Bisbe d’origen manresà, al Bages, va néixer el dia de Sant Joan. Va ocupar dues diòcesis: la primera, a Menorca de 1890 a 1896; i, la segona, a Terol entre 1896 i 1906.
La seva ordenació sacerdotal es produí el 1869, i, de seguida, li foren confiades tasques de professor a la seva ciutat natal, on fundà l’Acadèmia de la Joventut Catòlica, de la qual en va ser president. Fou també catedràtic de Sagrada Escriptura al seminari de Tarragona. Se li conferí l’ordenació episcopal el 16 de novembre de 1890, després d’un període de servei en què havia gaudit de la plena confiança del bisbe de Còrdova, el dominic fra Zeferino González y Díaz Tuñón, de qui va ser provisor i vicari general (1875) en aquella diòcesi andalusa.
Instal·lat al capdavant de la diòcesi menorquina, Comes va establir i sistematitzar la pastoral de joventut i també de la catequesi d’infants. Tingué especial interès a afavorir l’equipament del Seminari, ampliant els fons de la biblioteca i fent-ne adquisició de materials per als gabinets de ciències naturals i de física i química. Va promoure la fundació del Butlletí Oficial de la Diòcesi (21 de gener de 1891). Va animar la vinguda de les religioses de l’ensenyança de Santa Joana de Lestonac, raó per la qual ell en persona —i amb seus cabals particulars— s’ocupà de la compra de la parcel·la per edificar-hi l’escola, situada llavors a la Contramurada de Ciutadella. Així mateix, propicià l’arribada a Menorca de les germanes de la Consolació, que quedaren instal·lades també a Ciutadella. A Maó, féu la creació de l’asil Calàbria per a filletes, la direcció del qual també encomanà a les religioses de la Consolació. A més, va conferir a les monges carmelites l’atenció domiciliària de malalts. L’agost de 1893 va beneir el primer santuari que hom havia vist aixecar a Espanya dedicat a Maria Auxiliadora, actualment patrona de la ciutat episcopal menorquina. En complir-se sis anys com a prelat, va abandonar Menorca per tal d’anar a la Seu de Terol. Per raons de salut, havia demanat reiteradament el trasllat a la península i així assegurar-se una millor cura de l’afecció de melenes que patia.
L’obra pastoral del bisbe Comes, nogensmenys, havia de quedar ben marcada pel suport que volgué donar a la llengua catalana dins la litúrgia i en la vida general de la diòcesi. Semblant tret havia començat amb el bisbe antecessor, Manuel Mercader. La determinació específica de Comes al respecte fou establir l’obligació dels preveres diocesans de predicar en pla català, llevat que haguessin obtingut llicència prèvia per fer-ho en llengua castellana.
Va morir a la localitat d’Artés (a l’extrem oriental del pla de Bages) el 20 de juliol de 1906.
Miquel Ángel Limón