Inici » Vigilem el què i el com de la comunicació

Vigilem el què i el com de la comunicació

Raons d'Esperança. Curs 2025-26

Tenint present que les xarxes socials han transformat la comunicació en una conversa constant i global, i que tot el que feim en internet s’observa i es registra, navegant per les xarxes siguem responsables del com hi participam i de les nostres expressions i comentaris.

Per a navegar correctament, crec oportú tenir present el missatge del Papa Lleó XIV per a la LX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, i el que suggereix la Delegació de Comunicació de la nostra Diòcesi.

Què ens diu el Papa Lleó XIV sobre la tecnologia digital?

El rostre i la veu són els nostres trets distintius. Manifesten la nostra identitat insubstituïble i inimitable que es manifesta precisament en la comunicació amb els altres.

La tecnologia digital, quan fingeix rostres i veus, envaeix la relació entre persones i corre el risc de modificar pilars fonamentals de la civilització humana. El seu desafiament, no és tecnològic, és antropològic. Acollir les oportunitats de la tecnologia digital i de la intel·ligència artificial (IA) no significa silenciar  els punts crítics i riscos. Visquem atents.

Si algoritmes projectats per a les xarxes socials premien emocions ràpides i penalitzen expressions humanes que necessiten temps i esforç per a comprendre i reflexionar, no menysvalorem l’esforç de pensar  conformant-nos amb estadístiques artificials. No ens podem convertir en consumidors passius de pensaments no pensats, i de productes anònims  sense amor. Ens importa no renunciar a les nostres funcions mentals, no el que aconseguirà fer la màquina.

Navegant, cada vegada és més difícil saber si esteim actuant amb altres humans o amb agents automatitzats (bots o virtual influencers) que influeixen en els nostres  debats i decisions. Aquests models lingüístics  (chatbots) imiten sentiments i simulen relacions que poden resultar enganyoses sobretot per a les persones més vulnerables creant desconfiança, desconcert i inseguretat. Els arquitectes de la intel·ligència artificial són capaços d’orientar subtilment comportaments i reescriure la història de la humanitat-inclosa la de l’Església- sense que ens adonem realment.

Siguem responsables. Les estratègies empresarials, els creadors i programadors de models d’IA, els legisladors nacionals i les realitats reguladores supranacionals, no poden estar guiades per l’únic criteri del màxim benefici, sinó pel bé comú, per la dignitat de les persones. Els mitjans de comunicació no han d’admetre que els algoritmes orientats a guanyar alguns segons més d’atenció prevalguin damunt dels valors professionals, orientats a la recerca de la veritat. La informació ha de ser transparent.

Cooperem. Totes les parts interessades -industria tecnològica, legisladors, empreses, artistes, periodistes, educadors, …- han d’implicar-se a construir i fer efectiva una ciutadania digital conscient i responsable.

Eduquem. Augmentem les nostres capacitats de reflexió crítica; avaluem la credibilitat de les fonts i els interessos que hi ha darrere de la selecció d’informació que ens arriba; comprenguem els mecanismes psicològics que s’activen; elaborem criteris pràctics per a una cultura de comunicació més sana i responsable.

Què ens diu la Delegació de Comunicació de la nostra Diòcesi?

Les xarxes són un espai de vida. Molta gent hi passa temps. L’Església també hi és present. Comunicar també és evangelitzar.

L’Església, a nivell diocesà, ha de publicar missatges del Bisbe, informacions institucionals, esdeveniments diocesans, campanyes comunes, posicionaments oficials. A nivell parroquial, horaris de missa, agenda, vida parroquial, moments litúrgics, testimonis locals. A nivell de grups o moviments, activitats pròpies, experiències i testimonis.

Les xarxes no són només una eina de comunicació, sinó una extensió de la missió de l’Església. Tot perfil relacionat amb la Diòcesi ha de reflectir comunió amb el Bisbe i amb l’Església universal. No som marques independents, sinó part d’un mateix cos.

I és interessant el que manifesta sobre com ha de ser el nostre estil comunicatiu. Ha de ser, ens diu: respectuós, acollidor, clar, evangelitzador. Ha d’evitar ironies agressives, debats estèrils, respostes impulsives, discussions públiques llargues, comentaris ofensius. Ha de respondre amb serenitat i transparència. Ha de tenir clar que no som perfils aïllats, sinó una mateixa Església. Ha de fer visible la comunió. La comunicació no pot dependre de la improvisació.

Bosco Faner Bagur