Parròquia de Sant Rafael

Ciutadella també creixia cap a la banda de migjorn, fins al canal Salat i més enllà, amb la barriada coneguda popularment com es Cavallitos, pel molí de ses Roques Llises a la façana del qual s’hi pot veure, en petites vinyetes, els caixers i cavallers de la colcada de Sant Joan. Aquesta barriada de nova expansió, de famílies treballadores, havia d’albergar una de les noves parròquies en què s’havia de dividir l’arxiprestat de Ciutadella. L’any 1966 el bisbe Bartomeu Pascual, d’edat molt avançada, havia renunciat a la diòcesi que havia regit des del final de la guerra civil (1939). Per això fou nomenat administrador apostòlic el bisbe de Mallorca, Rafael Álvarez Lara, el qual erigí canònicament el 24 d’octubre de 1966 la parròquia de Sant Rafel Arcàngel, pel nom del bisbe mallorquí.

Passaren prop de dos anys fins que el setembre de 1966 el vicari general de Menorca, Rafael Oléo, proposà al jove prevere Francesc Triay, fer-se càrrec de la nova parròquia. Triay, que era el superior del Seminari, es posà a treballar per formar la primera comunitat. Cap al final de novembre de 1968 va tenir lloc una reunió al Seminari entre Francesc Triay i un grup de veïns de la barriada des Cavallitos, a la qual seguiren altres reunions a cases particulars. El primer que s’havia d’aconseguir era un local per al culte i les reunions de la comunitat. Anna Gener, veïna de la barriada, aconseguí una cotxeria al cap de cantó dels carrers Màlaga i General Quadrado. El 8 de desembre de 1968, solemnitat de la Puríssima, es celebrà la primera missa. La il·lusió d’aquella eucaristia compensà la precarietat del local i del mobiliari: els bancs eren taulons folrats amb paper, posats damunt cantons. El gener de 1969 es posava en marxa el primer grup de catequesi.

Des d’un primer moment, però, es va fer evident que el local era massa petit per a les necessitats dels fidels i més tard s’aconseguí una altra cotxeria, de major capacitat, al carrer Organista Reixach. Altres locals, dispersos, acollien la catequesi i les reunions, així com el primer club de joves i infants.

La parròquia de Sant Rafael anava fent camí, però la seva institucionalització no s’esdevindria fins al 28 de novembre de 1971, primer diumenge d’Advent, amb un decret del bisbe Miquel Moncadas que delimitava el districte parroquial. Aquest abastava tot el sector meridional de la ciutat, més enllà de la Contramurada, entre el camí des Degollador i el carrer de la Creu, a més de les cases i llocs dels camins de sa Coma, Sant Joan de Missa, de Sant Llorenç i del Cementeri. El mateix dia el bisbe nomenava rector Mn Francesc Triay.

Una de les qüestions que mogueren una certa polèmica els primers anys va ser el nom de la parròquia perquè molts veïns inicialment preferien que es dedicàs a sant Joan Baptista, molt més arrelat. A més, l’ermita de Sant Joan de Missa quedava dins del districte parroquial. Al final, però, l’advocació de Sant Rafel acabà arrelant i ja no es va canviar.

L’any 1971 es produí també un nou trasllat de la parròquia, a una nova cotxeria del carrer Anselm Pujol, més gran que les anteriors. La parròquia comptava amb locals per a la catequesi, una cotxeria per al club de joves i una casa per al rector. Però els locals definitius haurien d’esperar encara uns quants anys. Durant els anys setantes s’estudiaren diversos projectes que no es dugueren a terme. Finalment, s’adquirí un ampli solar al tram final del carrer Comte de Cifuentes. Les obres començaren el desembre de 1979 i avançaren amb rapidesa, de manera que el 14 d’agost de 1980, vigília de l’Assumpció de Maria, a les 19,30, el vicari general Mn Rafel Oléo presidia la primera eucaristia. La benedicció de l’església i la inauguració dels locals tingué lloc el 29 de setembre del mateix any pel bisbe Antoni Deig. Aquest dia, festa del titular de la parròquia, el bisbe confirmà un grup de joves.

El complex parroquial consta de l’església, aules de catequesi i de reunions i rectoria, un ampli pati i campanar. Tot l’edifici és funcional i senzill, sense grans pretensions. A l’interior destaca el quadre que representa l’arcàngel Rafel, obra de l’artista ciutadellenc Pacífic Camps.

Els rectors de Sant Rafel han estat Francesc Triay, Sebastià Taltavull, Antoni Fullana, Francesc Cardona, Jaume Ametller i Francesc Cardona (segona etapa).Mn Bosco Martí, Mn Francesc Triay torna com a capellà adscrit a la parròquia que ajudà a néixer. Mon. Sebastià Taltavull, actual bisbe de la Diòcesi de Mallorca, va estar adscrit a Sant Rafel durant el seu diaconat, hi celebrà la primera missa el 24 de setembre de 1972.