Va néixer el 20 de gener de 1913 a Alaior, Menorca (Espanya) en una família profundament catòlica. Va entrar al seminari menor a l’edat d’onze anys, sobresortint en els seus estudis i guanyant fama per la seva pietat, amistat i senzillesa. Després d’estudiar al seminari de Barcelona, va ser ordenat el 6 de juny de 1936 a la ciutat comtal per Monsenyor Irurita, que després moriria màrtir també ell.
De tornada a l’illa, va ser assignat a la parròquia menorquina de Ferreries, va cantar la seva primera missa solemne el dia 21 de juny de 1936, que aquell any va ser la festa de l’Sagrat Cor, i en aquesta Missa el predicador ja li va anunciar que estigués preparat per al martiri, ja que l’ambient ho feia presagiar ja des de feia molts mesos a les poques setmanes que el jove capellà -tenia només 24 anys- va estar en aquella parròquia es va guanyar l’afecte de tots. Ell era humil i treballador, molt alegre, de manera que de seguida el van voler.
Però va trigar poc a esclatar la guerra civil i l’ambient anticlerical es va convertir, en certs cercles, en veritable odi, que només a Menorca es va emportar a diverses desenes de sacerdots. Ningú el va delatar, li volien bé, però ell, a la confusió inicial, seguia portant la seva sotana i quan van arribar els milicians de fora, que anaven de poble en poble assassinant als que segons el seu capritxos que sembla creien que havien de morir, van arrestar a Joan Huguet. Era el 23 de juliol de 1936, a la tarda.
Un dels fets que fan a aquest cas martirial extraordinari és el poder comptar amb testimonis de cada moment dels fets ocorreguts. I més extraordinari encara és l’haver comptat entre els testimonis del procés amb els pares del jove màrtir. El dolor d’una mare que veu morir el seu fill de manera tan bàrbar (fora del bàndol que fos) és ja de per si inenarrable, i per a una dona de fe el acomiadar del seu fill jove i saber que mor només per ser sacerdot, res més que per això, va haver de ser terrible, encara que la fe ajudés a suportar.
I és que va morir només per ser sacerdot, no es ficava en política, ni entenia d’ella, ni sembla que li importés, al menys mai va parlar del tema en públic. No tenia enemics, ni morir per una venjança personal, sinó pel que es va considerar un crim tan horrible: el fet de ser sacerdot, un capellà jove acabat d’estrenar. Quan va ser arrestat no es va resistir ni va fer mala cara, ni va intentar defensar-se, ho diuen els que el van veure.
I els mateixos testimonis ens han explicat els fets fins al final, cosa rara en aquest tipus d’episodis, ja que els assassinats que no venien precedits de sentència judicial es feien d’amagat, sense testimonis.
Joan Huguet el van detenir amb males maneres i un tal brigadier Marquès el va tenir a les seves mans quan estava arrestat. Ens expliquen els companys d’arrest que amb rudesa se li va obligar a llevar-se la sotana, cosa que va fer mansament. I al llevar-li van descobrir un objecte de devoció, anomenat “cuentafaltas” (una mena de rosari i solien portar els religiosos, monges o capellans per explicar les faltes en la seva nocturn examen de consciència i que solia portar o una creu o una medalla). Per fer-se el gallet, el tal Marquès va comminar a escopís a aquest objecte, al que ell es va negar. Li va dir llavors el susdit O escups o et mato. I expliquen els que el van veure que en aquest moment el jove sacerdot, amb una tranquil·litat i pau que admiraven, va posar els braços en creu i va dir en veu alta “Viva Cristo Rey”, davant la qual cosa el brigadier li va disparar a la cara dues vegades. Moria com el conegut Beat mexicà Pare Miguel Pro, màrtir de la guerra dels cristeros.
Però Joan Huguet no va morir en el moment, sinó que va quedar mal ferit i se li va intentar curar quan el tal Marquès va marxar, cosa que no es va aconseguir i poc temps després moria després d’haver rebut l’extremunció. Ni una paraula negativa cap l’assassí, ni una queixa, va morir amb pau.
S.S. Benet XVI va signar el 10 de maig de 2012 el decret amb el qual es reconeix el martiri de l’servent de Déu Joan Huguet Cardona, i beatificat el 13 d’octubre de 2013.