De Jesús per al Samuel d’avui
Fill estimat, permet-me que em dirigeixi així a tu, no és només una expressió d’afecte, és que en veritat ets el meu fill i jo som el teu Pare, et conec fins i tot d’abans del teu naixement: “Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et coneixia; abans que sortissis del seu ventre, et vaig consagrar profeta destinat a les nacions” (Jer 1:5), som el Fill de Déu que es va fer un dels vostres per mostrar-vos com és de gran l’Amor de Déu cap a tot el món: “El verb es va fer carn i habità entre nosaltres” (Jn 1:14).
Segurament has sentit parlar de jo, possiblement tu també hagis parlat de jo i, fins i tot, gosaria dir que, més d’una vegada, has estat tu mateix qui m’has volgut parlar directament. Sé que tens dubtes sobre qui soc, i més d’una vegada m’hauràs negat o t’hauràs enfadat perquè les coses no han sortit com tu esperaves; la fe, Samuel, no és una qüestió de màgia, no és fregar la llàntia d’Aladí i que es compleixi tot allò que desitges, açò és purament ficció. La fe és tenir la confiança absoluta que, passi el que passi, “Jo soc amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,16-20) i que, per molt foscos que siguin alguns dies i no puguis entendre per què les coses han de ser així, Jo soc amb tu, no et deixaré caure, t’estimo tal com ets, incondicionalment, amb els teus defectes, amb les teves virtuts.
No t’enganaré, seguir les meves passes no és gens fàcil, a Jo mateix em va dur a la creu i molts dels que em segueixen, encara avui, són perseguits. Però, amb la meva Resurrecció, he vençut la mort i el pecat oferint una nova Vida a tota la humanitat “Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més” (Jn 11:25). Has d’entendre, fill meu, que, per damunt de tot, us he fet lliures, jo no control el món movent els fils com si fóssiu titelles, per açò et demano que, davant una injustícia o una desgràcia, no et quedis amb els braços creuats, no et demanis per què Déu consent açò: prega, prega molt, i treballa per un món més just, més amable, més humà.
A la terra, vosaltres sou les meves mans: empreu-les, sempre, per fer el bé, l’Esperit Sant farà la resta. Pensaràs que seguir-me és nedar contracorrent, que el ritme de la vida actual, la societat, les modes et duen, precisament, pel camí contrari: deixa’m entrar dins el teu cor i no t’allunyis dels teus pares, dels teus avis, ajuda’ls, encara que a vegades no els entenguis, també ells volen el teu bé per damunt de tot, tinguis paciència amb ells, com ells la tenen amb tu. Respecta els teus mestres i tots aquells que et són referència, et guien i et preparen per al futur. Cuida les teves amistats, alegra’t pels seus èxits i reconforta’ls en els moments difícils.
Dona gràcies a Déu per tot el que tens. Perdona els qui t’han fet mal i, quan t’enamoris, tracta la teva estimada com si fos una flor enmig del camp: no la vulguis arrencar de terra, no la vulguis només per a tu. Cuida-la, protegeix-la, respectant la seva arrel, la seva essència, el seu espai: “L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat (Cor. 13,4-7). I quan venguin les decepcions, que vindran, vine a mi. Torna a mi, Samuel, torna al teu origen, llegeix la Paraula de Déu, troba’t amb mi, íntimament i en comunitat, en l’Eucaristia. Torna, per tant, a l’Església que, també, és casa teva. Recorda que t’escolt sempre, et crid sempre, t’esper sempre.
Carmen Sans de la Fuente
Hemeroteca publicacions
2025-06-23 De Jesús per al Samuel d’avui