Catedral de Menorca – CAT

foto vidriera

Construïda al llarg del segle XIV sota l’advocació de santa Maria, en el mateix lloc on s’aixecava la mesquita principal de la medina musulmana, record de la qual és encara la meitat inferior de la torre del campanar.

És un temple ogival que s’inscriu en el corrent del gòtic català, de nau única de sis trams i capelles laterals. Cobreix amb voltes d’aresta simple i rep llum abundosa a través dels finestrals oberts a la nau i les capelles. Manada construir pel rei Alfons III d’Aragó a partir de la conquesta de Menorca l’any 1287. L’assalt turc de Ciutadella del 1558 deixà molt malmesa l’església major. Malgrat les reparacions fetes, l’any 1626 una part de la volta central s’esfondrà i la reconstrucció comportà l’aixecament d’un tercer cos als contraforts exteriors de la façana sud.

L’any 1760 s’aixecà la capella de les Ànimes, i, a partir de 1795, el Papa Pius VI elevà el temple a la categoria de catedral, de la restituïda diòcesi de Menorca. Pedro Antonio Juano féu construir el 1810 la monumental portada neoclàssica d’ordre corinti. Obra seva fou també la capella de la Comunió, al costat de la qual s’obriria a finals del segle XIX l’actual capella del Santíssim.

El 27 de juliol de 1936, nou dies després de l’aixecament que significà l’inici de la guerra civil, clausurades les esglésies per ordre del Front Po pular, grups incontrolats destruïren la catedral, cremaren les imatges i objectes sagrats. Les campanes foren destrossades l’octubre vinent.

Acabada la guerra, el nou bisbe de Menorca, Bartomeu Pascual inicià la reconstrucció de la seu. Manà treure el cor que es trobava al mig de la nau i el disposà al presbiteri entorn de la seu episcopal, situada al fons del presbiteri. Féu obrir les capelles de la Puríssima i la del campanar, que presentaven sengles tribunes destinades una al monumental orgue del segle XVIII (destruït) i l’altra als cantors. La catedral restaurada fou oberta solemnement al culte la Setmana Santa de l’any 1941.

L’any 1953 la catedral menorquina rebé la distinció pontifícia de “basílica menor”. A partir de l’any 1986 s’inicià la restauració integral exterior i interior de la fàbrica. L’any 2005 culminà el procés amb la restauració de l’absis, amb l’obertura de cinc nous finestrals cegats amb vidrieres realitzades per Vidrieras Barrios de Burgos.

La recuperació de l’espai i de la llum accentuen en gran manera el valor d’aquest important monument de l’edat mitjana, testimoni viu de la fe cristiana a Menorca per més de set segles i, com recorda la inscripció de benvinguda al visitant, encara avui: “una tradició viva”.

 

 

foto port

 

foto llanterna

 

 

 

 

1.   Presbiteri

Presidit per la seu episcopal, és el lloc de celebració de l’Eucaristia i altres actes de culte de l’Església. Presideixen l’altar les imatges de santa Maria en la Presentació de l’Infant Jesús al temple, amb sant Joan Baptista a l’esquerra i sant Esteve protomàrtir a la dreta. Les escultures són de l’artista mallorquí Tomàs Vila Mayol.

Arran de la restauració integral (2005-2007), l’edifici presenta un espai dilatat i lluminós que harmonitza amb l’arquitectura neta i sòbria de la nau ogival.

2.     Capella de les Ànimes

Construïda pel mestre Pere Amorós, a finals del segle XVII, presenta planta octogonal irregular, i cobreix amb volta de tambor poligonal, coronada per un llanternó. El conjunt ofereix un gran interès per la seva unitat compositiva i riquesa ornamental, assolint crear la sensació d’espai en un entorn més aviat reduït, de manera que la capella s’insereix plenament en la creació barroca.

Al fons de la capella, presideix una talla de fusta del Sant Crist.

Al costat esquerre de la capella, es pot contemplar el monument funerari del bisbe de Menorca Fray Juan Antonio Díaz Merino.

3.     Campanar

Aquesta capella té molt poca profunditat en estar adossada a la torre de cam- panes, construïda sobre l’antic minaret de la mesquita, els fonaments del qual es poden veure a través del buidat que s’observa al terra. Presideix la capella la imatge de sant Antoni Abat, patró de Menorca.

4.      Capella de la Puríssima

Manada edificar pel bisbe Pedro Antonio Juano l’any 1810, és d’estil neoclàssic i presenta planta de creu grega coberta amb cúpula de mitja taronja. Presideix la capella una talla de la Puríssima de l’escultor mallorquí Tomàs Vila Mayol. A l’esquerra, imatge del màrtir menorquí beat Joan Huguet, escultura de fusta dels tallers Vayreda, Bassols, Casabó i Cia d’Olot (2015). Al mur del costat esquerre, monument funerari del bisbe Juano enfront de la capella del Santíssim.

5.     Capella del Santíssim Sagrament (oratori)

Segons projecte del bisbe Mercader, fou construïda segons l’estil neoclàssic l’any 1889. Presenta planta i cúpula ovalades. Altar d’ordre clàssic, amb una talla del Cor de Jesús. Bell sagrari de bronze i plata del segle XIX. A la dreta, talla del Sant Crist de l’escultor ciutadellenc Jaume Bagur Arnau (1943).

