|
490
|
|
| Direcció: | |
| Carrer Maria Auxiliadora, 12 | |
| GPS: 40°00’15.3″N 3°50’22.7″E | |
| CP. | |
| 07760 – Ciutadella de Menorca | |
| Telèfon | |
| 971381000 | |
| calos.ciutadella@salesians.cat | |
 |
|
| Xarxes socials / Facebook de la comunitat: | |
| Salesians | |
| Responsables | |
| Pares Salessians .Responsable del Santuari: P. Emili Marcos i Souto . . |
|
| TITULAR DEL SANTUARI | ||
|---|---|---|
| León XIII fue elegido papa diez años antes de la muerte de Don Bosco. Su opinión sobre este sacerdote fundador de la obra salesiana era excelente, y la concretó en estas palabras: «Don Bosco es un hombre providencial. En su obra se descubre la mano de Dios». Ciertamente los frutos de la labor apostólica del santo no sólo se manifestaron durante su vida, sino que sus enseñanzas y su espiritualidad han perdurando y se han extendido por todas partes.
Juan Bosco nació en 1815 en un caserío conocido como I Becchi, que dependía de la ciudad de Castelnuovo, en el Piamonte. Era su hogar el de una familia pobre que cultivaba unas tierras ajenas, destinadas a viñedo, pastos y otros cultivos. Su padre murió muy pronto. Él pudo alcanzar su anhelo de ser sacerdote (1841) gracias a la fe y el esfuerzo de su madre. Juan Bosco se dejó guiar por los consejos de personas buenas: su madre, algunos sacerdotes del pueblo y un muy excelente director espiritual, san José Cafasso, de Turín. Pero, además, supo ser muy fiel a las inspiraciones divinas, que a veces le llegaban a través de sueños. En uno de ellos escuchó que el Señor le decía: «Yo te daré una maestra que te enseñará la ciencia verdadera ». Se trataba de la Virgen María, la cual en el decurso del sueño le dijo: «Todo lo comprenderás a su tiempo». En efecto, ella le fue guiando en su labor a favor de los jóvenes: primero los muchachos que iban a trabajar a Turín, a los que convocaba, se ganaba su afecto, y les descubría el gozo de la fe y la amistad con Jesús. De esta labor, sin que él inicialmente lo hubiera previsto, surgió una inmensa labor educativa, con la ayuda de jóvenes colaboradores con los que instituyó la congregación salesiana, que tan fecundo trabajo ha llevado a cabo, y la sigue realizando. San Juan Bosco era consciente de que iban a surgir graves dificultades, y no quiso ocultarlo: «La Iglesia -dijo- deberá pasar tiempos críticos y sufrir graves daños, pero al fin el Cielo mismo intervendrá para salvarla». Tuvo siempre una gran confianza en «María, Auxilio de los cristianos». Su entrada en la luz de la gloria, a la que a tantos se había esforzado en conducir, se realizó en la tarde del 31 de enero de 1888. Guillermo Pons
|
||
| HISTÒRIA DEL SANTUARI – MARIA AUXILIADORA | ||
| Va ser el bisbe fra Juan Antonio Díaz Merino (1832- 1844) qui introduí a Menorca la devoció a Maria auxiliadora. A instàncies del prelat menorquí, el papa Gregori XVI concedí l’1 d’abril de 1836 l’ofici i missa de la Verge sota l’advocació d’Auxilium Christianorum. És clar que aleshores ningú no sospitava que, dècades més tard, a Ciutadella s’erigiria el primer santuari d’Espanya dedicat a Maria Auxiliadora, aviat vinculat a l’obra salesiana. L’impulsor fou el jove prevere Federico Pareja, natural de Ceuta però resident a Ciutadella, qui havia conegut l’obra salesiana a Barcelona. Era l’època en què s’enderrocaven les muralles de Ciutadella per donar lloc a l’eixample de la ciutat. L’any 1886 el pare Pareja adquirí un hort al carrer del Rovell (avui de Maria Auxiliadora), en una zona ocupada anteriorment per la muralla, amb la intenció de disposar d’un espai per a la formació de la joventut. El 24 de maig de 1889, festivitat de Maria Auxiliadora, es posà la primera pedra de l’oratori, obert al públic el 17 d’agost de 1893. Els plànols havien anat a cura de l’arquitecte barceloní Enric Segnier i la construcció, del mestre d’obres Antoni Anglada Pons. Es tractava d’una església d’estil historicista neogòtic, de 17 per 7 metres. És de nau única, dividida en quatre trams delimitats per arcs i absis pentagonal on s’hi obrien cinc finestrals. La volta és de creueria molt rebaixada. Pel que fa a la façana, recentment restaurada, mostra també l’ornamentació neogòtica. Hi destaca el timpà sobre la porta d’accés, decorat amb un mosaic amb l’anagrama del nom de Maria, la rosassai els pinacles. El frontis està rematat pel campanar sobreel qual hi ha la imatge de la Verge.
La tenacitat del pare Pareja, amb el suport del bisbe Salvador Castellote i el de tota Ciutadella acabà donant el fruit esperat i el 26 d’octubre de 1899 arribaren a Menorcaels primers salesians per fer-se càrrec del santuari i del col·legi. El primer director fou el pare Francisco Atzeni. En pocs anys el fruit de l’obra salesiana es va fer ben visible: la devoció a Maria Auxiliadora, la tasca educativa, el teatre, les activitats recreatives… L’any 1911 es fundava la Unió d’Antics Alumnes Salesians gràcies a l’empenta del pare Olivazzo; fa pocs anys la Unió ha celebrat el seu primer centenari. L’èxit del col·legi salesià es pot calibrar tenint en compte que l’any 1906 tenia 305 alumnes matriculats d’ensenyament primari i secundari, a més de 138 alumnes en règim d’ensenyament nocturn per a persones adultes. El col·legi estava a cura d’un director i 9 professors. Aviat tant el santuari com la resta d’instal·lacions es mostraren insuficients i es projectà la primera ampliació gràcies ls donatius de les corporacions locals, dels antics alumnesi dels fidels, sota el projecte de l’arquitecte català Francesc Folguera. Les obres començaren el desembre de 1919 i consistiren en afegir dues naus laterals, una a cada costat de la principal, una nova sagristia i el cambril de la Mare de Déu. Sobre les naus laterals es construí una tribuna. També La intensa vida educativa, espiritual i social que irradiava del santuari de Maria Auxiliadora continuà en els anys següents, però es va veure amenaçada per la política laïcista de la II República, la Constitució de la qual prohibia als ordes religiosos d’exercir qualsevol mena d’activitat docent. Així i tot, les mancances de l’ensenyament públic feien inviable, si més no a curt i mitjà termini, l’aplicació d’aquesta disposició i l’activitat acadèmica continuà al col·legi salesià amb una certa normalitat i animats per la canonització de Don Bosco (1934). Tanmateix, novament es feia notar la saturació de les instal·lacions, per la qual cosa s’emprengué una nova ampliació. A tal efecte, s’havien adquirit diverses cases veïnes i el febrer de 1936 començaven les obres del nou santuari a partir del projecte de l’arquitecte maonès Francesc Femenies, si bé el disseny era de don Gustavo
Miquel Àngel Casasnovas |
||