Raons d'esperança de Tonyi Coll Orfila

OBRES

Aquestes setmanes l’ambient que ens envolta m’ha recordat molt a quan tenim la casa en obres.

Hi ha una dita popular que diu alguna cosa així com que davant les obres, sempre frissem; d’una banda frissem que venguin a començar-les, però llavors frissem que ho acabin, patint durant tot el procés ja que sempre s’allarga molt en el temps tant per començar com per finalitzar el projecte que tenim entre mans.

A nivell polític internacional, les obres fa temps que estan en marxa, no s’acaben mai i no veim la cloenda de la casa ni a mig ni a llarg termini. Els pactes i acords no es compleixen i les expectatives que generen els noticiaris, acaben desdibuixant-se a les poques hores o setmanes.

I el mateix passa amb situacions més concretes a nivell nacional o local. Encara que tal vegada, aquestes es veuen minimitzades pels esdeveniments internacionals, que a dia d’avui, preocupen i ocupen més atenció que anys enrere.

En aspectes de religió, la salut del Papa ha suposat un trasbals important arreu del món i encara que aquesta obra sembla que s’ha acabat i bé…no podem descartar que en qualsevol moment, apareguin noves “goteres” que ens obliguin a iniciar-les de nou. Destacant-ne, en aquest cas, el caràcter proactiu i positiu del malalt, que ha portat amb agraïment i a la vegada amb obediència, les setmanes que ha hagut de romandre a l’hospital amb cures intensives.

Respecte a l’ambient educatiu, fa anys que estem en obres. Canvis de lleis, de referents, de currículums, de normativa d’avaluació…que confirmen la sensació de que tot està per fer mentre feim. I evidentment, si les obres són interminables encara ho semblen més si vivim dins la casa mentre la transformen.

Historiadors reconeguts plantegen que la humanitat pateix canvis de ritme o punts d’inflexió cada certs anys, anomenats eres (que podrien abastar entre 200 o 250 anys). Els canvis en molts àmbits durant aquests anys, provoquen el sorgiment d’una nova forma d’organització social a l’entorn on es produeixen. Aquesta evolució no esdevé de forma radical ni immediata, sinó més bé, es produeix de forma lenta i amb passes avant i enrere en períodes d’entre eres. Aquests mateixos historiadors, plantegen que ens trobem ara en període de canvi, en període d’obres i que per tant, tot es qüestiona, tot es reestructura baix una nova mirada i nous interessos (econòmics, energètics, socials…), mentre les estructures antigues o actuals esdevenen poc útils.

Com en un terratrèmol, tot trontolla i costa mantenir l’equilibri. Segurament ens farà falta, entendre on estem i reconstruir punts de referència diferents per tornar a caminar més segurs per la vida…tot i que aquesta, continuarà sempre estant “en obres”.

D’acord amb aquesta interpretació, tal vegada agosarada i/o reduccionista, i que només pretén mostrar una possible explicació del que estem vivint; a alguns ens ajuda a entendre que tot canvi necessita repòs i poder-lo mirar de cara, mentre arriba i quan ja ha arribat. Com ja sabem des de l’inici dels temps: “I va acabar Déu el dia setè l’obra que va fer; i va reposar el dia setè de tota l’obra que va fer.

Déu va beneir el dia setè, i el santificà, perquè en ell va reposar de tota l’obra que havia fet en la creació. (Gen 2, 2-3)

Bona Setmana Santa a tothom. Temps de repòs i de mirar cara a cara el que hi ha i el que ens ve.

Tonyi Coll Orfila
Docent de secundària