Aquests dies, amb major o menor interès, molts de nosaltres seguim les informacions que ens arriben a través dels mitjans de comunicació sobre el caos que ens envolta.
Un caos que no és nou, ni ha aparegut de repent a la nostra realitat. Un caos que ens acompanya des dels inicis de la humanitat però que ara ens toca viure i patir a tots nosaltres. Cada època històrica conté el seu caos.
Tampoc es tracta de minimitzar el caos d’ara. Cadascú ha de conviure i gestionar el que li correspon i a nosaltres el que ens ha tocat…és aquest.
Durant tot el temps de corema, o pràcticament totes les darreres setmanes, hem hagut de conviure amb una guerra aprop del nostre estat i que genera incertesa social, econòmica i política, aquí i a bona part del món.
Amb tot aquest panorama mundial, els professors hem comentat que alguns alumnes han manifestat angoixa i han volgut explicar o verbalitzar que a casa hi ha preocupació: els pares i avis es miren molt les notícies de la televisió i de les xarxes socials i xerren de que tot s’encarirà molt i els sous poden no bastar per arribar a tot. Alguns fins i tot, es solidaritzen amb els territoris on hi ha víctimes, joves i velles que pateixen atacs i bombes. D’altres sembla que no volen saber-ne gaire cosa del tema…com si mirant a un altre lloc, allò no existís.
Un comentari d’un jove, em va fer pensar, sobretot, en la meva resposta… “Què podem fer per aconseguir que això acabi i s’aclareixi el món?”
En un moment on els pactes acordats entre països no es respecten; organismes supra-nacionals que coordinen afers comuns no es posen d’acord en res o damunt el paper diuen que sí i darrera fan el que volen; líders mundials que es reuneixen i negocien de tu a tu avui, i demà ja no se’n recorden; pujades de preus desorbitades quan encara no ha arribat el moment en què el desabastiment ho justifiqui…
Com es pot contestar a la pregunta anterior si sembla que no hi ha paraula ni intenció de posar damunt la taula un objectiu tan lògic i transparent com la demanda del jove?
“Que això acabi, que s’aclareixi!”
La resposta, tot i que va necessitar uns segons per arribar, ho va fer: confiar, acompanyar, escoltar i orar.
Confiar, en què les negociacions, els diàlegs i els acords entre països, fructifiquin.
Acompanyar, al qui veim patir pel que sent o veu del que passa al món. Sobretot, persones majors o infants que amb tantes informacions, fins i tot contradictòries o falsejades, es poden esgavellar.
Escoltar, totes les informacions que arriben aplicant un criteri objectiu i generalista (fugint de postures partidistes), pel bé de tothom, no només d’una part o secció en el conflicte.
Orar, demanar per la pau al món, per la pau comercial, per la pau entre els pobles i la pau al cor. Treballar la pau interior. Mediar a favor de la pau en el nostre entorn immediat. No murmurar, no acusar, no fer córrer rumors…no fer mal al del nostre costat.
Avui, més que mai, un Diumenge del Ram de 2026, seguim necessitant que l’exemple de Jesús, ens doni coratge i estaló enmig del nostre món. El seu entorn també ho era caòtic, partidista, corrupte, bèl·lic, mentider i manipulador…però Ell, tot i que ho sabia, no va defallir, ni va deixar de confiar, acompanyar, escoltar i orar.
Tonyi Coll Orfila
