Aquest any celebram els 800 anys de la mort de sant Francesc d’Assís, esdevinguda el 3 d’octubre de 1226, per aquest motiu, vivim un any jubilar i la nostra Diòcesi ha dut a terme una viscuda peregrinació a Assís durant el setembre passat.
Sant Francesc és un personatge conegut i venerat. Va ser significatiu, per als qui vam viure la peregrinació, veure la quantitat de persones que visitaven el seu lloc de presència i la seva actitud de respecte, silenci, contemplació i pregària.
Algú que va viure la peregrinació ens ha deixat escrit: “Després de compartir tants moments i valors, se m’han recol·locat alguns dels meus fonaments com a persona, és a dir, que ja pot ser que em passava com a la Torre de Pisa que veus que hi ha alguna cosa que falla i si ha de posar remei si vols seguir caminant com a persona”.
Sols vivint les pregàries de sant Francesc, ens adonam que els seus valors evangèlics són ben actuals: el despreniment dels béns materials; la humilitat i la lloança i confiança plena en Déu; l’amor als animals i a tota la creació; el seu desig de portar a tothom l’amor de Déu; el seu lema “pau i bé”; la fraternitat universal anomenant a tothom germans i germanes; la configuració personal a Jesucrist fins a l’extrem (amb els estigmes que va rebre poc temps abans de morir); la creació del primer pessebre….
El Papa Francesc, que va prendre el seu nom, va recollir alguns d’aquests temes en les seves encícliques “Laudato si” i “Fratelli tutti” que ens convé conèixer, com també ens convé conèixer la que ha dut a terme el Papa Lleó: “Magnifica Humanitas”.
Deixem que ens parli sant Francesc vivint algunes de les seves pregàries:
Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau. Que on hi hagi odi hi posi amor. On hi hagi ofenses hi posi perdó. On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat. On hi hagi dubte hi posi fe. On hi hagi desesperació hi posi esperança. On hi hagi tristesa hi posi joia. Mestre, fes que jo vulgui més aviat consolar, que no pas ser consolat. Comprendre, més que no pas ser comprès. Estimar, més que no pas ser estimat. Perquè és donant-nos que obtenim. És oblidant-nos que ens trobem. És perdonant que som perdonats. És morint que ressuscitam a la vida eterna.
On hi ha caritat i saviesa, allà no hi ha por ni ignorància. On hi ha paciència i humilitat, allà no hi ha ira ni torbació. On hi ha pobresa amb alegria, allà no hi ha cobdícia ni avarícia. On hi ha assossec i meditació, allà no hi ha neguit ni vagància. On hi ha temor del Senyor per a custodiar el seu atri, la seva llar, allà l’enemic no pot tenir lloc per entrar-hi. On hi ha misericòrdia i discerniment, allà no hi ha superfluïtat ni enduriment.
Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres són les llaors, la glòria, l’honor i tota benedicció. A Vós sol, Altíssim, se us adiuen, i cap home no és digne d’anomenar-vos. Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures, especialment missenyor el germà sol, el qual és dia i per ell ens il·lumineu. I ell és bell i radiant amb gran esplendor, de Vós, Altíssim, porta significació. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana lluna i els estels; en el cel els heu fet clars, preciosos i bells. Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà vent i per l’aire, l’ennuvolat i el cel serè, i tot temps, pel qual a les vostres creatures donau sosteniment. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana aigua, la qual és molt útil i humil, preciosa i casta. Lloat sigueu, Senyor meu, pel germà foc,
pel qual ens il·lumineu de nit; és bell i joganer i robust i fort. Lloat sigueu, Senyor meu, per la germana nostra mare terra, la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos, amb flors acolorides i herba,…
J.Bosco Faner Bagur
