La festa de Tots els Sants deriva d’una festa cèltica anomenada Samhain, fa més de 2000 anys, que es celebrava per venerar els morts. Els celtes així donaven la benvinguda a la fosca, a l’hivern.
La festa cristiana prové des del segle VII amb el Papa Bonifaci IV. Aquest Papa optà perquè cada dia 1 de novembre es celebrés una diada en honor de tots els màrtirs cristians, una missa pels difunts i es visités els cementeris.
Pas a pas aquesta Festa es va estendre a Tots els Sants i va ser el Papa Gregori IV (segle IX) que fixà la data per a celebrar-la dia 1 de novembre. Aquest dia, els cristians honoram tots els sants, també els qui no tenen ni festa ni diada pròpia, als qui no han estat canonitzats, i els agraïm el model de vida que ens han ofert.
Personalment tenc molt present els meus pares i no poques persones que han estat per a mi autèntics referents, que m’han deixat, que ens han deixat, una marca significativa i agraïda. Us convid que avui els tinguem present donant-los gràcies molt cordialment.
Quina diferència hi ha entre un difunt i un sant? se m’ha demanat. La diferència és clara. Un difunt és aquell que ja ha viscut en aquesta vida el seu pas final. Però no tots els que moren deixen una marca modèlica en la nostra vida. Els sants són els qui ens han marcat el camí que ens convé seguir a favor nostre i de tots. La lectura de l’evangeli, Festivitat de Tots els Sants, Mt 5, 1-12, ens assenyala algunes de les seves virtuts:
-Pobresa en l’esperit. Persones que ens influeixen posant-se a l’ombra i viuen valorant presències d’altres i circumstàncies.
-Compassió. Els qui assumeixen problemes i dificultats d’altres, i saben escoltar, eixugar llàgrimes, animar.
-Fam i set de ser justos. Tots aquells que remarquen la part positiva que hi ha en tot, els qui valoren.
-Pacífics. Els qui posen pau allà on hi ha violències, tensions no positives, conflictes per manca de pau al cor.
-Nets de cor. Persones sense doble intenció, netes, clares, sinceres,…
Alguns, aquests dies, passen de les nostres tradicions i costums i s’apunten a celebrar Halloween, celebració anglosaxona que aquí ens arriba buida del seu contingut cultural: venerar els morts. Quina pena és seguir modes que ens imposa el consum i deixar d’honorar i viure els nostres costums: honorar persones difuntes que ens han ajudat a orientar correctament la nostra vida.
Una societat que venera els seus sants és una societat que ofereix i reclama referents perquè reconeix que és bo i necessari tenir-los present sempre. Una societat que no té referents, que no té sants, es va convertint en una societat mediocre.
Els sants són, com diu l’Apocalipsi, primera lectura de la celebració d’ahir, 7,2-4.9-14: Aquells que no fan cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres. Persones d’una gran finesa humana i ecològica.
Els sants són, com ens diu la segona lectura de la celebració d’ahir (1Jn 3,1-3): Persones que se senten fills, filles de Déu i pretenen, pas a pas, ser més semblants a Déu.
Sempre hi ha qui, com diu Victor Hugo, viu agenollat davant Déu, l’escolta, es relaciona amb Ell, aprèn d’Ell, es torna semblant a Ell. Sempre hi ha persones, sants i santes, que en qualsevol època ens recorden amb el seu testimoni i paraula: “No faceu cap mal ni a la terra, ni al mar, ni als humans!”.
No prestem tan sols atenció a les males notícies. Aquests dies, 1 i 2 de novembre, celebram una notícia que és perenne i molt positiva: Tots vivim entre molt bones persones i tots som cridats a ser “bones persones”, sants i santes. El Papa Francesc ja ens ho va deixar escrit a la seva exhortació apostòlica “Gaudete et exsultate” n. 1: “Déu ens vol sants, no mediocres, aigualits, liquats”.
J. Bosco Faner Bagur
