A continuació, podeu llegir les reflexions que el grup va extreure d’aquesta trobada:
Hem encetat un nou any i seguim encara ancorats en les restriccions a causa de la pandèmia. Així doncs, no tenim altra alternativa que retrobar-nos virtualment. L’animadora d’avui ens ofereix, encertadament, reflexionar sobre l’alegria. Aquest tema ve a ser com un bàlsam enmig de les incerteses i preocupacions que ens envolten.
Ens situem en el marc de dues cançons: la cançó “Jerusalema”, que ha estat recentment un dels últims hits musicals mundials. Els ritmes pròpiament africans van acompanyant la melodia que convida a la festa viscuda en comunitat. L’alegria és un motor vital i així ho van entendre també en el seu moment el Cirque du Solei quan va crear l’espectacle “Alegria, una llum nova”. Una de les cançons estrella és “Alegria”, que va tenir molt d’èxit i que va quedar pràcticament com una cançó popular universal.
En el llibre L’Alegria (2008), el filòsof i teòleg Francesc Torralba expressa que “L’alegria és una experiència individual, però no es desenvolupa al marge dels altres. Necessita la comunicació, la irradiació. Està íntimament vinculada a la solidaritat, al sentit de pertinença, no pot subsistir aïlladament. Per poder-la experimentar a fons cal superar la fragmentació de l’individualisme, l’aïllament progressiu de tots amb tots.
L’alegria de l’individualisme és una alegria del jo que no pot nodrir-se de ningú més que del jo i que, per això mateix, acaba morint. L’alegria efusiva per si mateixa, salta les pròpies barreres del jo i s’esplaia en el nosaltres. El crit, l’abraçada, la dansa, són expressions d’una mateixa vivència que no cap dins del recinte de la interioritat i que necessita escapar per les finestres del jo».
L’alegria és una força interior que ens empeny a comunicar. Cal ser positius davant les males notícies. El motor de l’alegria és l’esperança. L’alegria va lligada a la felicitat. Hi ha persones que ens donen exemple de mirar en positiu malgrat la duresa de la vida. L’alegria és energia que transmetem als altres. Una font d’alegria es troba en l’autoconeixement i l’acceptació de mi mateix, la meva història personal, estar bé amb mi mateix. Tot fet dolorós, que en moments ens pren l’alegria, al pas del temps descobrim que era llavor d’un bé més gran.
L’alegria que no s’apaga ve de mantenir-nos en coherència amb el que som i pensem. Evitar la superficialitat, el viure en una bombolla, fugint de l’esforç. Sense problemes l’alegria no podrà ser mai veritable. Els moments durs menen a contemplar l’obra d’art del viure en tota la seva valuosa dimensió.
El tema resulta seriós i vital. Ens envolta el silenci. Tothom travessa etapes i moments difícils en què sentim impotència i desànim. De vegades tenim por que el somriure s’apagui. Per mantenir-nos en l’alegria ens cal confiança en la força de l’Esperit de Jesús que habita dins nostre. La Bíblia, especialment en el llibre dels Salms, expressa moments de profunda alegria quan el poble es veu alliberat de guerres i calamitats “Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho creiem un somni, la nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles” (Ps 126, 1-2).
A l’Evangeli, quan Jesús parla amb paràboles, trobem persones que necessiten comunicar l’alegria: “Una dona que té deu monedes i en perd una, (…), quan la troba crida a les amigues i veïnes i els diu «alegreu-vos amb mi que he trobat la moneda que havia perdut» (Lc 15, 8-10). Jesús en el sermó del Sant Sopar, quan s’acomiada dels deixebles repeteix: «Estaré sempre amb vosaltres (…) que la vostra alegria sigui plena» (Jo 16, 22-23).
Els deixebles de Jesús que l’havien conegut i seguit, afronten les dificultats amb valentia. En una carta de Sant Pau llegim: “Estigueu sempre contents” (Fl 4, 4-5). L’absència de Jesús és una presència molt potent que els empeny a difondre la veritat i el bé. L’alegria dels cristians no és una fantasia, és una realitat arrelada a la nostra intimitat. Venim a aquest món per a una missió important i molt xula. La nostra alegria és comunicativa i propera.