6.     Capella de sant Martí

Capella d’accés a la catedral. Ostenta una imatge de santa Teresa d’Àvila,

Al costat dret, l’arcàngel Sant Miquel sobre la muntanya del Toro, Menorca, de Joan Mas (Mallorca 1602).

7.  Capella de sant Marc i santa Escolàstica

Quadre a l’oli sobre tela, de Joan Mas (1601). A la part superior, sant Antoni Abat, patró de Menorca, davant del port de Ciutadella. A la part inferior, la Presentació de l’Infant Jesús feta per la Verge Maria als sacerdots del temple de Jerusalem. Al centre de la capella, pica baptismal monolítica del s. XVIII. Al costat esquerre, quadre de la Mare de Déu del Carme imposant l’escapulari del Carme a sant Simon Stock (pintura a l’oli d’autor desconegut, s. XIX). Al costat dret, l’adoració dels Reis Mags (oli del s. XIX d’autor desconegut).

8.  Capella de sant Jordi

Presidida per un quadre que fa parella amb el de la capella anterior. Ambdós formaven les portes de l’orgue de l’església, construït a finals del XVI. Representa sant Jordi lluitant amb el drac (Joan Mas 1601). A la part inferior, visita de la Verge Maria a la seva cosina Elisabet, mare de sant Joan Baptista.

Al costat esquerre, el baptisme de Jesús per sant Joan Baptista. Còpia de B. E. Murillo (s. XVIII).

Al costat dret, l’arcàngel Sant Miquel sobre la muntanya del Toro, Menorca, de Joan Mas (Mallorca 1602).

9.  Capella de Penitència

Confessionari neogòtic de Jaume Bagur Arnau.

10. Portal Major

Porta gòtica del segle XIV, que va romandre amagada per la portada neoclàssica construïda l’any 1810 pel bisbe Pedro Antonio Juano.

11. Capella de Baptisme

Ostenta el pas processional de la Pietat, titular de l’homònima confraria, que surt al carrer en la processó del Divendres Sant. Obra de factura olotina del segle XX.

12. Capella de sant Antoni Abat

Actualment ostenta el retaule de santa Escolàstica construït per Jaume Bagur Arnau (1947). És d’estil neogòtic, presidit per la imatge de santa Escolàstica, que té a l’esquerra sant Isidre i a la dreta sant Guillem. Les pintures són de la pintora ciutadellenca Nina Camps. Als peus de l’altar es custodia l’escultura en fusta de Jesús mort, obra de l’escultor Jaume Bagur Arnau.

13. Capella de La Trinitat

Retaule actual d’estil gòtic, dedicat a la Mare de Déu del Roser (1948) construït per l’escultor ciutadellenc Jaume Bagur Arnau. Presideix el retaule la imatge de la Mare de Déu del Roser amb sant Domènec de Guzmán agenollat. Als costats, sant Alonso Rodríguez a la dreta i sant Antoni M. Claret a l’esquerra. La taula de l’altar conté una vitrina amb la imatge de la dormició de la Verge (coneguda popularment com la Mare de Déu d’agost), talla de Jaume Bagur. La decoració pictòrica és de Nina Camps. Al costat esquerre s’erigeix el monument funerari del bisbe Antonio Ceruelo i Sanz (1824-1830).

14.- Capella de l’Assumpció i de sant Joaquim

Retaule barroc procedent de l’església del Socors presidit per sant Josep i als costats sant Pere i sant Pau. A la part de dalt, sant Joaquim portant de la mà la Verge Maria.

La capella guarda el monument funerari del bisbe Joan Torres i Ribas.

15. Porta de la Llum i orgue

Portal gòtic de la Llum. Els capitells esculturats i les arquivoltes són originals del segle XIV.

De part damunt, s’enlaira l’orgue construït l’any 1993 pels mestres d’orgues Blancafort, de Collbató, de 2.371 canons.

16. Capella de sant Pere

Seu de la Capella Davídica, coral titular de la catedral. Al mur del fons, retaule al·legòric de la música sagrada, de Llorenç Bonnin (Mallorca 1961).

 

foto arcs presbitèri

 

17. Capella de sant Josep

Conserva el senzill monument funerari del bisbe Manuel Mercader y Arroyo, dissenyat per l’escultor Fèlix Ribas. Des d’aquesta capella s’accedeix a les sagristies i sala capitular.

18.  Capella de sant Gabriel

Vitrina amb paraments litúrgics. Maquetes de la catedral i del convent de Sant Agustí (Josep Mascaró, prevere, 1960).

19. Sagristia de Beneficiats

Notable rentamans barroc, de marbre italià, del segle XVIII amb l’escut del donant: Gabriel Roig, Vicari general de Menorca.

20.   Antiga Capella de la Comunió, actual sagristia

Entrant, a mà esquerra, s’exhibeixen dues vitrines que contenen diverses peces d’argenteria per al servei de l’altar.

21. Sala Capitular

Conté la custòdia processional de la catedral. Capa pluvial de brocat blau del bisbe Pascual. Mare de Déu de la Rosa (1677) d’argent repussat. Calze i patena obsequi de la reina Isabel II a la catedral de Menorca (1860). A la sortida de la sala, algunes fotografies antigues de la catedral i de la destrucció de 1936. A la vitrina, diversos objectes de devoció popular.

22.  Capella de sant Miquel

Vitrina amb els hàbits corals dels canonges del Capítol catedral de Menorca i capa pluvial del bisbe Comes, refeta.

 

foto plànol