“En les nostres trobades ens esforcem a descobrir el viure amb sentit, el viure sempre amb afany de recerca. Intentar fer petites aturades, viure en profunditat cada moment com únic i irrepetible“.
En aquesta nova trobada hem centrat l’atenció en la vellesa: Què pensem sobre la gent gran? Ens sembla que la nostra cultura occidental ha deixat de tenir en compte aquesta etapa, en molts casos ens sembla que fan nosa. En canvi, en cultures orientals no s’ha perdut el respecte a la gent gran. Encara són com pilars fonamentals i considerats savis per la seva experiència i els referents del que han viscut.
En l’estudi del tema ens han donat suport les opinions de gent gran citades en el text : «Los ancianos como actores sociales» (Pérez, M. P, B. 1996). Són respostes força realistes que evidencien com es veuen ells, i la seva percepció del tracte que els dona la societat.
Entre la gent jove que tractem observem dues visions contradictòries: per una banda, els que són capaços de valorar la feina, els referents que ens deixen els majors. Per una altra, no es té en compte aquest llegat.
El testimoni dels majors amb els canvis socials, polítics i econòmics que han viscut a partir de la segona meitat del segle XX és valuós i no es pot deixar perdre. La riquesa de la diversitat que vivim en el nostre grup, inclòs un membre d’edat avançada, ens mena a veure el tema amb una visió més universal, profunda i respectuosa de la que observem en l’ambient actual. Ni tot és negatiu, ni positiu, hi han fragments interessants en cada etapa.
Una companya que fa un servei a l’hospital, acompanyant malalts i gent de totes les edats, observa diferents visions i reaccions davant el dolor, la vellesa i la mort. La manca de solidaritat, empatia, l’individualisme, l’egoisme són el corc que va destruint els vincles familiars d’estima, respecte i valoració dels vells.
És important visitar a l’àvia malgrat el deteriorament de les funcions cognitives, fer una passejada amb ella, que potser està en una residència, malgrat algú diu « No et preocupis, tot li és igual, no s’entera!». El funcionament de les residències és preocupant. L’atenció a la gent gran no ha de ser objecte de negoci. Es parla de crear cooperatives d’habitatge, però l’experiència d’una companya és que el poc que es porta a terme té lloc entre famílies benestants.
Ens trobem enmig d’una societat desconnectada, que va creixent en compartiments, els joves per una banda, els majors per una altra. Observem que hi ha un desconeixement del misteri de Déu. Aquesta mancança mena a veure el dolor, la vellesa i la mort com un absurd. En les nostres trobades ens esforcem a descobrir el viure amb sentit, el viure sempre amb afany de recerca. Intentar fer petites aturades, viure en profunditat cada moment com únic i irrepetible.
Què ens indica la Paraula de Déu? En la Bíblia observem que la gent gran té un lloc primordial en el Pla de Salvació. En el Gènesi trobem que Déu promet un fill a Abraham i Sara en la seva vellesa (Gn 15, 1-6). Isaac es convertirà en un poble nombrós. Seguint tota la història de la Salvació, descobrim que Déu confia als vells una gran missió. Ja en el Nou Testament, podem observar com el vell Simeó reconeix el Messies en aquell nadó que els pares el porten al temple (Lc 2, 25-38). La revelació de Déu als ancians a través del temps ha estat extensa i remarcable.
Ens proposem valorar la gent gran, demanar la seva opinió. La nostra vida familiar ja no és patriarcal, però dintre dels estils de vida actual, fer participar als majors en els nostres afers. L’entorn no és fàcil, sempre haurem d’actuar des d’on nosaltres ens trobem, des de les realitats actuals. Gràcies al suport de les tecnologies podem mantenir el contacte i participar.