Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

Dies de Sants i difunts, que m’interessa assenyalar?

Què m’interessa assenyalar de la festa de tots els sants i fidels difunts que acabam de viure? El seu origen, potser? Només en part. Deriva d’una festa cèltica anomenada Samhain, fa més de 2000 anys, que es celebrava per venerar els morts. Segons els celtes, l’any estava dividit en dos grans períodes: a) El temps de la llum, temps de Primavera i Estiu, i b) El temps fosc, temps de Tardor i d’Hivern, temps de fred i negra nit. Els celtes, durant els dies de Samhain, donaven la benvinguda a l’obscuritat. Els camps semblaven esmorteïts.

La festa cristiana prové des del segle VII amb el Papa Bonifaci IV. Aquest Papa decideix purificar un temple pagà dedicat a tots els déus (el Panteó de Roma) i opta perquè cada 1 de novembre es celebri una diada en honor de tots els màrtirs cristians, una missa pels difunts i es visiti els cementiris. Més tard la festa s’estengué a Tots els Sants i el Papa Gregori IV (s. IX) fixà la celebració el dia 1 de novembre. Aquest dia els catòlics honoram els sants que no tenen festa pròpia i els agraïm el model de vida que ens han ofert. Entre ells tenim present a moltes persones amb qui hem compartit família, casa i cau de bona amistat. Aquests dies, per exemple, tenc ben present els meus pares, la meva germana i familiars, no poques persones de les diverses parròquies on he passat (Sta. Eulàlia d’Alaior, Sant Bartomeu de Ferreries, St. Esteve de Ciutadella). Persones que m’han estat, juntament amb altres germans preveres i germanes religioses, autèntics mestres. El meu cor, i de cada any n’hi ha més, guarda amb afecte els seus noms, la seva forma de viure, les seves actituds, el seu servei ofert a la societat i a l’Església.

Tastant aquests dies més fosca i fred, recordem que l’hivern s’inicia culturalment 40 dies després de l’equinocci de tardor, és a dir, entorn del dia 1 de novembre quan el sol travessa l’equador i passa de l’hemisferi sud al nord. Per l’entorn que crea, és un temps que ens convida a reflexionar sobre la temporalitat de la vida i, per açò, la nostra relació amb els difunts.

Avui no pocs passen de les tradicions i s’apunten a celebrar festes com el Halloween que té fonament cultural anglosaxó i que aquí ens arriba quasi bé buit del seu contingut original -venerar els morts- presentant-se com una ocasió festiva entremig de màscares i por. Quina pena em causa veure seguir modes que ens imposen els grans mestres del consumisme i deixar d’honorar a tantes persones que, en tots els diferents àmbits, han estat i són autèntics referents personals, familiars, socials, pel seu model de vida. Desitgem celebrar la vida, no la mort ni la por ni la destrucció. Que no ens enganyin els qui, per interessos personals, escampen arreu una espessa atmosfera de banalitat.

I quin és el programa de vida que ens regala la festa de Tots els Sants i Fidels difunts? Açò és el que m’interessa assenyalar desitjant ser i aprendre ser constructor – no destructor- d’una agradable convivència i vida personal. 1. No fer de les riqueses un déu. Res és déu fora de Déu! 2. Compartir temps i bon fer a favor dels qui més pateixen i ho necessiten. 3. Mirar i actuar amb amor, amb esperit misericordiós, i sense fer diferències. 4. Anar per la vida amb sinceritat, sense mentir, essent honrats i lleials. 5. Ser sembradors de pau, de diàleg, de reflexió profunda. 6. Acceptar amb quietud la incomprensió per no seguir modes i sí conviccions personals ben meditades. 7. Aspirar el Cel, la carícia de Déu, la plenitud.

Quin desengany i frustració si tots i tot s’acaba en el buit, en el no res, i l’amor i la justícia no tenen la darrera paraula, no acompanyen la veritat, el sentit de tot, la dignitat dels descartats, dels menysvalorats.

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 03 de novembre de 2019