 12