Els universitaris menorquins a Barcelona van reflexionar sobre la realitat dels migrants en l’última de les seves trobades, el mes de febrer. La presentadora del tema va proposar aproximar-s’hi “a través dels ulls d’un refugiat” amb un vídeo sobre les emocions que experimenten durant el viatge. La por, la tristesa de perdre un familiar o conegut, i el sentiment d’inseguretat constant són denominadors comuns entre les vides de persones que decideixen creuar el Mediterrani, sigui quina sigui la seva procedència.
Arran de les imatges els joves es preguntaven: Què pot canviar si passem pel mateix viatge que ells? I es va obrir un col·loqui sobre la lluita constant al món en relació al tractament dels migrants, com el tancament de fronteres o la construcció de murs; mesures preses pels governants que molts cops vulneren els drets humans com el d’asil. Com a cristians, quina és la nostra actitud enfront d’aquesta crisi humanitària? “Davant els ulls de Déu, tots som iguals” van concloure. De fet, com diuen, al nostre voltant “observem ja accions solidàries de persones i grups en favor dels refugiats”.
Cadascú pot fer un esforç perquè dins seu arreli el respecte a la dignitat de tota persona humana. I malgrat la impotència que pot provocar la vulnerable situació de milers de refugiats al món, van recordar la frase que sovint repeteix Jesús a l’Evangeli: “No tingueu por”. El record de com Jesús, crític amb el poder establert, comença la seva missió amb un grup de gent senzilla i arriba a superar la llei i obrir les portes, els va ajudar a sentir com ells, també, poden ajudar al canvi.