Natural de Cullera, València, hi va néixer el 28 de septiembre de 1939. Ordenat prevere el 1963, arribà a l’episcopat de Menorca el 2001, essent consagrat el 28 d’abril a mans del cardenal arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles. Just set anys més tard, el 2008, va ser traslladat al bisbat de Lleida, just per fer-hi la substitució de qui havia estat el seu antecessor a la nostra illa, Mons. Ciuraneta. Però ara, arran de la seva jubilació, és bisbe emèrit, i viu instal·lat a la Residència Sant Lluís Bertran de la seva província natal.
De 1964 a 1968 féu els estudis de llicenciatura en Pedagogia a Roma; i la diplomatura en Catequètica, en el Pontifici Ateneu Salesià també de la capital italiana. Finalment, el 1971 guanyà la llicenciatura en Filosofia i Lletres per la Universitat Literària de València.
Rector de diferents parròquies valencianes, va ser vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità entre el 1988-90 i 90-96, amb els bisbes Roca i García-Gasco. Des de 1996 i fins al 2001 va servir de rector a la parròquia del Bon Pastor de la ciutat de València. Ha publicat articles en revistes especialitzades sobre temes de pastoral familiar i pastoral urbana. Així mateix, ha publicat llibres, com ara Casarse en la fe de Jesús. Encuentros de preparación en el matrimonio, Para que tengan vida. Sugerencias de vida cristiana y propuestas pastorales.
L’1 de març de 2001 fou designat per al bisbat de Menorca, i hi va ocupar-lo durant set anys, fins al 2008. En aquest temps, es van escometre les últimes fases de la restauració final de la catedral basílica de Menorca, tot posant-nos-la en l’estat de recuperació plena del gust gòtic primigeni; i, a l’hora, desempallegant-la de l’excés ornament, per altra banda, d’escassíssim valor artístic.
El 16 de juliol de 2008, Mons. Piris féu el traslladat a Lleida, on va prendre possessió el 21 de setembre. A la Conferència Episcopal Espanyola ha estat membre de la Comissió Episcopal de Pastoral (2001-2005) i, des de 2005, membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social, de la qual en va ser president de 2009 a 2014. Casualment, la substitució de Mons. Piris al capdavant de Lleida va ser confiada l’estiu de 2015 a Mons. Salvador Giménez Valls, aleshores titular de la diòcesi de Menorca, tot formant-se una mena de circuit més o menys regular d’ascensos dels nostres prelats cap a diòcesis catalanes (Solsona i Lleida, particularment) després d’una primera etapa en l’exercici de llurs episcopats. Així ho comprovam des de l’episcopat de Mons. Miquel Moncadas i Noguera, que fou entre nosaltres entre 1969 i 1977.
Miquel Ángel Limón