Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Un Congrés de Laics que ens motiva

Què és i qui hi participam? El Bisbe, vuit laics i un prevere, participam aquests dies (del 14 al 16) al Congrés de Laics catòlics que es celebra a Madrid . A les nostres mans tenim el fruit d’un treball realitzat en les Diòcesis, Congregacions, Moviments i Associacions, durant els mesos de març i novembre de 2019. Treball que recull les aportacions de 2.485 grups, integrats per més de 37.000 persones, de tota la geografia espanyola. Tots aquests grups i persones hem reflexionat i compartit idees i propostes entorn a la vocació i missió dels cristians laics en el context de la nostra societat i Església. L’horitzó del Congrés queda dibuixat en aquest objectiu: Impulsar la conversió pastoral i missionera del laïcat en el Poble de Déu.

Quina és la nostra responsabilitat? Els qui hi participam ens sentim enviats per la nostra Diòcesi a aportar al Congrés les sensibilitats, preocupacions i esperances de la nostra comunitat diocesana entorn d’aquestes tres preguntes: Quines actituds hem de canviar? Quins processos hem d’activar? Quins projectes hem de proposar? Finalitzat el Congrés, tots serem convidats a assumir la tercera etapa caracteritzada pels dinamismes i tasques que haurem d’implantar. Vivim temps d’escolta i de diàleg obert, sincer i valent. Entenem que l’etapa precongressual ha estat un RECONÈIXER, l’etapa congressual és un INTERPRETAR, i l’etapa postcongressual serà un ELEGIR. Vivim un context social d’increença i indiferència que ens exigeix ser minories creatives en les
quals ha de predominar la il·lusió, l’esperança i la voluntat de ser fidels a Jesucrist, apropar-nos als qui més pateixen i assumir les nostres febleses.

Reptes que es presenten: el rol de la dona en l’Església, situar-nos en el camí dels qui més pateixen, la cura del nostre planeta com a casa comú i obra de Déu, la importància de la cultura digital, la presència activa dels joves en l’Església, fugir del pessimisme que ens impedeix gaudir la part positiva del tot el que vivim, la necessitat d’una formació més plena i pròpia de la vocació laïcal, la por i la vergonya en quant el testimoni de fe front els demés, la necessitat d’una major preparació a favor del diàleg amb el món des del testimoni de fe, la nostra manca de conversió personal, la pressura a ser més acollidors i oberts a noves sensibilitats i projectes eclesials, la millor coordinació entre parròquies, Moviments i Associacions, la manca de líders cristians de
referència, l’assumpció de les implicacions que té la dimensió socio-política de la fe,…
Signes d’esperança que s’observen: el compromís vocacional i missioner de tants laics, la conversió de persones allunyades, la lluita contra la pobresa, l’acollida i la integració dels emigrants, l’atenció a les persones majors i en situació de vulnerabilitat, la bona referència que gaudeixen les entitats eclesials d’acció socio-caritativa, les migracions viscudes com una crida a obrir les nostres comunitats, …

Preguntes concretes i desitjos que es presenten: Què oferim a les persones que estan en recerca? Per què el missatge cristià no resulta prou atractiu pels qui estan al nostre costat? Desitjam ser una Església samaritana, Església que escolta. La doctrina social de l’Església ha de ser font de la nostra inspiració.

Finalment, aquest és l’ideal que presenten els 2.485 grups: aconseguir un laïcat adult en la fe i que visqui la seva missió com una corresponsabilitat derivada del Baptisme. Laics lliures i valents amb capacitat de liderar i de “armar lio”. Laics amb molta humanitat, que saben escoltar, que tenen paciència, que són tolerants, amables i acollidors, inserits i enviats, creatius i innovadors, en sortida, compromesos en la política, en els mitjans de comunicació, i en tasques concretes.

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 16 de gener de 2020