Avui és una festa d’alegria per a tots els maonesos. Celebram el naixement de la Mare de Déu, que va portar l’alegria al món. Permeteu-me que us obri el meu cor, com només puc fer-ho aquí i ara, a la meva ciutat de Maó.
Vull compartir amb vosaltres una experiència familiar. La meva mare es deia “Ana”. El 26 de juliol era una gran festa a casa nostra. El meu pare anava al “Turronero” a comprar gelat per a celebrar el dia amb un detall. Record que el rostre de la nostra mare reflectia una llum especial en veure al seu l’espòs i els fills celebrant amb ella la seva onomàstica.
Avui passa alguna cosa semblant: la Mare de Déu i Mare nostra ens ha reunit en torn de la seva bella imatge per a celebrar amb alegria exultant la seva festa. Ella, la plena de gràcia, ens estima de tot cor i estén la seva protecció a tots els habitants de Maó. La seva alegria és estar amb nosaltres, tots junts, estimant-nos i ajudant-nos com a bons germans.
Aquí i ara no hi ha forasters. Continuo obrint el cor, tornant amb un exemple familiar. La meva mare va néixer a un poble de Múrcia, a Puerto Lumbreras, l’any 1923, i va venir a Maó l’any 1939, acabada la Guerra Civil, amb 16 anys, perquè aquí hi vivia la seva germana gran, casada amb un maonès, n’Andreu Coll Guasteví. No li agradava gens que alguns l’anomenessin “N’Annita sa forastera”, perquè ella a Maó mai es va sentir estranya i aquest dia 8 de setembre celebrava i ens feia celebrar de tot cor la festa de la Mare de Déu de Gràcia, perquè la seva devoció va arrelar en ella molt prest.
Avui tots el maonesos, els presents i els absents, giram la nostra mirada cap aquesta bella imatge que ens presideix i li demanam que pregui per nosaltres perquè visquem sempre fraternalment i sinodalment, superant tot allò que ens pugui dividir i enfrontar, i treballant tots per a construir una societat cada vegada més justa i equilibrada.
El Papa Lleó, fa pocs dies va explicar que Maria era “dona sinodal”, perquè està “plena i maternalment implicada en l’acció de l’Esperit Sant”, que crida sempre a “caminar junts, com a germans i germanes” els qui abans estaven “separats”, per “desconfiança mútua” o “fins i tot” per “enemistat”. (cfr. Audiència del Papa al XXVI Congreso Mariológico Mariano Internacional, 06-09-2025). Maria, ha explicat a més Lleó XIV, és la “perfecta cooperadora de l’Esperit Sant, que no para d’obrir portes, crear ponts, enderrocar murs i ajudar la humanitat a viure en pau a l’harmonia de la diversitat”.
Les lectures d’aquesta missa ens poden ajudar a centrar la nostra reflexió, perquè ens parlen de l’expectació del Messies, el Crist i de l’acompliment de la seva vinguda al món que tingué lloc per la seva Encarnació.
La primera lectura del profeta Miquees ens posa davant de l’expectació d’un rei i pastor cridat a governar en nom de Déu, amb la seva majestat i la seva glòria. Açò vol dir tal com Déu governaria si fos ell present. Què actual i què polit considerar que el fruit d’aquesta manera de governar sigui la pau: “I viuran en pau perquè Ell serà la pau” (Mi 5,3-4). Què actual per contrast, perquè certament no constatam que la manera de governar general en el món ens porti precisament la pau. Tot el contrari. No ens cansem mai com a cristians de tenir present aquesta frase curta de Miquees: I viuran en pau perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la Pau. La pregària col·lecta d’avui demana que el fruit d’aquesta festa sigui la pau. Desitgem-ho intensament!
La pau es fa aquí i ara. Si els maonesos som capaços de viure en pau i harmonia entre nosaltres, esteim contribuint a la pau del món i els nostres gestos i accions solidaris amb els països que viuen el drama de la guerra seran sincers i significatius.
I l’evangeli ens diu que aquesta expectativa es va realitzar en la història perquè Déu va venir. Aquell Salvador que Miquees ens deia que venia “d’orígens llunyans, des dels temps eterns” (Mi 5,1), l’evangeli ens diu que és aquest Jesús, fill de Maria, la plena de gràcia, que va obrir la seva vida al designi de Déu quan va dir: “Heus aquí la serventa del Senyor; que es complexin en mi les vostres paraules”, obrint el pas a Jesucrist, l’Emmanuel: Déu amb nosaltres.
També nosaltres avui som convidats a obrir les nostres vides al designis de Déu per a nosaltres i per a tota la humanitat, com a Salvador de tots els homes.
El Jubileu de l’any 2025, Jubileu de l’esperança, ens convida a proclamar que Jesús, mort i ressuscitat, és la porta oberta de l’esperança per a tota la humanitat. I aquí i ara, la comunitat cristiana de Maó, seguint l’ensenyament del Papa Lleó, proclamam que Maria és una “dona jubilar” perquè “comença sempre de nou escoltant la Paraula” i ho fa amb l’actitud descrita per Sant Agustí en el desè Llibre de les Confessions, citat pel Pontífex: no esperar la resposta desitjada, sinó aspirar a voler allò que “escolta” de Déu. Com Maria, l’Església de Menorca no ha de cansar-se de cultivar el diàleg amb Déu i plantejar-li preguntes “incòmodes”, com fa la Mare de Déu en el moment de l’Anunciació: “Com passarà això?”
Aquesta festa d’avui, per tant, estimats germans de Maó ens convida a continuar el nostre camí d’esperança jubilar, aprofundint en la Sinodalitat,
L’objectiu pastoral del curs passat quedà condensat en l’expressió “caminem amb esperança”. Ara, en línia de continuïtat, amb comunió amb l’Església universal, tots som convocats aquest nou curs que prest començarà “perquè la vida de l’Església diocesana sigui cada vegada més sinodal”.
Per tant, us deman a tots els membres d’aquest arxiprestat de Maó que seguiu llegint, estudiant i aprofundint el document final de la XVI Assemblea General del Sínode dels Bisbes. Aquest document ha de ser tingut com la carta de navegació per a l’Església del nostre temps.
Menorca és una diòcesi missionera i aquesta identitat configura les nostres estructures i la nostra pastoral com a servidors de l’Evangeli. Us deman a tots els que esteim embarcats en aquesta bella aventura de l’evangelització que visqueu amb goig la vostra fe i doneu testimoni a Maó amb les vostres bones obres de l’amor de Jesucrist que porteu al cor: “Perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare” (Mt 5. 16).
En aquesta festa descobrim que som una Església amb cor marià “que “custòdia i comprèn cada vegada millor” la seva identitat i la seva missió al servei del projecte salvador de Déu per a tota la humanitat.
Que així sigui!
+ Gerard Villalonga Hellín, bisbe de Menorca.