Parròquia de Sant Antoni abat

Mail

Estudi de Bíblia

Càritas parroquial

Grup de Vida Creixent

Grup de catequistes

Visitadors de malalts

Grup de manteniment, tant de jardins com ….

A Maó, amb una xarxa parroquial més completa que no la de Ciutadella (Santa Maria, Sant Francesc, el Carme, Santa Eulàlia, la Concepció) no era tan imperatiu constituir noves parròquies com a Ciutadella. Tanmateix hi havia una nova zona d’eixample que quedava al marge de les parròquies: la nova barriada que s’estenia més enllà de l’avinguda Josep Maria Quadrado, cap a l’institut. Una barriada caracteritzada pels alts blocs d’habitatges, amb elevada densitat de població, que contrastava força amb l’arquitectura tradicional del nucli antic de Maó.

Mn. Bartomeu Febrer comença a celebrar l’eucaristia en una casa del carrer de Sant Esteve. Era una primera manera de donar atenció pastoral i fer present l’eucaristia en aquesta nova zona en expansió. L’any 1973 s’erigí la parròquia de Sant Antoni Abat, que s’estén sobre tota aquella zona de la ciutat de Maó. Mn. Antoni Subirats Florit fou nomenat rector de la nova parròquia que, de moment, no comptava amb locals propis, per la qual cosa les celebracions s’havien de fer en un pis llogat del carrer Josep Maria Quadrado.

La nova parròquia maonesa s’havia posat sota l’advocació de sant Antoni Abad, patró de Menorca, arrelat a Maó des de l’època medieval. En realitat, durant segles ja existí una església dedicada al sant anacoreta, una ermita extramurs, al Raval, documentada ja al final del segle XVI i que comptava amb una confraria. També es celebrava la processó que commemorava la presa de Menorca per Alfons III. L’edifici medieval fou substituït per un de nou, acabat l’any 1608; el 1790 es va fer la façana actual. Tancada al culte, aquesta església fou reformada l’any 1977 per ser convertida en sala de cultura de l’entitat d’estalvis Sa Nostra, funció que desenvolupa en l’actualitat.

Tornem, però, a la nova parròquia, que a poc a poc anava disposant dels locals adients per a la seva funció de culte i pastoral. Pels voltants de l’any 1975 es construïren els locals per a la catequesi i altres activitats, segons projecte de l’arquitecte Mateu Seguí Mercadal. L’eucaristia i els baptismes, però, de moment se celebraven a la sala més gran del primer pis. No seria fins al 26 d’octubre de 1980 quan el bisbe Mons. Antoni Deig beneí la nau de l’església. Igual que amb les noves parròquies de Ciutadella o l’església de Santa Maria de Ferreries, el complex parroquial de Sant Antoni Abad de Maó cerca sobretot la funcionalitat i la senzillesa. L’església és de planta rectangular, amb bona il·luminació natural que penetra pels finestrals. Inicialment, la disposició dels diversos elements litúrgics no seguia la ubicació acostumada, sinó que l’ambó des del qual es proclama la Paraula de Déu ocupava el centre de la nau, i els bancs estaven disposats en forma d’u al voltant del mateix. El presbiteri ocupava el lloc actual, tancant així el quadre entorn de l’ambó.

El setembre de 1986 el bisbe Deig nomena rectors solidaris de les parròquies de Sant Francesc de Maó, es Castell i Sant Antoni Abad a Joan Febrer i Josep Manguán. En aquells anys la participació de fidels augmentava, de manera que s’hagueren d’adquirir bancs nous, la segona de tres remeses que s’han hagut de fer. Aquesta experiència de rectoria compartida acabà el setembre de 1990 amb el nomenament de Josep Sastre com a rector. Aleshores només s’hi celebrava una eucaristia setmanal, els dissabtes a l’estiu i els diumenges a l’hivern. Per tal d’atendre a les famílies amb fills, sobretot els que realitzaven activitats esportives, es decidí de celebrar també els dissabtes. Uns anys després foren els antics emigrants de parla castellana que demanaren la possibilitat de tenir una missa en la seva llengua, i començà a celebrar-se els diumenges capvespre.

El dia de sant Antoni de 1999 es beneïren les tres campanes i el 27 de març, Mons. Francesc Xavier Ciuraneta beneí el campanar amb les campanes. L’airós campanar rematat per la creu destaca a la cantonada de l’avinguda Vives Llull amb el carrer Vassallo.

El 2008 va ser nomenat rector Joan Tutzó Sans, formant equip amb el rector de La Concepció, Joan Miquel Sastre. El 2011 Rafel Portella és nomenat rector pel bisbe Mons. Salvador Giménez. En aquesta etapa més recent, l’any 2013 s’obrí una nova porta per facilitat l’accés dels cotxes al patí de la parròquia donant un pas més en l’eliminació de qualsevol barrera arquitectònica. El mateix any, gràcies a l’aportació d’uns feligresos, es van sembrar uns arbres, convertint el solar en un lloc apte per a activitats amb infants durant l’estiu i com a lloc de trobada i celebració. Finalment, el maig d’enguany el bisbe Salvador beneí el retaule que representa Jesucrist i els dotze apòstols en el darrer sopar, obra de l’any 1968 donada pel seu autor, Enrique Moll Cardell.

Miquel A. Casanovas