Fotografia portada: Jubileu de la Vida Consagrada 2025.
Llegint detingudament els nombres 43-47 de la Constitució dogmàtica sobre l’Església, Lumen Gentium, que desenrotlla el tema de la vida consagrada, tenia present noms de consagrats i consagrades que durant el llarg de la meva vida he anat guardant al cor i fent-ne memòria i paraula no poques vegades: la Madre Pilar, la Madre Immaculada, Don Gustavo, Don Jesús Toldrá, Sor Joana, Sor Dorotea, Sor Rafela,…. Persones que, amb la senzillesa de la seva vida i amb la seva profunditat de fe, m’han acompanyat a valorar la dedicació als altres, l’atenció als joves, l’anunci i la vivència de la Paraula de Déu, la participació viva a l’Eucaristia, l’alegria que ofereix el servei, l’estima a l’Església, l’amor als més desposseïts, la vivència de la pregària, el bon humor, ….
La vida consagrada sols pot entendre’ns des de la fe. Sols des de la fe descobrim el sentit d’una vida cridada a estimar Déu en el germà, en l’altre. Segons el que he viscut i visc amb persones consagrades: estimar i valorar aquell que vol rebre una bona formació educativa i escolar; qui desitja reconèixer el valor de compartir taula i demanar perdó; qui sap estar al costat dels infants i joves en silenci i amb un somriure a la cara; qui valora la pregària personal i comunitària; qui manté i ajuda a mantenir l’esperança en qualsevol situació; qui sap aturar-se i veure, mirar, contemplar, escoltar, …
La vida consagrada fa present en l’Església la manera de viure de Jesús. La seva presència és molt necessària entre nosaltres, i ha de ser agraïda i cuidada si seguint el Vaticà II ens adonam que Déu i la seva manera de fer en Jesús, és oblidat en la vida de no poques persones i en la manera de ser i de fer social del nostre temps. Front la violència, necessitam pau; front l’individualisme, necessitam saber conviure; front la superficialitat, necessitam reflexió i profunditat; front les ganes de tenir i de posseir més i més, necessitam senzillesa, agraïment, austeritat; front la immediatesa, necessitam tastar el gust de la transcendència,… Quan ens adonam que ens oblidam de Déu, del que representa, del que és i vol, valoram molt més el testimoni de les persones que atenen i estimen als demés des de la seva consagració a Déu.
Tal com feia Joan el Baptista, els consagrats i consagrades mantenen els seus ulls fixes en Jesús, per a no predicar-se a ells mateixos. La vida consagrada és un do de Déu a l’Església i a la societat en general. És fonamenta en la forma de vida de Jesús i dels seus deixebles. És una història d’amor apassionat entre el Senyor i la humanitat. Sols allà on es viu l’amor als altres tenen sentit els vots, els compromisos de castedat, pobresa i obediència. I és que la castedat no és una renuncia d’amor, sinó una decisió i capacitat per estimar més lliurement. I és que la pobresa valora l’esperit, la vida interior, per sobre de tot allò que té data de caducitat. I és que l’obediència és una disposició total a dir com Maria: “Es faci en mi el que tu vulguis”.
L’Eucaristia és el cor de la vida consagrada. En ella, els consagrats troben el seu sentit en Jesús que és “pa trossejat per a la vida del món”. També la pregària és fonamental en la vida consagrada. Sols intimant en Jesús, es desitja seguir els seus passos. Ningú pot seguir ni parlar de Jesús sinó sap estar amb Ell.
Per a més de dos, la fe i l’Església s’han convertit avui en una realitat llunyana o indiferent. Per açò, ben evangelitzar es converteix en una tasca urgent. Vet aquí la urgència de viure a prop nostre la vida consagrada: disponibilitat per escoltar i respondre als reptes d’avui, a la manca de fe, d’esperança i de caritat. La vida consagrada és una invitació a formar part d’una història d’amor. Personalment els don gràcies.
J.Bosco Faner Bagur
