El diumenge 13 d’octubre de 1901 a la Catedral de Menorca, un canonge, D. Jaume Serra, va batejar un fillet nascut el dia anterio, fill dels esposos Joan castell Bagur i Coloma Camps Mercadal, naturals de Ciutadella.
Li van imposar els noms de José i maría del Pilar, per havervingut al món el dia d’aquesta festivitat de La Verge. No era infreqüent el que se li posàs als fillets el nom de María pel motiu de devoció cap a algun titol marià, com es comprova en el cas de altres preveres.
Desde petit, josé María anava molt pel Col.legi Salessià, fundat pocs anys abans, i molt prest va sentir al cor l’anhel de formar part de la família salessiana. Encara no tenia els dotze anys, quan el dia 16 de l’any 1917 es translladà a Carabanchel Alto (Madrid) on va fer el noviciat i continuà els estudis. La seva professió religiosa va tenir lloc el 1918, després de passar un any com a novici.
Desde el 1920 fins el 1923, en el Col.legi de Sarriá (Barcelona) va fer experiència de magistèri i vida religiosa, segons costums establertes a la congregació salessiana. Després tornà a Campello per realitzar els estudis teològics.
El 19 de juny de 1927 ja ser ordenat de sacerdot a Orihuela. Pocs dies després el diumenge dia 26 de juny, cantà la seva primera missa al Santuari de Maria Auxiliadora de Ciutadella. Passà després dos anys a Campello i altres dos a Sarrià fins el 1932 que va ser translladat al Tibidabo.
A n’aquesta montanya situada a la ciutat mateixa de Barcelona se esteia aixecant el gran Temple Nacional Expiatori del Sagrat Cor. El pare José María Castell va sentir un gran entusiasme per propagar l’espiritualitat del Sagrat Cor desde el Santuari del Tibidabo. la seva eloqüència i la seva labor de publicista li van servir admirablement per propagar la doctrina i els ideals que se promovien en el Tibidabo. Desde Ciutadella va ser escoltada la seva veu a través de la radio, cosa que per aquell temps no deixava de cridar l’atenció.
El 21 de juliol de 1936, al començar amb gran violència la persecució religiosa a Barcelona, el Pare Castell va tenir que deixar amb molt de dolor el santuari de Tibidabo. Trobà refugi primer a casa d’un veterinari ciutadellenc, el Sr. Gorries, i després en un lloc més amagat que li van preparar uns amics. En aquestes circunstàncies, el bon religiós va aconseguir que diferents salessians van poder embarcar cap a l’extranger. En una capella de la cripta del Tibidabo, un mosaic representa a San José junt a la nau de l’esglèsia. Sens dubte que al seu sant patró encomendava el Pare castell la seva labor d’alliberador dels perseguits.
Ell sens dubte, mereixia un premi més excels que el de veure’s lliure dels perseguidors de l’esglèsia. va esser descobert i conduit a la mort el 28 d’agost de 1936, segons sembla esser, al barri barcelonó de “Casa Antúnez”.