“Si un intèrpret quan toca és sincer, saps com és com a persona; si és sincer…” Aquest ensenyament és de mestre, del seu mestre, Dom Gregori Estrada i Gamissans de qui Modest Moreno, organista del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll no només va aprendre estudis musicals i, més concretament, organístics sinó, també, vertaderes lliçons de vida. Per a ell ha estat i continua sent un referent que ha marcat la seva forma d’entendre la manera d’interpretar a l’orgue.
Així ho va demostrar en l’últim dels concerts del Cicle d’Estiu que va tenir lloc el passat dijous a la Parròquia de Sta. Maria. Amb una forma quasi bé artística d’interpretar, de donar expressió a cadascuna de les notes, deixant-se emportar per la mateixa música i els sons de l’orgue, va anar desenvolupant, d’una manera molt particular, les diferents obres que conformaven el seu programa, un programa força complet i conformat per grans noms de la música organística i obres de l’escola Montserratina que ell tan bé coneix i que ha estudiat, en profunditat, pel seu lligam personal amb els monjos i amb el monestir, així com la simbologia de cadascuna de les obres.
El concert s’inicià amb El Canto Llano de la Inmaculada Concepción de la Virgen María i tres gloses de Correa de Arauxo (1584-1654) en les quals van poder tornar gaudir del so dels plens, alhora, que s’hi anaven afegint alguns dels nasards en les gloses 2a i 3a. D’aquest mateix autor, va interpretar el Tiento de cuarto tono, basat en el cromorn com a registre solista acompanyat pel bordó. Continuà amb el Tiento 89 Partido de mano derecha de batalla de 8º tono de Joan Baptista Cabanilles (1644-1712) amb base de plens de la cadireta i orgue major als quals es va sumar la trompeta de batalla característica d’aquest tipus de composicions de música ibèrica.
D’Anselm Viola, monjo de Montserrat (1738-1798) i amb una intimista registració de flautats i bordons, va interpretar la Sonata II. Del Pare Narcís Casanoves (1747-1798), monjo de Montserrat també, vam poder escoltar el Pas IV que és un gènere musical fugat construït a tres veus, però, amb l’efecte de quatre que reapareix amb diferents tonalitats i alterna amb breus divertiments.
El concert continuà amb la Tocata en do m de Johann Pachelbel (1653-1706) amb una senzilla registració de la dinovena a la cadireta i el bordó de l’orgue major. Del mateix autor, vam poder escoltar el Ricercar en do m que consta de tres seccions amb base de plens i on va apareixent la trompeta de pedal reforçant el seu cant.
Finalment, de J.S. Bach, vam poder gaudir diferents composicions. Per començar, els Corals Liebster Jesu, wir sin hier que ens parlen de la confiança i l’esperança que l’ànima té posada en el Senyor. En el 2n i el 3r destacaren el so dels nasards. La fuga en do m, una de les més enigmàtiques i exigents del compositor, el deliciós coral Wachet auf, ruft uns die Stimme basat en la paràbola de les deu verges de l’evangeli de Sant Mateu i en el qual va destacar el cant de la gamba i el bordó i, per concloure el concert, interpretà el Preludi i fuga en do m on el compositor dóna la seva visió sobre la grandesa de la Santíssima Trinitat i en el qual es va poder escoltar el so dels plens de l’orgue en tota la seva plenitud i majestuositat.
El públic assistent agraí amb aplaudiments la interpretació i l’esforç realitzat per l’organista en un concert complet i de llarga durada. Amb aquesta actuació, conclou aquest II Cicle de Concerts d’Estiu. Agrair, de tot cor, l’ajuda dels col·laboradors, l’esforç i generositat de cadascun dels intèrprets que l’han conformat i l’assistència del públic que ens ha acompanyat, sense els quals no hauria estat possible aquesta iniciativa cultural. A tots moltes gràcies!
Ana Periano Parpal