Els bisbes del primer cristianisme: Sever, Macari i Garví
No tenim testimonis de l’arribada del cristianisme a Menorca, però les notícies històriques de principis del segle V ens mostren una presència cristiana ja molt arrelada a l’illa.
L’any 418, Sever, bisbe de Menorca, dirigia una carta encíclica a totes les esglésies donant a conèixer la conversió dels jueus de Maó (Magona), succeïda arran de l’arribada a l’illa d’unes relíquies del protomàrtir sant Esteve. De la lectura d’aquest document es desprèn el vigor que ja aleshores tenia el cristianisme a l’illa. El bisbe residia a Jammona, ciutat situada a la costa occidental i que corresponia a l’actual Ciutadella. Consenci, a través de la seva correspondència amb sant Agustí, ens fa conèixer la seva presència temporal a l’illa i de les seves cartes es desprèn que l’Església de Menorca estava en relació amb la península hispànica i també amb l’Àfrica proconsular.
Pels escrits de Víctor de Vitta coneixem un altre bisbe de Menorca en el segle V, Macari, que l’any 484, amb altres prelats, va sofrir persecució i maltractaments a Cartago per part dels vàndals arrians. Durant els segles VI i VII Menorca es troba integrada en l’imperi bizantí. Els descobriments arqueològics ho posen en relleu. A Menorca hi ha un dels conjunts més interessants de restes arqueològiques paleocristianes d’Espanya. Heus aquí les principals basíliques excavades:
- La de Son Bou, descoberta el 1951: de tres naus amb capçalera tripartita i una pica baptismal monolítica, tallada en forma de creu lobulada, que possiblement fou importada d’orient.
- La des Fornàs de Torelló, descoberta el 1957: conté un esplèndid mosaic pavimental i restes d’un petit baptisteri.
- La de l’illa del Rei, descoberta en el segle XIX, però que no fou reconeguda com a tal fins al descobriment de l’anterior, amb la qual té moltes semblances.
- La des cap des Port, prop de Fornells, que forma un ampli conjunt d’eficiacions: conserva restes d’una cripta en forma de creu, indici quasi segur d’un culte martirial, encara que pot no tractar-se d’un màrtir local, sinó de la veneració de relíquies importades. Aquest ampli complex, que va sofrir diverses modificacions, pot relacionar-se amb una llarga presència de comerciants grecs.
Finalment, el bisbe Garví de Menorca és encara un prelat històricament més incert. Mn. Miquel Anglada (q.C.s.) ens diu que aquest nom sols figura esmentat en una signatura notarial de 1135; «però diuen els entesos que fer Garví bisbe de Menorca va ser una errada de transcripció».
 |
 |
|---|
Miquel Ángel Limón