Raons d’esperança de Joan Bosco Faner

            Què fa el Vaticà? I tu i jo, què fem?

 

Supòs que des del desconeixement evident –deixem-ho així- algú demanava a les xarxes socials què fa el Vaticà a favor dels migrants? El Vaticà, l’Església, les parròquies, … atenen constantment als migrants i no ho publiquen com a massa. Entenen que la qüestió no és publicar-ho. La qüestió és fer-ho des de la més íntima de les conviccions. S’altre dia reflexionava detingudament unes paraules aplicades a  Manuel Azaña: Si sols diguéssim el que sabem, ens regalaríem molt de temps per a reflexionar. Quantes paraules anam dient uns i altres i són, no poques d’elles, fruit del no saber. I les anam dient com si aportéssim certeses.

El Papa, dia 8 de juliol passat, va celebrar una Eucaristia a favor dels migrants i refugiats, aniversari de la seva visita just a l’inici del seu pontificat a l’illa italiana de Lampedusa, porta d’entrada a Europa per a mils d’immigrants procedents en la seva majoria d’Àfrica.

El Papa Francesc va oferir la missa per a tots els qui han perdut la vida fugint de la guerra i de la misèria i animà a qui cada dia treballa dur per a socorre’ls i acompanyar. Durant l’homilia, va fer una crida per acollir i ajudar als migrants i refugiats que avui són un símbol de tots els descartats de la societat globalitzada. I va dir amb fermesa: No es tracta només de qüestions socials o migratòries. No es tracta només de migrants. Els migrants són abans que altra cosa persones humanes. I recordà el que inquieta la nostra consciència quan aquesta viu desperta:  Entre els darrers estan els enganyats i abandonats per a morir en el desert. També els torturats, maltractats i violats en els camps de detenció i els qui desafien les ones d’un mar sense contemplació o els qui són deixats en camps d’una acollida que és massa llarga per a ser temporal. El Papa instà a ajudar els més febles i vulnerables i a acollir als petits, als malalts, als exclosos, els darrers, que sinó ho féssim quedarien endarrerits i veurien tan sols les misèries de la terra, sense descobrir alguna llum que sorgeix del cel.

            El Papa, que ha fet del recolzament i l’aproximació als immigrants i a tots els qui fugen del patiment, la violència i la pobresa o la guerra, un dels pilars del seu pontificat, acabà l’homilia fent una crida:  Aquesta és una gran responsabilitat, de la qual ningú es pot rentar les mans si volem dur a terme la missió de salvació i alliberació a la qual el mateix Senyor ens ha convocat a col·laborar.

El 8 de juliol del 2013, després dels dramàtics naufragis durant els quals van morir cents d’immigrants que desitjaven aconseguir Europa, el Papa, impactat per la indiferència general decidí visitar l’illa de Lampedusa, que s’havia convertit en un immens i precari camp de refugiats. Va ser el primer viatge del seu pontificat. Allí va denuncià per primera vegada la globalització de la indiferència.

En quant a matèria de migracions la comunitat cristiana catòlica nascuda el 1968, just després del Concili Vaticà II, per iniciativa d’Andrea Riccardi, propugna els corredors humanitaris. Projecte pilot impulsat conjuntament amb la Federació d’Esglésies evangèliques d’Itàlia. Projecte totalment autofinançat. Té com a principals objectius evitar els viatges amb pasteres a través del mediterrà, impedir l’explotació dels traficants, …

Quina pena em fan persones i entitats que procuren viure a costa d’altres vides humanes. Aquesta és una situació actual prou evident que demostra que la nostra societat en general necessita una forta empenta educativa i ètica.

La problemàtica de la immigració il·legal fa temps que està a l’espera de respostes coordinades per part de la Unió Europea. Tu i jo no sols hem d’esperar que els responsables polítics adoptin mesures justes i humanes front aquest drama i les seves conseqüències, també ens pertany comprometre’ns a ser solidaris, a posar en pràctica una acollida professional i humanitària i, tant com si!, a que els polítics s’espavilin i s’impliquin de ver en el compliment dels seus deures humanitaris. El 45,2% de la riquesa mundial està en mans del 0,7% de la població. I el 71%, únicament accedeix al 3% de la riquesa citada.

Bosco Faner 

prevere

Publicat al Diari Menorca dia 25 / 07 / 2019