Campanya XTANTS 2024
“Gràcies s’escriu amb X”, és la campanya que l’Església catòlica va publicar el passat mes de desembre per agrair la confiança que els ciutadans van mostrar a la declaració de la renda de l’any 2023. El nombre total de declaracions a favor de l’Església a la campanya de la renda de l’any passat, corresponent a l’IRPF de 2022, es va situar en 7.631.143, la qual cosa suposa un augment de 209.218 respecte a l’exercici anterior, segons les dades provisional de l’Agència Tributària. Comptant les declaracions conjuntes, més de 8,7 milions de contribuents confien en la tasca de l’Església, xifra rècord en la història del sistema.
Gràcies a aquests declarants, l’import total assignat a favor de l’Església catòlica ascendeix a 358.793.580 euros. Si es compara aquesta liquidació provisional de l’any anterior, la quantitat ha augmentat en 38 milions d’euros, el que suposa un augment de l’11,9%.
A 16 de les 17 comunitats autònomes ha augmentat el nombre de declaracions a favor de l’Església. Destaquen especialment Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Castella-La Manxa. D’altra banda, atenent al percentatge d’assignació, s’ha incrementat a Cantàbria, les Illes Balears, Extremadura i Múrcia. Pel que fa a l’import assignat, s’ha produït un increment de la quantitat recaptada a totes les comunitats autònomes.
José María Albalad, director del Secretariat per al Sosteniment de l’Església de la Conferència Episcopal Espanyola, assenyala que “les dades de la “X” són molt bones per a l’Església i extraordinàries per a la societat.” “L’Església és una font d’esperança en temps de necessitat. Ens apropam ja a l’horitzó dels nou milions que marquen la “X” a favor de l’Església, un rècord històric. Per això deim que gràcies s’escriu amb “X” perquè marcar una “X” pot canviar una vida, però 8,7 milions de “X” poden canviar i canvien una societat”, manifesta Albalad.
L’assignació tributària suposa, com a mitjana, el 22% del finançament de les diòcesis. Això significa una millora progressiva de la seva capacitat de finançament propi per altres vies, al marge de la declaració de la renda (augment de les col·lectes pròpies, treball de les oficines de sosteniment de les diòcesis, etc.)
Sabies que…?
Encara que freqüentment circulen mites sobre el finançament de l’Església a Espanya, la realitat és que no gaudeix de cap privilegi. Té el mateix règim d’exempcions fiscals que la resta de confessions religioses que tenen convenis de col·laboració amb l’Estat. Es tracta del mateix règim especial aplicable a les fundacions, incloses les dels partits polítics, associacions d’utilitat pública, ONG de desenvolupament, federacions esportives, etc.
1.L’Església no té cap partida als Pressupostos Generals de l’Estat.
L’Estat Espanyol i la Santa Seu van signar el desembre de 2006 una modificació en el sistema d’assignació tributària que va entrar en vigor l’any següent. Des d’aquest moment, l’Església no té cap assignació als Pressupostos Generals de l’Estat. Són els ciutadans els qui lliurement poden decidir que el 0,7% dels seus impostos es destini al sosteniment de la tasca de l’Església. Les campanyes Xtants ens animen a marcar la casella de l’Església i ens informen del sistema d’assignació tributària. Per exemple, ens recorden que es pot marcar la casella de l’Església i la de finalitat socials, les dues al mateix temps, i això de forma totalment gratuïta. A més, Xtants dona a conèixer la immensa tasca de l’Església, que contribueix a crear una societat millor.
2. L’Església paga l’IBI i l’IVA.
L’Església catòlica no té beneficis respecte a altres institucions no lucratives o confessions religioses. Des de l’any 2007 paga l’IVA a totes les compres, ja que amb l’aprovació del sistema d’assignació tributària l’Església va decidir renunciar a l’exempció de l’IVA. D’altra banda, igual que la resta d’associacions d’utilitat pública, ONG al desenvolupament i altres institucions, l’Església està exempta del pagament de l’IBI en totes aquelles propietats que estiguin destinades als seus fins, i paguen l’IBI per tots aquells béns que no queden explícitament exempts a la llei.
3. L’Església és una institució compromesa amb la transparència i la rendició de comptes.
Ser transparents és un dels compromisos de l’Església catòlica. Cada any la Conferència Episcopal Espanyola edita una memòria, que suposa un gran exercici de rendició de comptes. L’Església explica amb claredat què s’ha realitzat amb els diners dels ciutadans que han escollit marcar lliurement la casella de l’Església a la seva declaració de la renda. Des de 2011 tota la comptabilitat de l’Església catòlica es sotmet a una exhaustiva revisió externa, que realitza una de les grans consultores independents del nostre país. L’Església, a més, va signar el 2018 un acord de col·laboració amb Transparència Internacional en el qual es plasmen per escrit els seus compromisos en aquest àmbit.
4. Cada vegada més espanyols marquen la casella de l’Església a la seva declaració de la renda.
Des que es va establir el nou sistema d’assignació tributària a partir de 2007, el percentatge de contribuents que marquen la casella de l’Església i que reconeixen la seva tasca ha anat augmentant any rere any. En concret, a la campanya de la renda de 2023, el nombre absolut de persones que va marcar la casella de l’Església va augmentar en 209.218 declaracions, la qual cosa suposa que s’ha superat la barrera del 8,7 milions de persones. En percentatge, però, hi va haver un descens del 0,3% donada la dificultat d’arribar als nous declarants.
5. L’Església s’autofinança
Els diners que rep l’Església i que dedica a desenvolupar tota la seva tasca, tenen diferents orígens: 1) aportacions directes dels fidels, ja sigui per mitjà de col·lectes o de donatius i subscripcions; 2) herències i llegats; i 3) l’assignació tributària. La quantitat que es rep del percentatge dels impostos dels contribuents que marquen lliurement la casella de l’Església es reparteix a través del Fons Comú Interdiocesà en funció de les necessitats de cada diòcesi.
