El dimecres sant dia 18 d’abril de 1973, el bisbe Miquel Moncadas inaugurava la nova església de Sta. Maria de Ferreries amb la solemne missa crismal. Amb motiu del cinquantenari d’aquest nou temple, el consell parroquial ha organitzat dues trobades quaresmals sobre «l’església de pedres vives» que som els cristians. Una cinquantena de persones han assistit amb molt d’interès a aquestes dues sessions. Tenim altres idees per celebrar aquests 50 anys que pensam dur a la pràctica més endavant.
El dimecres 22 de març, en Cristòfol Vidal, aleshores rector d’aquesta parròquia de St. Bartomeu, ens va oferir la seva reflexió que, tot partint del fet commemorat, ens parlà sobre el temple com «el lloc de reunió de l’església, perquè l’Església som nosaltres», una església de pedres vives edificada sobre Jesucrist com a únic fonament. Insistí en dues recomanacions: llegir, escoltar, assimilar la Paraula de Déu consignada en la Bíblia, i rellegir les constitucions del Concili Vaticà II per extreure’n la riquesa que ens ajudarà a respondre als temps de canvi que estem vivint.
L’endemà dijous 23, va tenir lloc una taula rodona participada per una religiosa dominica, na Mari Alberto, el capellà Josep Manguán, i els laics Rita Fullana, d’ «Una illa pel món», i el matrimoni Marc i Tònia Florit dels EMD. Cada un va exposar la seva visió de com són pedres vives de l’Església des de la seva experiència cristiana, i quina opció i passos cal fer per ser, segons l’Evangeli, «sal de la terra i llum del món», i finalment com veuen el futur de la nostra església d’aquí a deu o vint anys. Encara que no sempre es van cenyir al guió previst, l’intercanvi va ser enriquidor i estimulant.
