|
|
|
| Direcció: | |
| Plaça de sant Antoni, 2 | |
| GPS: | |
| CP. | |
| 07760 – Ciutadella de Menorca | |
| Telèfon | |
| 971480100 | |
| – | |
ACTUALMENT NO HI HA MISSES, FINS NOU AVÍS |
|
| Responsables | |
| Capellà: Mn. Cristòfol Vidal Barber . . |
|
| TITULAR DE LA CAPELLA – Sant Antoni abat | ||
|---|---|---|
| La vida de este santo varón, nacido en Egipto a mediados del siglo III, se relaciona con uno de los movimientos espirituales más interesantes de la Iglesia antigua, que fue el de los comienzos de la vida eremítica y del monaquismo. En el cálido clima de los desiertos de Egipto,Siria y Palestina surgieron colonias de monjes, y celdas de ermitaños que por millares buscaban apartarse de las ciudades para entregarse a la oración en un ambiente de gran austeridad, cultivando unos pequeños huertos junto a algún exiguo manantial, de tal manera que resultara posible una elemental subsistencia en esos pequeños oasis, que a veces se fueron transformando en unos pobres monasterios rodeados de muros o empalizadas para defenderse de las fieras o de los bandidos. Las fértiles tierras que Antonio había recibido en herencia de sus padres las repartió entre los campesinos que las cultivaban, y él se fue a habitar en las ruinas de una vieja fortaleza abandonada. Cada medio año le visitaba un compañero que le traía algunas provisiones. Le siguieron algunos individuos deseosos de imitar su vida y recibir sus consejos. Al cabo de algunos años se internó más en la soledad estableciéndose en el monte Colzoum, cerca de las costas del Mar Rojo, donde también se formó una colonia monástica, que aún subsiste como monasterio de monjes coptos.San Antonio jamás se sintió desligado de la vida de la Iglesia. Al producirse una persecución en el año 311 acudió a Alejandría a fin de sostener con sus consejos a los perseguidos a causa de la fe. Y cuando surgió la herejía arriana fue también a defender la doctrina ortodoxa. El patriarca alejandrino san Atanasio contó con su ayuda y su amistad. Después este santo obispo escribió un libro sobre la vida de Antonio que se divulgó ampliamente e influyó en la conversión de san Agustín, como él mismo lo manifiesta en su obra titulada Las Confesiones, donde, entre otras cosas dice: «Estupefactos quedamos, Señor, oyendo tus probadísimas maravillas realizadas en la verdadera fe e Iglesia católica, y en época tan reciente y cercana a nuestros tiempos». (Confesiones VIII, 14). He aquí la importancia de la comunicación de testimonios y experiencias espirituales para el incremento de la vida cristiana.
Guillermo Pons |
||
| HISTÒRIA DE LA CAPELLA | ||
| A Ciutadella “fora de les muralles”, existeix el que és conegut com a “l’Hospital” (actualment “Residència Geriàtrica”).
En la Conquesta de Menorca pel Rei Alfons III el 1287, ja es va fer donació d’uns terrenys perquè l’Ordre dels Antonians s’establissin a l’illa, però fou molt temps després (el 14 de setembre del 1700) quan es fundà a Ciutadella la “Casa i Hospici de Sant Antoni”. Els Canonges Regulars de Sant Antoni es van establir a l’ermita de Santa Rosalia (que ja existia) a uns 200 metres al nord de les muralles. Es feren algunes obres i reformes i el 1704 ja estaven enllestides. L’any 1763 residien en dit convent 12 religiosos, alguns naturals de l’illa. El 1787 l’ordre dels antonians va ser extingida i els religiosos passaren a formar part del clergat diocesà. L’edifici passà per moltes mans fins arribar al moment actual. Tota aquesta part de la història és per fer-nos present que aquí no hi ha una “església” perquè hi ha un hospital, sinó que és al revés: hi ha un hospital perquè primer hi havia hagut una església. El 1891 algunes religioses de La Consolació es fan càrrec del funcionament de l’hospital com a llar dels majors de Ciutadella que no tenen familiars amb qui conviure. Aquesta congregació es fa càrrec fins el 1974. El 1894 (any que posa a l’enfront) és l’any en que s’edifica la part frontal dels arcs amb la porxada que és afegida a l’edifici ja existent. Dita ampliació es pot duu a terme, entre altres aportacions, gràcies a una donació feta pel Canonge Moll de La Catedral. Per aquest motiu el carrer de l’esquerra de l’edifici (mirant des de la Plaça Sant Antoni) duu el seu nom. Els anys 80 algunes religioses carmelites també hi fan feina a més d’altre personal seglar. El 1987 els residents són traslladats al lloc de Sant Miquel, al camí de Santandria. Comencen les obres de reforma de tot l’edifici. El 17 de gener del 1992 s’inaugura la reforma de tot l’edifici. El que era la capella de Sant Antoni abat, patró de Menorca, s’ha suprimit com a tal i actualment és un “oratori” que es pot utilitzar per altres menesters, si és necessari. Tal com diu Gabriel Julià al seu llibre “Les Arts Plàstiques a Menorca”, referint-se a aquesta capella, diu: “L’església dels antonians, afegida en el segle passat a l’hospital municipal, presentava nau única, coberta amb volta de creueria quàdruple. La darrera i molt acurada restauració de l’edifici no ha respectat malauradament l’església, la qual s’ha suprimit”. Actualment, a Ciutadella, no hi ha cap més capella que tengui per titular el patró de Menorca, l’ermità que vivia al desert. Coneguem la nostra història passada per valorar cada edificació, encara que, en aquest cas, sigui per adonar-nos de la pèrdua de patrimoni que s’ha produït.
Joan Taltavull Salord |
||