Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Què podem millorar?

En aquest espai d’esperança que se’ns concedeix, em deman iniciant el 2020: Què podem millorar? I posant-me a fer moure les tecles de l’ordinador vaig escrivint: Més enllà de la nostra feblesa personal, parroquial i eclesial, més enllà del materialisme que impera en el món d’avui; més enllà de la indiferència o la manca de passió a favor del misteri que vivim cada dia, … ja ens convé demanar-nos els qui hem fet opció per Jesús, què és el que podem millorar perquè la seva persona, que és el nostre estímul i objectiu de vida, sigui acollida i reconeguda valuosa.

Des d’infant, pares i educadors em van fer descobrir Jesús de Natzaret com aquell que havia dedicat la seva vida a mitigar el dolor de tants i tantes, a fer canviar les estructures que no tenen fonament humà i són ideades per persones sense cor que generen sofriment als preferits de Déu, els més pobres de tots. El seu testimoni ple de valors positius i obert a Déu, m’han acompanyat tota la meva vida i m’han ajudat a ser conscient del que som, de l’evangeli i de l’Església, i dels grans problemes que avui ens afecten i són obstacle per a ben reconduir la nostra vida i les nostres relacions.

Què podem millorar? Aquesta pregunta que em faig avui, em recorda les paraules finals que vaig sentir dir a un prevere, per a mi mai oblidat, el Sr. Rafel Oléo, i que em són fil conductor per a extreure la resposta que cerc: “A pesar dels nostres falls com a capellans, a pesar de les petiteses de l’Església de Menorca, Déu és gran. No ho oblideu mai. En aquests moments, pensant amb la meva vida, tenc molts d’interrogants. Em present davant Déu i …., tot i que som poca cosa: Déu ha fet en mi obres grans! Déu és, i Déu és bondat. Déu no pot ser altra cosa. Déu m’estima. Déu és
immens, Déu és plenitud, Déu és inefable, Déu és inexpressable. A pesar de la meva petitesa, Déu ha fet en mi coses grans. Sigueu bons capellans, confieu amb la plenitud de Déu, amb la seva bondat i grandesa, no el faceu petit. No empetitiu mai Déu. Deman perdó per si no he estat capaç de respondre a sa grandesa de Déu i a sa bondat de Déu. Déu és gran tot i que jo som petit! Déu ens accepta a tots així com som. També a jo m’accepta així com som …”.

Aquestes paraules, pronunciades en un moment del tot significatiu i acompanyades d’un silenci difícil de desxifrar, sempre seran per a mi inoblidables. Què podem millorar com Església? A partir de les paraules del Sr. Rafel Oléo, crec que millorarem com Església si acceptam la nostra petitesa i ens presentam als altres humils i necessitats de perdó i d’ajuda. Millorarem, si cuidam la nostra espiritualitat procurant ser persones atentes a l’evangeli i no empetitim Déu donant importància al que no ho és i desafavorint el que realment ho és. Millorarem, si cuidam la vivència de la nostra fe i som persones que a pesar de la nostra petitesa, la nostra confiança en
Déu és cada vegada més i més gran. Millorarem, si som seriosos en les nostres actituds
i ens comprometem de cor, sense fer-ne publicitat, a favor dels més pobres i marginats. Millorarem si la nostra sinceritat és desbordant i ens feim creïbles vivint en coherència. Millorarem, si som senzills i exercim cada vegada més l’escolta, el diàleg, el cor a cor amb propers i distants. Millorarem, si la nostra alegria i bon humor ens surten del fons d’un cor que viu en pau.

Per a mi, qui procura millorar no perd mai l’esperança d’aconseguir-ho. menysvalorats.

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 12 de gener de 2020