Ermita de Dalt Sant Pere Nou

Antigament hi havia una ermita dedicada a sant Pere al pla de llevant d’Alaior, a l’indret anomenat la Bassa de Sant Pere. L’origen d’aquesta primera ermita es desconeix; se sap, tanmateix, que Alaior celebrava amb una certa solemnitat. Cap al segle XVII l’església de Sant Pere degué entrar en un procés de deteriorament que aconsellà la construcció d’un nou edifici per al qual es cercà un nou emplaçament, a un lloc més alterós i ventilat, al nord de la població, vora el camí que enllaça amb el Camí d’en Kane. L’església antiga acabà enderrocada i cap al final del segle XIX encara s’hi podien veure les runes a la zona de la Bassa de Sant Pere.

No queda clar quan es va construir exactament la nova església que, precisament per substituir-ne una d’anterior, va ser coneguda com Sant Pere Nou. S’ha dit que dataria del final del segle XVII, però alguns autors la daten entre 1700 i 1715 mentre que d’altres situen la construcció entre 1723 i 1731. Per les característiques arquitectòniques ens podem inclinar per datar-la cap al final del segle XVII, sense que això no vulgui dir que encara s’hi fessin treballs ja començat el segle XVIII. Es tracta d’una església d’una sola nau, rectangular, amb tres capelles a cada costat i absis trapezoïdal. La coberta és de volta de canó, botzinada a l’absis, solució molt freqüent a les esglésies menorquines d’aquesta època. Al pany de mur entre les capelles laterals, cobertes també amb volta de canó, hi ha unes pilastres rematades per capitells corintis que sostenen l’entaulament. Aquestes pilastres tenen continuació en els arcs perpanys que sostenen la volta. La capella major es diferencia de la resta de la nau per un arc d’accés envoltat per pilastres. El conjunt és de gran simplicitat no mancada d’harmonia.

Pel que fa a l’exterior, els elements remarcables es concentren a la façana principal, sobretot en la portalada, emmarcada per arquivoltes d’ogiva rebaixada. La decoració interior de la portalada és l’element de major interès per la seva riquesa. Està definida per dues pilastres rectangulars estriades i un entaulament simple, tot decorat amb elements vegetals que recorden les de la portalada del Sant Crist de Ciutadella. Damunt l’entaulament hi ha un fris romput decorats amb uns àngels i uns pinacles sobre els quals hi ha sengles representacions de sols. Per sobre hi ha relleu pla emmarcat per pilastres amb decoració geomètrica i floral. El relleu configura un retaule que representa  Jesús (a l’esquerra) lliurant les claus del Regne del Cel a Pere, agenollat a la dreta de la composició, segons el relat de Mateu. El conjunt mostra que el seu autor, desconegut, dominava el treball sobre la pedra de marès.

A part de la portalada, destaca la petita rosassa, que és l’única entrada de llum natural a l’interior de l’església, i la petita torreta del campanar que remata la façana. Tant els murs laterals com el posterior són llisos i mancats de qualsevol ornamentació.

Al final del segle XIX a Sant Pere Nou s’hi celebrava la festa del sant titular, el 29 de juny i els oficis de Setmana Santa. L’any 1909 l’ermita de Sant Pere Nou comença a formar part de les festes de Sant Llorenç d’Alaior, ja que des d’aquesta data s’hi celebren les completes el fosquest del dissabte. El camí que enllaça amb el Camí d’en Kane, es Cós, també té un important protagonisme en les festes de Sant Llorenç ja que allà s’hi celebren les corregudes el dilluns després de la festa.

Miquel A. Casasnovas