El grup Revisió i Vida, format per joves que estudien o treballen a Barcelona, s’ha trobat diverses vegades al llarg del curs per a viure moments de pregària i reflexió.
En una d’aquestes trobades, han aprofundit en la persona de Jesús i en el seu paper com a “Mestre”.
En primer lloc, Jesús tenia una colla de deixebles, que eren aquells qui el seguien arreu. Eren els seus amics, aquells a qui ell instruïa. En la nostra professió no podem dir que els nostres alumnes siguin els nostres amics, però sí que són aquells a qui intentem acompanyar i instruir-los d’alguna manera.
En segon lloc, Jesús sabia escoltar, no només “sermonejava”. Anava pels pobles tot escoltant a tothom i intentant donar bons consells. Nosaltres, els mestres, no anem de poble en poble, o sí, en cas de treballar en escoles diferents, però sí que és cert que tenim una feina en la qual hem d’escoltar molt als nostres alumnes i als seus pares i intentar donar bons consells quan algú ens els reclama.
En tercer lloc, el bon mestre també és aquell que sap ser empàtic, és a dir, que es posa en el lloc de l’altre per intentar entendre’l i comprendre com se sent. Nosaltres amb els infants ens hi trobem a diari. Sempre ens trobem amb situacions en les quals hem d’empatitzar amb algú, ja sigui amb els infants o amb les seves famílies. Jesús, en certa manera, també ho havia de fer quan algú se li acostava a demanar-li consell.
Una altra característica del mestre és que és algú que imposa respecte i que és un referent. En el cas de Jesús és evident que va tenir detractors, però va ser un exemple a seguir per a molts. En el cas dels mestres del segle XXI també és així: som un referent pel nostre grup d’alumnes i també hem de ser un exemple per a ells.
Per últim, i perquè no sigui tot posar-nos mèrits, el mestre també és algú que dubta constantment i que es va qüestionant a cada moment tot allò que va construint i elaborant. Pel que fa a la figura de Jesús també veiem en algun passatge que té moments de dubte, però la perseverança i la fe en allò que creu el fa actuar amb decisió i determinació.
Tot aquest exercici comparatiu no és pas per posar-nos als mestres d’avui en dia a l’alçada de Jesús, em semblaria una temeritat, però sí per veure com paraules trascendents, com aquesta, són aplicables a la nostra vida quotidiana.
COL·LOQUI
Entre els componenents del nostre grup hi ha mestres, així doncs, la reflexió sobre el tema ha despertat força interès a tots. Jesús ens dona exemple amb la seva entrega per amor, amb molta estima vers la gent del seu temps. És primordial que el mestre estimi la seva professsió, l’especialitat per la qual s’ha preparat. Sense aquesta actitud l’exercici del magisteri és un fracàs.
L’actitud d’escoltar és imprescindible per aprendre. Escoltem de debò quan la percepció auditiva es complementa amb l’observació visual. En temps de Jesús no hi havia tanta dispersió com avui amb l’excés d’imatges i pantalles.
Amb el pas del temps he pogut observar actituds prepotens d’un mestre vers l’alumne, sovint de conducta distorsionada, actituds humiliants de cara a l’alumne davant de tot el grup classe. Per ensenyar amb autoritat cal empatia, l’esforç de no prendre’s les actituds distorsionades com a ofensa personal. Jesús es posa en el lloc de l’altre. Situem-nos sempre: “Qui és aquest noi/ia? D’on ve? Com seria jo en les seves mateixes circumstàncies?”. En qualsevol època cal saber descontextualitzar. Evitar tot el possible que la meva paraula es desfiguri, perquè llavors sí que perilla l’autèntica autoritat.
Els mestres d’infantil, malgrat es pensi que l’escoleta és un pàrquing, tenen la gran responsabilitat de posar en els infants les bases del control de les emocions, el respecte i la capacitat d’una observació pausada. Tots tenim referents de l’impacte del mestre en els primers anys de vida. Amb el pas dels anys t’adones de l’exemple i el suport que et va donar un determinat mestre. Alguns han estat models d’identificació. Conduir, sentir a fons la responsabilitat que tinc davant persones i que he de respectar en tot moment la seva dignitat.
CONCLUSIÓ
Mestres ho som tots, encara que no siguem professionals dels magisteri. Amb les nostres actituds esdevenim mestres pels que tenim a la vora. Això és més que transmetre la vida biològica, és la transmissió del sentit de la vida per sempre. L’evolució madurativa de l’ésser, depèn de pares, avis, familiars, caps i companys de treball, amics. La vida, entre aspectes positius i negatius, és la gran mestra. Ser mestre és una professió universal i per a tothom.
Jesús, el Rabí, el Mestre, malgrat visquè en una època llunyana a la nostra, les seves actituds d’amistat, compassió, respecte i entrega total són indispensables per ensenyar i educar. Comparteix goigs i preocupacions amb els seus deixebles, fins i tot mostra actituds d’entrega i servei en el darrer sopar: “Jesús a l’hora de sopar (…), s’aixecà de taula, es tragué el mantell, prengué una tovallola i se la senyí. Després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los amb la tovallola. (…) i assegut un altre cop a taula, els va dir: Enteneu el que us he fet? Vosaltres m’anomeneu Mestre i Senyor, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc…” (Jo 13, 1-17). Jesús amb l’actitud i la paraula deixar molt clar que el mestre autèntic, el que ensenya amb autoritat, estima i seveix. Aquesta és la gran lliçò de Jesús.
Andreu, Simón, Júlia, Toni, Maria, Mireia, Maria B. i Maria Dolors.