Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Hits: 750

Confinats, us convid a treure ensenyances

 

Aquests dies m’ha anat bé fer un repàs de tot el que vaig aprenent durant aquest confinament.  A altres Mitjans ja he donat a conèixer alguns dels meus  resultats. Em permet, també en aquest Mitjà, donar-ne a conèixer alguns més:

  1. N’estic convençut que ens és saludable fer opció, de tant en tant, per a retirar-nos de la vida activa i reflexionar. L’interior parla quan l’exterior dorm! Aquests dies m’ha estat fructífera la meva reflexió.

2. Res hi ha més comparable entre Déu i noltros com l’ànima, com el nostre jo més profund, més interior, més alliberat de tot i més sincer. Qui ho creu, qui viu més redossat a l’interior, compren per què la Bíblia ens diu que hem estat creats a imatge de Déu.

3. Front la marginació que han sofert algunes persones grans a causa del coronavirus, a tots ens convé descobrir que les arrugues de l’esperit fan més vell que les de la cara. A tots ens convé descobrir que quan menyspream una persona gran, menyspream el nostre futur.

4. Adonant-nos del dolor que ens ha creat i crea el Covid-19, som cridats a reconèixer el patiment, el dolor, la mort, el servei, que també avui és present a Síria, al Iemen, a Palestina, a no pocs altres llocs del món on un virus qualsevol, n’hi ha tants!, els roba, i per sorpresa, la salut, la feina, el pare, la mare, l’espòs, l’esposa, l’alegria, la pau, el futur …

5. Cada vegada refús més i més el “poder”. El poder de qui d’ell se n’apodera i deixa de servir sincerament als altres. Aquests dies, fent pregària deia: Lluny de mi, Senyor, l’olor decadent dels grans sacerdots i notables del poble, hipòcrites, insincers, prepotents, ments i cors de foscos viaranys i d’interessos inconfessables.

6. No desitj esquivar la penitència que m’imposa la reflexió. No desitj silenciar ni el pensament ni el cor. Cara a cara amb els crucificats d’avui, preg per tenir coratge i acompanyar a tenir-ne, per a no amagar les causes de molts dels qui avui no tenen ni casa ni manta, i són condemnats injustament.

7. Front un insignificant “ens vivent” que s’ha aixecat sense complexes, i com David front Goliat ens ha tirat a la cara el que pretensiosos oblidam: Sou mortals!, em deman: Serà aquesta una experiència que oblidarem com n’oblidam tantes i tantes fent camí?

8. Veient com els milenars de difunts a causa de la pandèmia que vivim i dolem, han estat considerats un nombre més entre tants, m’he dit: Sort que, arribant a les mans de Déu, cadascú ressuscita i se li retorna el nom que ha perdut al final del camí.

9. Quan a tots ens costat tant fer una autocrítica i reconèixer els nostres falls, he reconegut què és difícil entreveure la veritat allà on la sensibilitat és més bàlsam de color cridaner i no punxa d’un roser.

10. Celebrant el dia de Pasqua, donava voltes al meu interior aquest pensament: No siguem els cristians gerros xinesos que no importen a ningú. Avui, dia de Pasqua, jornada en que la vida venç el mal i la mort, provoquem com Jesús un cop d’estat antropològic. Optem i ajudem a optar pels valors que a tots, ens atorguen dignitat humana.

11. En aquest llarg temps de recés, a cop d’aixa, m’he adonat que ser feliç no és tenir portes obertes per sortir o entrar lliurement, ni viure rodant sens traves cap allà on bufa el vent. Ser feliç és “estimar”, “ajudar”, “servir”, tenir la consciència en pau intentant construir un entorn més humà.

12. I quan m’he demanat. Qui retornarà la moral al poble? El salm 59 m’ha respost: El país està clivellat; convé repara-li les esquerdes. L’auxili dels homes és inútil. Vencereu si confiau en Déu. I en Déu confii.

 

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 26 d’abril de 2020