La visita del Papa, per a molts, ens ha deixat imatges de gran impacte però també missatges de gran contingut que han anat més allà de l’àmbit religiós. Les seves paraules sobre emigració, l’acollida dels més vulnerables, la necessitat de la reflexió i del silenci, de combatre la polarització política i de reconstruir ponts en una societat cada vegada més fragmentada, han marcat el seu pas entre nosaltres i més enllà.
El Papa se’n va anar agraït per la resposta que va obtenir no sols al carrer, sinó també en els mitjans de comunicació. Davant aquesta resposta, es sentí còmode i saludà a tothom, beneint a infants, joves i adults.
Lleó XIV ens ha ofert una resposta catòlica, integral. En quant a l’emigració, remarcà el dret de viure cadascú en el seu propi país tot acarant les causes del per què hi ha qui necessita sortir-ne d’ell. Parlà de les màfies i del mal tracte en els països de trànsit, i pronuncià amb força una paraula que ens recordà la del Papa Joan Pau II quan visitant el sud d’Itàlia i parlant contra la màfia, va dir: “¡Deténganse!” “¡Conviértanse!”.
Remarcant el deure de l’acollida digué que la dignitat humana no és tan sols font de drets, també ho és de responsabilitats. I, també, que els immigrants han d’integrar-se en la societat que els acull. Que tot i essent fidels a les seves arrels i cultura, havien de fer un esforç no sols per a viure el multiculturalisme, sinó la interculturalitat, elements comuns d’integració: llengua, lleis, formes de vida, …
Amb el Papa, l’Església ha demostrat una vegada més la necessitat de viure l’acollida i la integració. Entre nosaltres no poques parròquies vivim una relació amb persones que ens arriben d’altres països i que consideram i vivim que, aquesta relació, que alguns anomenam “compartint camins de vida (CCV)”, ens ajuda mútuament. Relacionar-nos amb “dignitat” és la proposta del que denominam “Doctrina Social de l’Església” acollint un del seus principis bàsics: el bé comú. La característica del bé comú és global, és internacional. El món que vivim avui és global.
La gran aportació de Lleó XIV, front la complexitat que vivim, és la seva proposta catòlica i la seva petició de perdó per les vegades que l’Església no ha estat fidel en diversos àmbits. Proposta i petició que hem de dur a terme l’Església universal.
El que ha fet a Espanya, país secularitzat, ha marcat el seu pontificat. El Papa Lleó s’ha adonat que el poble catòlic el considera, el valora, prega per ell, el ben acull. Per açò, i amb tota llibertat, sinceritat, senzillesa i valentia, ens ha dit als catòlics: “Sortiu al carrer!”. Ja ens ho deia, també, el Papa Joan Pau II: “No quedeu marginats a les sagristies!”. I és que els catòlics valoram la nostra fe, i l’hem de valorar encara més, com una bona aportació al bon diàleg que hem de dur a terme entre tots.
Crec que el Papa, amb els seus missatges, ha estat quasi bé insuperable. En el Parlament dels diputats, on alguns pretenen fer de l’avortament un dret constitucional, el Papa ha dit obertament que no es pot considerar justa una llei i un país que no respecta la vida del més feble. Ha dit clarament que una llei no pot aprovar la mort dels innocents. I ha ratificat el dret dels pares sobre l’educació dels seus fills. I no oblidem tampoc, no ho oblidem mai, el que va dir en concret als presos: “Déu us estima com sou, però us somia millors”. Afirmació d’una bellesa extraordinària que no sols val per als presos, sinó per a tots. Personalment la tenc molt present.
Lleó XIV ha mostrat els principis innegociables de l’Església. Principis que ja van expressar entre nosaltres, i segons l’estil propi de cadascú, els seus predecessors: Joan Pau II i Benet XVI.
Els catòlics, manifestem clarament el que creiem. Fem-ho sempre amb bondat i senzillesa, tot escoltant, reflexionant i respectant les aportacions dels altres, tot vivint amb ells un diàleg clar, sincer, enriquidor.
J.Bosco Faner Bagur
